Però què passa quan esborreu el contingut? Segons el punt 2.2 el contingut s'esborra, però durant uns mesos queda guardat a les còpies de seguretat de la base de dades, sent disponible per a l'empresa però no per a les vostres amistats, o per a tothom en cas que no tingueu configurada la vostra privacitat.

"Cuando eliminas contenido de PI, éste es borrado de forma similar a cuando vacías la papelera o papelera de reciclaje de tu computador. No obstante, entiendes que es posible que el contenido eliminado permanezca en copias de seguridad durante un plazo de tiempo razonable (si bien no estará disponible para terceros)".

En el cas que esborreu una fotografia vostra, aquesta al llarg del temps serà esborrada. Però, i si algú l'ha compartit? Aquesta fotografia quedarà guardada a la base de dades del vostre amic que l’ha compartit. El mateix passa amb les aplicacions. Moltes aplicacions de Facebook demanen autorització per “Accedir a les teves dades en qualsevol moment”, això significa que tot el vostre contingut pot ser utilitzat per les aplicacions que heu instal·lat. Així queda especificat en el punt 2.3

"Cuando utilizas una aplicación, esta puede solicitarte permiso para acceder a tu contenido e información y al contenido y la información que otros han compartido contigo. Exigimos que las aplicaciones respeten tu privacidad, y tu acuerdo con esa aplicación controlará el modo en el que la aplicación use, almacene y transfiera dicho contenido e información".

En una altra pàgina, Facebook ofereix un resum sobre com utilitzen la informació que reben. En aquest resum, s'ndica que utilitzen la informació sobretot per a fins publicitaris. Segons el que publiqueu, ells mostren la publicitat ideal, sobre els llocs més propers a la vostra residència, allò que més us agrada, etc.

Segons la definició que realitza la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), es considera dada de caràcter personal qualsevol informació numèrica, alfabètica, gràfica, fotogràfica, acústica o de qualsevol altre tipus que fa referència a persones físiques identificades o identificables.

Respecte a les dades de caràcter personal, la primera controvèrsia que ens trobem amb Facebook és el destí de les dades, fotografies i comentaris que els usuaris esborren dels seus perfils però que segueixen gravades als discs durs de la companyia.

En relació amb això, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha obert una investigació contra la xarxa social, a qui acusa de retenir informació dels usuaris sense el seu consentiment. Per aquest motiu, Facebook està exposat a multes de fins a 60.000€, per apropiació de dades sensibles contra la voluntat dels seus titulars.

No és el primer cop que Facebook és investigada per l’ús que fa de les dades personals. En el seu dia, ja va haver de donar explicacions al Congrés dels Estats Units, ja que es va arribar a publicar que la companyia havia tramès dades sobre la identitat dels usuaris a d’altres empreses.

Davant la preocupació dels usuaris per la seva privacitat i tenint en compte que la llei de protecció de dades obliga a les empreses a facilitar a la persona que ho sol·liciti quines dades guarda, Facebook proporciona a l’usuari un canal mitjançant el qual es pot obtenir tota la informació personal que la xarxa social emmagatzema respecte a aquest usuari.

La xarxa també dóna la possibilitat de configurar nivells de privacitat per tal de controlar la informació del perfil propi que poden veure la resta d’usuaris però que alguns contactes no vegin alguna informació no significa que no estigui emmagatzemada en el disc dur de la companyia i per tant, a la seva disposició.

El mateix passa quan ens donem de baixa de la xarxa: les dades no s’esborren, sinó que no apareixen visibles. Un exemple és que encara que es desactivi el compte, els contactes poden seguir convidant a actes, etiquetant fotografies i enviar sol·licituds de grups a la persona donada de baixa.

Finalment, una altra qüestió que provoca controvèrsia és l’ús de la Xarxa i el dret a la pròpia imatge. Segons una Sentència del Tribunal Suprem de data 23 de febrer de 2010, es defineix la imatge de la persona com la representació gràfica de la figura humana visible i que es pugui reconèixer, mitjançant un procediment mecànic o tècnic de reproducció.

La sentència també destaca la facultat exclusiva de l’interessat de difondre la imatge o publicar-la i d’evitar la seva reproducció sense el seu consentiment, llevat de casos establerts per la llei.

El reconeixement de la pròpia imatge comprèn dues dimensions jurídiques: la que protegeix la intimitat i la que protegeix el dret d’una persona a explotar comercialment la seva imatge.

Davant d’aquest dret, ens trobem la mateixa problemàtica que amb la resta de continguts.

Respecte a aquesta qüestió, la xarxa té l’inconvenient que no només tothom pot pujar una fotografia en la qual aparegui qualsevol persona, sinó que a més, se’l pot identificar amb nom i cognoms amb les etiquetes.

Per intentar donar més seguretat respecte a les etiquetes i preservar la privacitat, Facebook ha habilitat una funció mitjançant la qual quan algú pengi una foto no es pugui suggerir el nom de l’usuari per etiquetar-lo. Aquesta opció s’ha d’activar expressament.