Com es regula l’augment de les jornades laborals?

Suport Tercer Sector - Jurídic
Autor/a: 
María Eugenia Ifer
L’Estatut dels Treballadors (ET) és la normativa que regula els drets i deures de les persones treballadores. Font: Canva.
L’Estatut dels Treballadors (ET) és la normativa que regula els drets i deures de les persones treballadores. Font: Canva.
La normativa estableix que, com norma general, les persones treballadores no poden fer més de 1.826 hores anuals. Font: Canva.
La normativa estableix que, com norma general, les persones treballadores no poden fer més de 1.826 hores anuals. Font: Canva.

Com es regula l’augment de les jornades laborals?

Suport Tercer Sector - Jurídic
Resum: 

Existeixen diferents mecanismes que permeten que les persones treballadores facin més hores que les especificades al contracte o al conveni col·lectiu.

Pel que fa a la quantitat d’hores que poden fer les persones treballadores, és el conveni col·lectiu o el contracte de feina el que ha de fixar. Tot i que no poden superar el que regula l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors (ET).

Segons l’ET, la jornada laboral no pot ser superior a quaranta hores setmanals, que equival a 1.826 hores anuals. Així mateix, com a norma general les jornades diàries no podran ser superiors a nou hores i hauran de respectar els descansos. Igualment, tot i que la norma especifica els màxims abans explicats, existeixen mecanismes que es poden fer servir en cas que calgui augmentar les jornades laborals.

Hores complementàries

Les hores complementàries les regula l’article 12 de l’ET i són aquelles que fa una persona treballadora quan supera les hores establertes en un contracte a temps parcial. S’ha de tenir en compte les següents qüestions:

  • Només poden fer hores complementàries, aquelles persones que tinguin un contracte de deu o més hores setmanals.
  • L’organització haurà d’informar a la persona treballadora amb una antelació mínima de tres dies.
  • Com a norma general, les hores complementàries no poden ser superiors al 30% de les ordinàries, només si el conveni col·lectiu estableix el contrari, però en cap cas pot ser superior al 60%.
  • L’entitat pot oferir hores complementàries voluntàries al personal, però no poden superar el 15%, només en cas que així ho especifiqui el conveni, però no poden ser superiors al 30%.

Distribució de la jornada

L’article 34 de l’ET estableix que si es respecta la durada màxima de les jornades anuals, es poden distribuir irregularment, sempre que es respectin els descansos mínims. Així mateix, una altra condició és que sempre que el conveni col·lectiu o el contracte no digui el contrari només es podrà distribuir irregularment el 10% anual de la jornada laboral. La compensació horària, si el conveni o contracte no diu el contrari, s’haurà de fer en un termini màxim de dotze mesos.

Així doncs, l’entitat haurà d’informar les persones treballadores afectades en un termini mínim de cinc dies d’antelació a la distribució irregular de la jornada. Igualment, cal remarcar que en cas que s’hagi realitzat hores de més i s’extingeixi el contracte, l’organització l’haurà de compensar econòmicament en la liquidació.

Hores extraordinàries

L’article 35 de l’Estatut dels Treballadors, regula les hores extres que fan les persones treballadores. Es consideren hores extraordinàries aquelles que superen la jornada laboral ordinària. S’ha de tenir en compte les següents consideracions:

  • Com a norma general, no es podran fer més de vuitanta hores extraordinàries anualment, només en situacions de força major, però s’hauran de respectar els descansos pertinents.
  • Principalment, les hores extraordinàries estan destinades a les persones que fan jornades completes, tot i que es poden fer en cas de situacions urgents o extraordinàries tal i com comenta l´ET a l’apartat 3.
  • La compensació es podrà fer monetàriament o amb hores o dies lliures.
  • Si el contracte és temporal, les hores extraordinàries hauran de ser proporcionals al temps del contracte.
  • Les hores extres no s’han de computar en la base de cotització, només si són per cobrir accidents de feina o malalties professionals, ja que es consideren contingències professionals i tenen una cotització addicional.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió laboral de les entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.