Joana Ortiz: “És molt necessari adaptar les escoles perquè funcionin com a refugis climàtics”

El diagnòstic és tan clar com preocupant: la calor a les aules ja no és un problema puntual, sinó estructural. Aquesta mateixa setmana, alumnat, docents i famílies han tornat a denunciar temperatures superiors als 30 graus en diversos centres educatius del país, amb classes traslladades a zones d’ombra, ventiladors que no arriben i comunitats educatives que reclamen solucions urgents davant unes condicions que dificulten aprendre i ensenyar amb normalitat.

D’aquesta problemàtica parteix l’informe ‘Calor a l’escola: Com adaptar els centres educatius al nou clima del país’, impulsat per Equitat.org, que alerta que les escoles catalanes no estan preparades per fer front a l’augment sostingut de les temperatures. El document assenyala que molts centres són antics, que no existeixen llindars específics de confort tèrmic per als infants i que la calor afecta la salut, el benestar i l’aprenentatge, amb un impacte especialment intens en l’alumnat més vulnerable.

Davant d’aquesta realitat, l’informe proposa actuar en dos fronts. En primer lloc, reclama un pla de xoc immediat per protegir tots els centres. En paral·lel, demana una transformació estructural a deu anys que inclogui rehabilitació energètica, ventilació, ombra, punts d’aigua, naturalització dels patis i una diagnosi pròpia per a cada escola.

En parlem amb la Joana Ortiz, doctora en Sostenibilitat i investigadora al grup d’Edificis i Comunitats Climàticament Neutres i Resilients de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Ortiz és coautora de l’informe i defensa que adaptar les escoles al nou clima és imprescindible perquè els centres puguin protegir els infants i funcionar també com a refugis climàtics.

Segons l’informe, la calor a l’escola ja no és un problema puntual, sinó estructural. Des del punt de vista dels edificis, què és el que més us preocupa?

El que més ens preocupa és que la majoria dels centres educatius es van construir abans de l’any 2000, quan encara no hi havia una normativa edificatòria que exigís criteris d’eficiència energètica. Per tant, ja d’entrada, són edificis als quals els manca aquesta part bioclimàtica per adaptar-se al clima i protegir-se’n.

I el clima també ha canviat.

És clar, a això s’afegeix l’augment de temperatures provocat pel canvi climàtic. Ja no tenim només episodis de calor extrema al juliol i a l’agost, sinó que cada vegada s’estenen més cap a la primavera i la tardor, quan encara hi ha activitat lectiva. Quan sumes aquestes dues coses, el resultat és que les temperatures dins dels centres educatius i als patis són molt superiors al que haurien de ser.

Expliqueu que no n’hi ha prou amb mirar la temperatura exterior i proposeu treballar amb l’índex de calor.

La percepció de calor depèn de molts factors, no només de la temperatura. L’índex de calor té en compte la temperatura i la humitat, i això es veu molt clar a les zones costaneres. Potser no s’arriba a temperatures tan elevades com en zones interiors, com la plana de Lleida, per exemple, però l’efecte de la humitat fa que la sensació de desconfort sigui molt alta.

Per tant, una mateixa temperatura no es viu igual a tot arreu.

En realitat, en la calor hi intervenen més aspectes, com la velocitat de l’aire, si estàs al sol o a l’ombra, o quina activitat estàs fent. Formular un indicador amb totes aquestes variables és molt complex. Per això, com a mínim, volíem tenir en compte temperatura i humitat. Vam fer l’exercici a Barcelona i, amb 25 graus i un 85% d’humitat, ja s’arriba a un índex de calor de 27 graus.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Equitat.org (@equitatorg)

Quin problema tenen els llindars actuals?

Hi ha requisits per als treballadors, que no poden estar a més de 27 graus, i també hi ha requisits de la normativa edificatòria. El Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis marca un rang de temperatures, però no existeix un llindar específic per als infants.

Fixar un llindar concret per a l’alumnat és més difícil?

Amb la cerca bibliogràfica que hem fet, hem vist que hi ha un cert ball de xifres. No hi ha un consens clar a la literatura científica sobre quin hauria de ser aquest llindar específic per als infants, ni sobre quines condicions caldria garantir perquè la calor no tingués conseqüències en la seva salut i en l’aprenentatge. Al final, la calor és complexa. També hi ha un factor climàtic, relacionat amb allò a què estem acostumats i allò a què no. Per tant, no és clar quin és el llindar exacte que s’hauria de fixar.

