5 punts clau per gestionar una entitat esportiva
Comparteix
Per gestionar una entitat esportiva és fonamental considerar algunes idees bàsiques, com la regulació de les juntes directives i la gratuïtat dels càrrecs dels òrgans de govern.
Les entitats esportives són associacions formades per la unió de manera lliure i voluntària de més de tres persones, sense ànim de lucre i amb la finalitat principal del foment i la pràctica de l’esport. És precisament per aquesta finalitat específica, que aquestes tenen normativa i registre propi. La llei ha estat desenvolupada pel Decret 55/2012, de 29 de maig, pel qual es modifica el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya. Atès a aquestes especificats, el recurs dona algunes idees clau per gestionar una entitat esportiva.
1. La regulació de les juntes directives
Es distingeixen dues regulacions diferents de juntes directives a les entitats esportives, segons el seu nombre de persones associades. Aquestes dues regulacions són:
- Els clubs de règim simplificat: per acollir-se a aquest règim, el nombre de persones associades ha de ser igual o inferior a 100. Aquests clubs no tenen junta directiva i la presidència assumeix el càrrec de representació i administració. L’assemblea general ha de designar una persona a càrrec del secretariat, que redacta i signa les actes de les reunions, conjuntament amb la presidència i es fa responsable de la custòdia i el manteniment dels llibres d’actes, persones sòcies i comptabilitat. La presidència i el secretariat l’han de portar persones diferents.
- Els clubs de règim general: compten amb menys de 100 o més de 100 persones associades. Tenen una junta directiva que fa la funció d’òrgan de govern, de gestió, d’administració i de representació de l’entitat. Formada pels càrrecs de presidència, secretariat i tresoreria, també poden tenir vicepresidència i les persones que calguin o consideri l’entitat. Les atribucions de la junta són les de promoure, dirigir i executar les activitats esportives, així com gestionar el funcionament de l’entitat segons els acords de l’assemblea general.
2. Gratuïtat dels càrrecs dels òrgans de govern
Les responsabilitats dels òrgans directius estan regulades a la normativa vigent de les entitats esportives, és així al Decret 58/2010 d’entitats esportives de Catalunya.
Un càrrec a la junta directiva d’una associació esportiva a Catalunya és incompatible amb la prestació de serveis professionals sota relació laboral, civil o mercantil a la mateixa entitat esportiva o a qualsevol de les seves entitats instrumentals. Per tant, no és possible fer cap excepció, com en el cas de les altres tipologies d’associacions.
En tot cas, és important ressaltar que cap membre dels òrgans de govern podrà disposar d’un contracte laboral amb la mateixa entitat esportiva, ja sigui per realitzar tasques pròpies del seu càrrec, com per realitzar tasques diferents.
3. Duració dels mandats de la junta directiva
La durada dels mandats dels òrgans de govern de l’entitat esportiva no poden ser inferiors a quatre anys ni superiors a vuit anys. Això ha de quedar establert als estatuts del club esportiu.
De la mateixa manera, als estatuts dels clubs han d’establir si els càrrecs són reelegibles, i si ho són, si la re-elegibilitat es troba subjecta o no a una limitació temporal.
En qualsevol cas, si el club ha regulat la limitació de la re-elegibilitat, la presidència sortint que tingui limitada la presentació a un nou mandat no pot tornar a assumir-la en cap moment del nou mandat estatutari.
4. Reglament de règim intern i reglament de règim disciplinari
El reglament de règim intern i el reglament de règim disciplinari i de conducta són uns documents molt recomanables per les entitats. La principal funció del reglament de règim intern és desenvolupar matèries ja recollides als estatuts i per altra banda la funció del reglament de règim disciplinari és regular més l’activitat esportiva. Cap d’aquests dos documents és obligatori per normativa, tot i que són molt recomanables per millorar el bon funcionament de l’entitat i la gestió d’aquesta.
Concretament, el reglament de règim intern és un document propi de l’entitat que recull les especificitats de cada associació i són les persones membres les que poden decidir quines matèries s’hi regulen. Els estatuts i el reglament de règim intern es complementen i és el reglament el que s’adapta a allò que ja està prèviament regulat, tant pels estatuts com per la llei vigent.
En canvi, el règim disciplinari dels clubs i les entitats esportives té per objecte conèixer més amb relació a la jurisdicció esportiva i les normes de conducta associativa.
5. Règim econòmic de les entitats esportives
El finançament d’una entitat esportiva és un dels elements més importants en la gestió de les associacions esportives.
Cal destacar que els clubs i associacions esportives s’han de sotmetre al règim de pressupost i patrimoni propis, d’acord amb els principis de les entitats no lucratives.
Per facilitar la gestió econòmica del club, normalment les entitats esportives estableixen als seus propis estatuts la data del tancament econòmic que es regirà de manera general per la temporada esportiva i no per l’any natural, com succeeix en el cas d’altres tipologies d’entitats.
