La Llei del protectorat pas a pas (part II)

La Llei defineix el protectorat com l’òrgan encarregat de vetllar pel correcte compliment de les finalitat fundacionals, la normativa vigent, els estatuts de les fundacions i per tal que es respecte en tot moment la voluntat fundacional.

El protectorat tot i tractar-se d’un òrgan de control de les fundacions, sempre durà  a terme la seva tasca respectant l’autonomia de gestió i el funcionament de les fundacions.

Les tasques o funcions que la llei atribueix al protectorat de fundacions són les que segueixen:

Funcions d’assessorament

El protectorat assessorarà en les consultes d’interès general que li puguin fer les persones que tinguin un interès legítim. És a dir, membres de les fundacions o afectats per alguna actuació de la fundació.

Funcions de registre

Dins les funcions de registre, el protectorat és l’òrgan encarregat de:

a) Resoldre les sol·licituds d’inscripció de les fundacions, dels fons especials i de les delegacions d’entitats regulades per altres lleis que s’hagin d’inscriure a Catalunya.

b) Qualificar el contingut dels actes inscriptibles.

c) Resoldre les sol·licituds de les modificacions d’estatuts, la fusió, l’escissió i la dissolució de les fundacions i de llurs fons especials.

d) Certificar i emetre notes simples informatives sobre els assentaments registrals.

e) Garantir l’accés efectiu a les dades del registre.

f) Els altres actes a què fa referència l’article 315-2 del Codi civil de Catalunya.

Funcions de supervisió

A més a més, el protectorat com òrgan encarregat de la supervisió i tutela de les fundacions està facultat per dur a terme les accions que segueixen:

a) Vetllar pel compliment efectiu de la voluntat fundacional, de les disposicions legals i dels estatuts, mitjançant la verificació dels comptes anuals i els altres instruments que estableixen les lleis.

b) Verificar que els recursos econòmics de la fundació han estat aplicats a les finalitats fundacionals.

c) Comprovar que les fundacions actuen amb criteris d’imparcialitat i no discriminació en la determinació de beneficiaris.

d) Autoritzar els actes per als quals el llibre tercer del Codi civil de Catalunya estableix aquesta modalitat de supervisió.

e) Rebre la informació dels actes amb transcendència econòmica que les fundacions han de comunicar d’acord amb el Codi civil de Catalunya.

f) Verificar la conformitat de les dades de les declaracions responsables.

g) Exercir l’acció de responsabilitat contra els patrons en els supòsits que estableix el Codi civil de Catalunya.

h) Exercir l’acció d’impugnació d’acords, decisions o actes contraris a la llei o als estatuts o que lesionin l’interès de la fundació o dels fons especials.

i) Exercir les funcions de suplència en els supòsits que estableix el Codi civil de Catalunya.

j) Emetre els requeriments per tal que el patronat adopti les mesures necessàries per a corregir les situacions d’incompliment a què fan referència les lleis.

k) Interpretar, suplir i integrar la voluntat fundacional, a petició de l’òrgan de govern de la fundació o d’ofici, en els supòsits que estableix el Codi civil de Catalunya.

l) Exercir les funcions d’inspecció.

m) Instar la intervenció temporal i exercir les accions judicials pertinents.

n) Exercir la potestat sancionadora en els termes que estableix aquesta llei.

o) Les altres que li atribueixin les lleis.

Funcions de suplència i nomenament de patrons:

La Llei reconeix com a facultat pròpia del protectorat la funció de suplència en el cas de poder cobrir les vacants de patrons que es puguin donar així com el nomenament de nous patrons en el cas que sigui necessari.

La Llei atribueix la funció de supervisió en matèria d’associacions declarades d’utilitat pública, a l’organisme competent en matèria d’associacions.

