Com afecten les mesures d’estalvi energètic a les entitats?

Suport Tercer Sector - Jurídic
Autor/a: 
Sandra Pulido
El govern de l’Estat espanyol ha posat en marxa un seguit de mesures urgents per a l’estalvi i eficiència energètica. Font: Freepik.
El govern de l’Estat espanyol ha posat en marxa un seguit de mesures urgents per a l’estalvi i eficiència energètica. Font: Freepik.
Les mesures s'han d'aplicar als edificis de les administracions públiques i els destinats al sector terciari. Font: Freepik.
Les mesures s'han d'aplicar als edificis de les administracions públiques i els destinats al sector terciari. Font: Freepik.

Com afecten les mesures d’estalvi energètic a les entitats?

Suport Tercer Sector - Jurídic
Resum: 

El Reial decret llei 14/2022 preveu accions per reduir el consum de gas i electricitat aplicables al sector terciari, per tant, pot afectar les organitzacions no lucratives.

Enmig de la crisi de preus energètics, que principalment afecta el gas, el govern de l’Estat espanyol ha posat en marxa un seguit de mesures urgents per a l’estalvi i eficiència energètica a través del Reial decret llei 14/2022, d’1 d’agost. D’aquesta manera, es vol reduir el consum energètic i la dependència del gas natural.

Si bé ja existia una normativa referent al consum racional d’energia des de l’any 2007 (Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis -RITE-), ara s’ha fet un pas més enllà i “en el context actual, la necessitat de començar a abordant les mesures immediates de menor cost i complexitat requereixen un reforç puntual”, segons indica el Reial decret llei. Això, en major o menor mesura, pot afectar les entitats, ja que sovint treballen en oficines.

A qui afecten aquestes mesures?

D’una banda, les mesures s’han d’aplicar als edificis i locals de les administracions públiques. Per tant, això pot repercutir en aquelles entitats no lucratives que desenvolupin la seva activitat -de forma esporàdica o habitual- en algun edifici públic.

De l’altra, també n’hauran de prendre aquestes mesures els edificis destinats al sector terciari. En aquest sentit, sí que afecta més directament les organitzacions que treballin en oficines o que disposin d’altres espais com ara botigues.

No obstant això, queden exclosos els recintes que, per les seves necessitats especials, puguin justificar unes condicions ambientals diferents o si disposen d’una normativa específica en aquesta qüestió.

Durant quant de temps afectaran?

Tal com estableix la normativa, es tracta d’unes mesures de reforç puntual que tenen l’objectiu de fer “disposar d’un sector productiu més competitiu i millor preparat per al pròxim hivern”.

D’aquesta manera, les mesures recollides al Reial decret llei començaran a aplicar-se a partir de dimarts 9 d’agost (una setmana després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat – BOE-). Pel que fa a la seva vigència, de moment, es preveu que sigui fins a l’1 de novembre de 2023. En qualsevol cas, cal destacar que ja existia una legislació prèvia que regulava en bona part aquestes qüestions. Per tant, caldrà veure com es manté la normativa en els pròxims mesos.

Limitació de la temperatura

Una de les mesures de major impacte per a una part important d’espais de treball del tercer sector és la limitació de la temperatura de l’aire condicionat i la calefacció:

  • L’aire condicionat no serà inferior a 27˚ a l’estiu.
  • L’aire o calefacció no serà superior a 19˚ a l’hivern.

Això tenint en compte que la humitat de l’espai haurà de ser entre el 30% i el 70%. En cap cas, aquestes mesures no han de suposar una font d’incomoditat o molèstia per a les persones treballadores (per exemple, amb corrents d’aire molestes, canvis bruscos de temperatura o olors desagradables, entre d’altres), tal com marca el Reial decret 486/1997, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. La normativa també inclou mesures per informar de les accions aplicades per a l’estalvi energètic.

A més a més, tot i que no ho contempla el text publicat, des del govern espanyol s’està parlant del foment del teletreball, en la mesura del possible, per tal d’estalviar el consum energètic que suposen els desplaçaments.

Altres mesures plantejades

D’altra banda, tots aquells locals que hagin de complir amb aquestes mesures i que tinguin accés directament des del carrer hauran de disposar de portes que no estiguin obertes permanentment, quan els sistemes de climatització estiguin en marxa, per tal de reduir la despesa energètica. També s’estableix apagar els llums dels aparadors, a partir de les 22 h, i els edificis públics, quan estiguin desocupats. Es tracta de dues mesures que afecten sobretot els comerços, però que, en tot cas, cal tenir en compte si les característiques de l’espai de l’entitat ho requereixen.

Més enllà de les mesures establertes per les administracions, les entitats haurien de treballar en la reducció del consum d’energia, en la mesura de les seves possibilitats. Això passa, per exemple, per fer un ús responsable dels llums amb instal·lacions que permetin encendre’ls de forma individualitzada o apagar els dispositius que no estiguin en ús, com ara les pantalles d’ordinador.

Inspeccions i sancions

Tots els espais que hagin de complir amb la normativa i que hagin realitzat una inspecció d’eficiència energètica abans de l’1 de gener de 2021 hauran de passar una altra inspecció abans de l’1 de desembre de 2022.

El nou paquet de mesures no concreta les sancions a aplicar. No obstant això, la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’Indústria (vigent a través del RITE), sí que contempla el règim sancionador. Les infraccions lleus poden comportar multes de fins a 60.000 euros.

En tot cas, es tracta d’un punt que encara cal veure de quina manera s’aplicarà -també tenint en compte les mesures de cada comunitat autònoma- i com afectarà les entitats infractores.