La persona de referència: clau per a un espai laboral segur davant l'assetjament
Comparteix
Per aconseguir un espai de feina segur per a totes les persones treballadores és aconsellable tenir una persona de referència amb la qual es pugui acudir en cas de patir o tenir coneixement d’una situació d’assetjament sexual i/o per raó de sexe.
Segons indica l’article 48 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre dones i homes, totes les entitats, independentment del nombre de persones contractades, han de disposar d’un protocol per a la prevenció i l’abordatge de l’assetjament sexual i/o per raó de sexe.
Arran d’aquesta obligació, i per promoure un espai segur, és indispensable que l’entitat denomini una o dues persones com a persones de referència en cas d’assetjament. El Consell de Relacions Laborals de Catalunya ofereix la guia ‘Orientacions bàsiques per a la persona de referència dels protocols per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe’ per aprofundir i guiar sobre el rol de la persona de referència.
Quin és el paper de la persona de referència?
La persona de referència és la persona encarregada d’informar, assessorar i acompanyar en tot el procediment a la víctima d’assetjament. Aquesta persona ha de tenir coneixements específics en aquesta matèria, per aquest motiu ha de disposar d’una formació especialitzada en assetjament sexual i/o per raó de sexe en l’àmbit laboral. Tot i que la normativa no obliga les entitats a assignar aquest rol, és molt recomanable que ho facin, ja que ajudarà a tenir un lloc de feina segur per a totes les persones que formen l’entitat.
Les persones treballadores poden acudir a ella quan es produeixi una situació d’assetjament sexual i/o per raó de sexe, tant la persona afectada com qualsevol persona que detecti una situació d’assetjament dins de l’organització.
Quines són les principals funcions que desenvolupa?
Les principals funcions que ha de desenvolupar la persona de referència són:
Rebre la comunicació de la denúncia, ja sigui directament per part de la persona afectada o per part de qualsevol altra persona que detecti una conducta d’assetjament.
Informar i assessorar la persona afectada respecte als seus drets, les obligacions i responsabilitats de l’entitat, els recursos dels quals disposa la víctima pel que fa a l’assistència jurídica, sanitària o econòmica, i informar sobre el procediment establert al protocol d’assetjament.
Acompanyar la persona afectada en tot el procés.
Donar suport a la víctima en la redacció de la denúncia.
Evitar la victimització secundària de les víctimes i establir mesures per impedir la reproducció d’estereotips sobre les dones.
Proposar l’adopció de mesures cautelars o preventives.
Gestionar i custodiar la documentació, si n’hi ha, en la fase de comunicació i assessorament, tot garantint la confidencialitat del conjunt de documents i informació que es generen en aquesta fase.
Participar en accions de prevenció contra l’assetjament dins de l’entitat, com les sessions de difusió i sensibilització.
Quines pautes ha de seguir?
La persona de referència ha de seguir unes pautes d’actuació per a l’atenció de les víctimes que es basen principalment en practicar l’escolta activa. Per tant, sempre que es detecti una situació d’assetjament, la persona de referència ha d’actuar de la següent manera:
Prestar atenció a la persona que explica la situació i aporta informació, sigui aquesta la víctima o no.
Repetir els punts clau d’allò que està explicant la víctima i que té importància per a ella.
Només interrompre l’explicació en cas de demanar aclariment si no s’entén alguna cosa.
Respectar el silenci, fer ús d’un to de veu tranquil i adequat al ritme de la persona.
Reforçar el que diu la víctima amb expressions com “entenc” o “és normal que estiguis espantada”.
Es poden fer breus resums del que s’està explicant per comprovar que s’ha entès bé el missatge.
També s’estableixen conductes no recomanades per a la persona de referència pel que fa al tracte de la persona afectada, com les indicades a continuació:
Desviar la mirada.
Mostrar incomoditat o nerviosisme mentre s’escolta el que s’està explicant.
Tenir una postura defensiva com els braços creuats, cames creuades, etc.
Donar consells encara que no siguin demanats.
Emetre judicis.
Tafanejar.
Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.
Troncoso explica que "en l'àmbit laboral, és molt freqüent que una dona senti que la veu pròpia no és important o no s'escolta".
L'assetjament a la feina és una situació prou quotidiana. 1 de cada 2 dones pateix assetjament sexual a la feina i aquest augmenta en un 70% quan… pic.twitter.com/4UoFsrSRTy— ICS. Generalitat (@icscat) March 8, 2024