L’informe calcula que el 2030 hi pot haver entre 22 i 65 dies del període escolar per sobre dels llindars de calor, segons el territori. Què pot implicar això en el dia a dia d’una escola?

El que ens fa patir és que es pugui veure afectat el calendari escolar o les activitats. Aquests últims anys, quan hi ha hagut una emergència per vent o per altres fenòmens meteorològics, sovint s’ha decidit tancar l’escola i que els infants es quedin a casa. Però quedar-se a casa no vol dir que deixin de patir temperatures altes. En molts casos, sobretot si parlem d’infants en situació de vulnerabilitat, a casa tampoc es poden garantir unes condicions de temperatura adequades.

Per tant, l’escola pot ser també un espai de protecció davant la calor.

Sí, per això és molt necessari adaptar les escoles perquè funcionin com a refugis climàtics. Han de permetre, precisament als infants més vulnerables, trencar aquest cicle de calor i garantir que, almenys durant les hores d’escola, estiguin a unes temperatures adequades. Sabem que és un canvi que porta temps i que no es pot fer d’un dia per l’altre, perquè s’ha d’actuar sobre molts edificis. Per això proposem un primer pla de xoc per actuar de manera universal a tots els centres educatius i, en paral·lel, avançar amb mesures més estructurals que garanteixin realment el confort tant als edificis com als patis.

Sovint, la primera resposta que ens ve al cap és posar aire condicionat, però alerteu que això seria començar la casa per la teulada.

L’aire condicionat podria solucionar el problema de la temperatura, però, si no fem res abans, pot tenir altres conseqüències. D’una banda, podem consumir molta més energia perquè no estem arreglant l’edifici, no fem que estigui més aïllat ni més protegit de l’entorn. Hi ha moltes mesures que permeten que l’edifici ja es protegeixi per si sol.

Quins problemes pot generar posar aire condicionat sense actuar abans sobre l’edifici?

Si posem aire condicionat directament, el consum energètic serà molt més elevat que si abans actuem sobre l’edifici. I, a més, amb l’aire condicionat no garantim la qualitat de l’aire interior. Cal que hi hagi ventilació i que entri aire fresc i net a les aules. 

Per tant, l’aire condicionat hauria de ser l’últim recurs. 

Sí, encara que estigui instal·lat, primer cal anar per la ventilació i després per l’aire condicionat. I, si no hi ha un sistema de ventilació mecànica, cal obrir les finestres de tant en tant per garantir la qualitat de l’aire.

Insistiu que cada centre necessita una diagnosi pròpia. Què cal mirar abans de decidir com s’hi intervé?

El que volem evitar és una resposta única per a tots els centres, com dir que cal instal·lar aire condicionat a tot arreu o posar el mateix tipus d’aïllament a tots els edificis. Creiem que s’ha de mirar exactament la situació específica de cada centre escolar. Varia molt si és en una ciutat densa, si l’entorn tampoc és favorable, si té protecció solar o no, o si al pati hi ha una pista de ciment. Hi ha molts aspectes que influeixen i, per tant, cal mirar-ho cas a cas.

La comunitat educativa hi té molt a dir.

Evidentment, creiem que és molt important comptar-hi. Al final, és qui coneix millor l’edifici, qui el viu i qui pot dir quines mancances hi ha actualment. Entre la comunitat educativa i l’equip tècnic, cal fer una diagnosi acurada i començar a actuar sobre les coses més urgents i necessàries.

Quines decisions caldria prendre amb més urgència per començar a adaptar les escoles a la calor?

Les decisions prioritàries serien dotar de pressupost les intervencions i crear un pla a llarg termini. No ens podem quedar només amb el que es pot fer aquest any o l’any que ve, sinó que cal un pla a deu anys que actuï de manera integral sobre tots els centres.

També caldria crear una oficina tècnica que permeti portar-ho a terme. Si només es dota de pressupost, però el Departament d'Educació ha d’assumir-ho tot amb l’estructura actual, probablement fallarà. Per tant, cal pressupost, personal i una part que per a nosaltres també és molt important: avaluació, seguiment i manteniment de les intervencions. S’ha de donar continuïtat al pla i garantir que les mesures funcionen molt més enllà de la inversió inicial.