15 drets digitals

Els drets digitals s'inclouen en el marc dels drets humans i/o dels drets fonamentals, però encara estan en constant definició. Un dels documents més importants al respecte és la Declaració Europea sobre els Drets i Principis Digitals per a la Dècada Digital.

Tecnopolítica, xarxa de col·laboració i ateneu d'investigació sobre tecnologia, política i societat, distingeix entre tres tipus de drets digitals: drets en l'àmbit digital, és a dir, aquells que ja existien i s'han traslladat a aquest entorn com ara el dret a la llibertat d'expressió; drets (pròpiament digitals) sobre relacions entre les persones i les noves realitats com ara el dret a l'accés a internet; i drets afectats per l'esfera digital, és a dir, sobre tecnologies que tenen un impacte sobre drets que ja existien com ara el dret a un treball digne.

Amb l'ajuda d'aquest informe que ha llançat aquesta xarxa, en citem alguns.

1. Dret a la no discriminació: El segon article de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que "totes les persones tenen tots els drets", però la digitalització ha reproduït les opressions existents a la societat. Els algoritmes, la intel·ligència artificial i el reconeixement facial contribueixen a la discriminació, la desigualtat i la intolerància, especialment contra les persones racialitzades i a les fronteres. AlgoRace és una de les iniciatives que treballa per fer-hi front des de l'antirracisme. D'altres, com Digital Fems, es dediquen a la ciència de dades amb perspectiva de gènere, per visibilitzar aquest biaix.
2. Dret a la vida, la llibertat i la seguretat: El tercer article de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que tot individu té dret a la vida, però les tecnologies han facilitat les formes de violència existents. Per exemple, a través dels sistemes d'armes letals autònomes com els drons que s'utilitzen en pràctiques de vigilància massiva per a cometre assassinats selectius. L'app Metadata+ visibilitza la violència dels drons en països com el Pakistan i KnowDrones en denuncia la il·legalitat. Les tecnologies també han donat lloc a la violència digital contra les dones i les persones gènere-dissidents. En aquest senti, han sorgit iniciatives per promoure les cures davant de les violències en línia com la sextorsió, com per exemple, la Red Autodefensa Online i Fembloc.
3. Dret a la privacitat: "Ningú pot ser objecte d'ingerències arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs a la seva honra o la seva reputació", diu la Declaració Universal dels Drets Humans. En aquest sentit, la Unió Europea va posar en marxa el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), però són les organitzacions les que han liderat el debat sobre aquesta temàtica. Hi ha eines com My Digital Shadow, de Tactical Tech, per sensibilitzar-nos sobre les amenaces de la privacitat. De fet, han aparegut alternatives de programari lliure desenvolupades per entitats sense ànim de lucre que garanteixen la privacitat de les persones usuàries com és el cas de Signal.
4. Dret a la llibertat d'expressió i opinió: S'han de respectar i no hi pot haver ingerència d'autoritats públiques i sense consideració de fronteres, diu l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Un dels casos més coneguts d'iniciatives que lluiten en defensa d'aquest dret és WikiLeaks. Un dels problemes agreujats per la digitalització en relació amb aquest dret és la desinformació. També hi ha iniciatives com Verificat que actuen contra la informació falsa a la xarxa.
5. Dret a l'associació i a la participació política: Les tecnologies digitals han facilitat la comunicació entre persones sense intermediàries i han promogut així les mobilitzacions ciutadanes com confirmen moviments com el 15-M, #BlackLivesMatter i el #MeToo. D'aquí han sortit plataformes de democràcia participativa com Decidim.
6. Dret a un nivell de vida adequat: Les plataformes com Airbnb han transformat l'accés a l'habitatge i han fet apujar els preus, segons diversos estudis. Davant d'això, han aparegut iniciatives com Fairbnb.coop, que reverteix els beneficis en les comunitats.
7. Dret a l'educació: L'educació ha patit una transformació les últimes dècades cap a la privatització i la digitalització ha beneficiat les grans tecnològiques com Google o Microsoft. Xnet ha desenvolupat una alternativa de programari lliure, la plataforma educativa DD.
8. Dret a la vida cultural, artística i científica: Les lluites per garantir aquest dret inclouen les llicències Creative Commons i el repositori Sci-Hub, i altres iniciatives com Wikipedia, que contribueixen al coneixement lliure i compartir a la xarxa.
9. Dret a un medi ambient saludable: Les eines digitals han servit a iniciatives de la lluita contra l'emergència climàtica, per exemple, per mapejar punts de contaminació. També per organitzar-se a través de les xarxes en el cas de moviments com Fridays For Future. A més, han sorgit plataformes que volen contribuir a una tecnologia més sostenible com Som Mobilitat o Fairphone.
10. Dret a un internet neutral: El principi de la neutralitat d'internet exigeix "que els proveïdors de serveis d'internet tractin els paquets d'informació de manera idèntica i sense discriminar o cobrar diferent en funció de qui utilitza la xarxa, el contingut, la pàgina web, la plataforma, l'aplicació, el tipus d'equip, o el mètode de comunicació que utilitza". Hi ha països on aquest principi no es té en compte o no es compleix.
11. Dret a la connectivitat digital: Només el 60% de la població mundial té accés a internet i aquesta bretxa digital intersecciona amb les violències estructurals com el racisme o el masclisme. Moltes iniciatives lluiten perquè els estats creïn infraestructures i regulin les empreses proveïdores. A casa nostra Guifi·net treballa per crear una xarxa de telecomunicacions lliure.
12. Dret al control de les dades: La Declaració europea recull la importància de la intimitat i el control de les dades, que es debat internacionalment en comunitats com MyData.
13. Drets i algoritmes i intel·ligència artificial: Aquests sistemes automatitzats que perpetuen biaixos en processos sensibles com selecció de personal o fins i tot predicció de reincidència vulneren els drets humans. Les declaracions com l'europea fins ara parlen de transparència, auditories externes i respecte pels drets fonamentals.
14. Dret a un entorn digital divers i inclusiu: La Declaració fa referència a un entorn divers i inclusiu. En favor d'això sorgeixen iniciatives com Fediverso, que aplega programaris lliures i diversos contra els monopolis tecnològics que redueixen les opcions a un únic programa, disseny, i model, el capitalista.
15. Dret a la innovació digital: El programari lliure com a filosofia torna a ser el caldo de cultiu d'aquesta innovació digital contra la institucionalització i la propietat intel·lectual. El treball col·laboratiu i el pensament a partir de comunitats al voltant de hacklabs i espais maker són les iniciatives que treballen per garantir-ne el dret.