Aquest òrgan, tot i ser l’encarregat de supervisar el correcte compliment i manteniment del requisits que van donar lloc a la declaració d’utilitat pública de l’associació de que es tracti, ho haurà de fer respectant l’autonomia de la gestió i funcionament d’aquetes associacions declarades d’utilitat pública.

A més a més, s’encarregarà de promoure la creació d’òrgans i procediments concrets de control a nivell intern de cada entitat declarada d’utilitat pública.

Dins les funcions pròpies que li atribueix la llei destaquen les següents:

Funció d’assessorament i registre

Correspon a aquest òrgan de supervisió, l’assessorament  en tots aquells aspectes legal que incideixen en el manteniment dels requisits que van donar lloc a la seva declaració d’utilitat pública.

A més  a més, serà l’encarregat de registrar tot els actes relatius  a les associacions declarades d’utilitat pública donat publicitat dels mateixos front a tercers i de fer públiques les obtencions de les declaracions d’utilitat pública que hagin estat sol·licitades i concedides.

Funció de supervisió

Destaquen dins les funcions de supervisisó d’aquest òrgan les que segueixen:

a) Requerir a l'associació que adopti les mesures pertinents per a solucionar les deficiències i corregir les situacions d’incompliment, abans d’exercir les altres potestats que estableix aquesta llei.

b) Revocar la declaració d’utilitat pública de l'associació, amb la instrucció prèvia del procediment corresponent, en els supòsits següents:

• L’incompliment de la presentació dels comptes anuals.
• El retiment de comptes efectuat sense respectar la normativa vigent.
• La manca de presentació dels informes que li siguin requerits sobre les activitats que acompleix en compliment de les seves finalitats.
• La destinació de recursos, segons els informes a què fa referència el supòsit 3r., a despeses clarament no relacionades amb les activitats que permeteren l’obtenció de la declaració d’utilitat pública.
• L’indici d’irregularitats, deduït dels informes a què fa referència el supòsit 3r., respecte als ajuts, avals, préstecs o subvencions de caràcter públic percebuts.
• La pèrdua de qualsevol dels requisits necessaris per a obtenir i mantenir vigent la declaració d’utilitat pública.

Per tal de dur a terme la seva funció, l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d'utilitat pública podrá sol·litar la información i aclarimnets que consideri necessàris i s’encarregarà de la verificació dels comptes anuals i de les altres fonts d’informació al seu abast.

Correspon la facultat inspectora tant al protectorat, com  a l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública.

Aquesta potestat inspectora s’exercirà amb la finalitat de de vetllar pel recte exercici del dret de fundació i pel manteniment dels requisits en què es fonamenta la declaració d’utilitat pública.

Les causes d’inspecció de fundacions i associacions declarades d'utilitat pública són:

a) No presentar els comptes anuals de les fundacions i de llurs entitats vinculades o de les associacions declarades d’utilitat pública i, quan correspongui, l’auditoria externa, en els terminis legalment establerts.

b) Fer operacions sense l’autorització prèvia en els casos en què aquesta sigui preceptiva, o fer operacions sens eemetre la declaración responsables.

c) Desatendre els requeriments del Protectorat i de l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública, o respondre-hi de manera notòriament insuficient.

d) Incomplir les condicions que han motivat l’atorgament d’ajuts, avals o subvencions o cometre altres irregularitats relacionades amb els dits actes.

e) No renovar els membres dels òrgans de govern de les entitats després de dos anys des del moment en què es produeix el venciment dels nomenaments dels òrgans de govern.

f) Incomplir el deure de cobrir les vacants que es produeixin en el patronat, de manera que es dificulti l'acompliment de les activitats fundacionals.

g) No respectar el règim d’incompatibilitats en els nomenaments de personal directiu o en la realització d’actes, contractes, prestacions i serveis de qualsevol mena que infringeixin les incompatibilitats personals que estableix la legislació aplicable.

h) No respondre, de manera reiterada, als requeriments del Protectorat, o presentar-hi una resposta notòriament insuficient.

