Les claus del model de prevenció de riscos penals

La normativa fa referència a la responsabilitat per aquells delictes comesos en nom o per compte de l’entitat i en benefici d’aquesta, bé per les persones que formen part de l’òrgan de govern o bé per altres que han estat autoritzades per prendre decisions o actuar en nom de l’entitat i que no han comptat amb la supervisió suficient.

Tot i que disposar d’un model de prevenció de riscos penals no és una obligació legal per a les entitats, sí que es tracta d’un mecanisme que ajuda a gestionar l’associació d’una manera més responsable.

El fet d’elaborar i disposar d’aquest model és un indicador de bon govern i, per tant, incideix en una millora dels procediments interns de l’entitat, ja que permet reduir riscos i avançar-se a situacions en les quals l’entitat pot resultar responsable penalment.

A més, el fet de disposar d’un model de compliance adequat pot eximir de responsabilitat a les organitzacions.

El Codi Penal recull un ampli ventall de delictes pels quals les entitats poden incórrer en responsabilitat penal, alguns d’ells tenen a veure amb el funcionament habitual de les organitzacions i altres són fruït d’activitats específiques que només es donarien en funció de l’àmbit d’actuació de l’associació.

Aquests delictes es van tipificar amb la reforma del Codi Penal de 2010 i a posteriori, al 2015, es van ampliar.

Alguns dels delictes més habituals i en els quals es poden trobar immerses gairebé totes les entitats serien els següents: frau de subvencions, estafes, frustració de l’execució, insolvències punibles, delictes relatius a la propietat intel·lectual i industrial, així com al mercat i als consumidors; blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social i tràfic d’influències, entre d’altres.

Un model de prevenció de riscos penals ha de complir tres característiques principals:

• Ha de ser previ a la comissió del delicte. En cas que aquest model s’adopti després que hagi ocorregut el fet delictiu només serà considerat com a atenuant del delicte, mai com a eximent.
• El model ha de ser adequat, incloent les mesures de control i vigilància oportunes per a poder prevenir els possibles delictes que es puguin donar a l’entitat o, si més no, evitar el risc de la seva comissió.
• Finalment, ha de ser eficient. Per tant, ha d’haver-hi una tasca de vigilància i control del seu compliment per part de l’òrgan de govern i, en cas que siguin les pròpies persones que formen part de la junta directiva les que hagin comés el delicte, que es pugui provar que aquesta actuació ha estat fruit d’una transgressió de les mesures del compliance de forma fraudulenta.

El Codi Penal preveu que ha d’haver-hi un òrgan independent a l’entitat que faci les funcions de control i supervisió de l’eficàcia de les mesures implantades a l’entitat.

En el cas de les entitats amb dimensió més petita, aquesta funció de vigilància la pot assumir directament l’òrgan de govern. En els casos d’entitats més grans o amb més grau de complexitat, s’haurà de nomenar un òrgan autònom. Aquest pot ser col·legiat, com el comitè de compliance, o bé unipersonal, com el compliance officer.

En tots dos casos, s’haurà de garantir la confidencialitat i haurà de poder prendre decisions de forma independent. Per aquest motiu, ha de tenir accés a la informació de l’entitat i d’aquesta manera poder realitzar les investigacions que es considerin oportunes.