Xavier Artigas: “És trist que un grup de documentalistes hàgim de fer la feina de l’administració”

El fragment d’entrevista a la família de Diallo gravada a una localitat remota de Guinea Conakry per Metromuster, la cooperativa audiovisual que va produir el documental “Ciutat morta” sobre el 4F, ha empès diverses associacions a emprendre accions legals per reobrir el cas del 2012.

“Si tinguéssim recursos, contractaríem un advocat i els denunciaríem. Volem saber per què va morir Idrissa, on és el seu cos”, diu Ibrahima, germà d’Idrissa, al vídeo que s’ha publicat al web del projecte Idrissa. 

Xavier Artigas ens explica en quin punt es troba la querella que, juntament amb Tanquem els CIE, SOS Racisme, Centre Irídia i el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, volen interposar contra la Policia Nacional i la delegació del govern.

Feia molt de temps que pensàveu a denunciar el cas?

La idea de prendre aquest pas és relativament recent i és fruit de la impotència que sentim al confirmar que no s’havia fet absolutament res des de les autoritats espanyoles per investigar el cas d’Idrissa.

Vam anar a Guinea Conakry aquest estiu. No sabíem ni tan sols si trobaríem la família, ni si estarien informats de la mort del seu fill. Un cop estàvem allà, vam fer una entrevista que fins fa poc no havíem pogut traduir.

Ens vam adonar de la magnitud de tot plegat i ens vam posar en contacte amb advocats i associacions relacionades amb drets humans. Ara estem estudiant de quina manera fer la querella.

Amb aquest documental demostreu que sí que era possible trobar la família.

Amb voluntat d’investigar i una mica de recursos, la família es podia trobar. És trist que un grup de documentalistes hàgim de fer la feina que hauria de fer l’administració. L’excusa que no hi havia informació, no val.

A qui anirà dirigida la denúncia?

Des de Centre Irídia, amb l’advocat Andrés Garcia Berrio, s’encarreguen dels temes legals més tècnics. Pensem que els responsables a qui es dirigeix la denúncia són la delegació del govern de l’Estat espanyol i la Policia Nacional, que és qui custodia les persones que estan tancades als CIEs.

La gran anomalia és que les persones que custodien els interns són els mateixos que han d’investigar tot el que passi dins els centres. Això és molt greu sempre que ens trobem amb vulneració de drets a CIEs.

[SIGNA] Podeu signar l'acció popular per la reparació del #casIDRISSA aquí ▶️https://t.co/omd8qs3Jyi pic.twitter.com/Ci3V1pu3tp

— METROMUSTER (@metromuster) 14 de desembre de 2016

Quina responsabilitat té la delegació del govern?

Per una banda, la no informació d’una cosa tan important com la mort d’un fill. D’això n’és responsable la delegació del govern, que és qui gestiona una institució com el CIE, que no està a mans ni de l’Ajuntament ni de la Generalitat. És qui ha d’informar a la família de què pot fer per expatriar el cos.

El material que hem fet públic demostra que hi ha evidències que la família no havia estat informada, només extraoficialment i de casualitat. La família no va tenir cap eina de poder reclamar el cos.

Què se sap del cos fins ara? En quin punt de la investigació us trobeu?

El cos no va ser reclamat per ningú i per tant el jutge va ordenar que fos retirat a l’institut medico-forense, a paradero desconocido. Estem intentant descobrir què va passar amb aquest cos però no ens ho diuen perquè no som familiars d’Idrissa. La seva família està a un lloc molt llunyà i haurien de treure’s el visat per entrar a l’Estat espanyol.

S’ha de recordar el que va passar amb les persones que van perdre la vida a la platja de Tarajal, a la frontera amb Ceuta. Els familiars van demanar el visat i des d’aquí se’ls hi va denegar.

Estem en fase d’investigació i hem començat alguns rodatges a Guinea. El que en una producció cinematogràfica estaria totalment separat, la fase de producció i la d’investigació, nosaltres les anem combinant.

Per alguna raó?

No volem que la gent s’assabenti de zero del tema quan estrenem el documental. Per això anem publicant material.

Amb “Ciutat morta” també vau optar per aquesta fórmula?

Sí. Es van anar publicant articles a La Directa i anàvem traient material, però llavors no érem coneguts i va semblar que el tema sorgia just quan es va presentar el documental. Ara amb l’impacte que va tenir “Ciutat morta”, se’ns presta més atenció.

Quan s’estrenarà el documental d’Idrissa?

Fins el 2018 no el tindrem acabat. No avancem en el procés de rodatge fins que no tinguem altres evidències.

Com valores l’acollida que està tenint la iniciativa fins ara?

Per part de les entitats i la societat civil organitzada, molt bé. El problema és que a la gent els costa més empatitzar amb la gent subsahariana que no pas algú com la Patri de “Ciutat morta”, una noia poeta de Madrid.

S’empatitza menys quan parlem de persones migrades. Això és la lluita en la qual estem ara. La gent ha d’entendre que és igual d’important.

Informacions relacionades:

‘Ciutat morta’ denuncia el muntatge del cas 4-F

Concentració en homenatge a Idrissa Diallo a l’agenda de Xarxanet.