i) Mantenir una inactivitat continuada durant almenys dos exercicis consecutius, tot i que l'entitat hagi estat requerida per a esmenar el defecte per l’òrgan competent.

j) No destinar el percentatge que estableix la llei al compliment de les finalitats de la fundació o l'associació, tot i haver estat requerida per a esmenar el defecte per l’òrgan competent.

k) Patir un deteriorament dels fons propis que incapaciti la fundació o l’associació per a complir les finalitats fundacionals o associatives, tot i haver estat requerida per a esmenar el defecte per l’òrgan competent.

l) Destinar recursos a despeses no relacionades directament amb l’objecte fundacional o associatiu, o desproporcionades respecte al volum d’ingressos.

m) Qualsevol actuació dels patronats o persones amb responsabilitats directives de la fundació o l’òrgan de govern de les associacions que posi de manifest una actuació contrària als interessos de l’entitat o a les seves finalitats.

Per tal de dur a terme aquets facultat inspectora, el protectorat i l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública podran accedir a les dades, registres i llibres de l’entitat, així com requerir la informació que es consideri necessària.

Pel que fa al procediment inspector es pot dur  a terme d’ofici per la pròpia administració, o bé a instància d’una persona física o jurídica que ho sol·liciti de manera motivada.

L’inici del procediment d’inspecció es comunicarà al patronat o òrgan directiu que correspongui i s’aixecarà acta del mateix que s’haurà de lliurar a l’òrgan de direcció just quan finalitzi la inspecció i abans d’emetre la proposta de finalització.

Les actuacions d’inspecció han de concloure en el període màxim d’un any.

Tal i com s’explicava en el recurs anterior, tot i que la llei 21/2014 ja està en vigor el Capítol II del Títol V, relatiu al procediment sancionador, esta pendent de la seva entrada en vigor que es farà el proper 1 de gener de 2016. És  a partir d’aquesta data que l’administració podrà aplicar les sancions que corresponguin en cada cas a les fundacions i associacions declarades d’utilitat publica que contravinguin allò estipulat en la llei.

La Llei preveu tres categories de sancions:

• Molt greus
• Greus i
• Lleus

Les infraccions molt greus són sancionades amb multa de 4.000 fins a 20.000€, i amb la impossibilitat de rebre ajuts i subvencions de l’Administració de la Generalitat durant el període d’1 any.

Les greus són sancionades amb multa de 1.000€ fins a 4.000€. A més  a més, les sancions greus que consisteixen en l’incompliment del deure de presentar els comptes, de renovació o d’elecció dels membres de l’òrgan de govern o de emetre les corresponents declaracions responsables suposaran la impossibilitat de rebre ajuts i subvencions de l’Administració de la Generalitat durant el període d’1 any.

Finalment les infraccions lleus són sancionades amb una amonestació.

Per tal d’imposar les sancions que corresponguin es tindrà en compte el criteri de proporcionalitat, atenent a la capacitat econòmica de l’entitat i a la gravetat de l’acció o l’omissió. També es tindran en compte la concurrència d’agreujant d’atenuants.

La Llei tipifica com a subjectes responsables els patrons o membres dels òrgans directius. Si la responsabilitat no es pot atribuir  a un únic responsable, s’entendrà que responen tots els membres del patronat o de l’òrgan directiu, amb dues excepcions:

• No respondran els que s’han oposat a l’acte que suposa la infracció, sol·licitant que llur oposició consti en acta
• Ni aquells que no han participat en la presa de la decisió infractora , ni en la seva execució, posant tots els mitjans per reparar el dany

Les sancions juntament amb els motius que les van causar, quedaran inscrites a registre de dret i entitats jurídiques com a nota marginal. Es preveu la seva cancel·lació un cop transcorregut el mateix període que el previst per  a la seva prescripció.

Des de registre es comunicarà l’anotació de la sanció i s’indicarà el període de prescripció de la mateixa.