Establir un sistema de Compliance a l’entitat suposa un coneixement ampli d’aquesta, ja que s’han d’analitzar tots els possibles riscos per poder implementar les mesures de prevenció necessàries.
Tal i com ja s’ha tractat al recurs Les Claus del Model de Prevenció de Riscos Penals, el fet de disposar d’un Model de Prevenció de Riscos Penals (MPD) pot eximir a l’entitat de la seva responsabilitat penal davant dels delictes que es puguin produir a l’organització.
A continuació, es detalla el procés d’elaboració d’un MPD i les possibles sancions que es poden produir en cas de no disposar d’un sistema de Compliance.
Diagnosi
En primer lloc, a l’hora d’elaborar un MPD, cal un acord i compromís per part de l’òrgan de govern de l’entitat.
El fet d’elaborar un MPD exigeix un esforç i dedicació per part de l’organització a fi d’obtenir una visió general de tota l’activitat i funcionament de l’entitat i poder així analitzar les situacions en les quals es pot cometre un delicte i establir les mesures necessàries.
Aquesta aposta per part de la junta directiva s’ha de plasmar en un acord de l’òrgan de govern i és necessari traslladar-lo a tota la organització a fi que estiguin informats de l’inici d’aquest procés.
Alguns dels mecanismes que poden ajudar a detectar situacions de risc en aquesta fase de diagnosi són les següents: entrevistes amb diferents persones de l’entitat, elaboració de qüestionaris o llistats de comprovació i estudi de la documentació de l’entitat, així com de les mesures establertes.
Elaboració
Una vegada ja s’han detectat els possibles delictes que es poden cometre a l’entitat i s’han classificat en funció del risc, cal elaborar un pla d’acció a fi d’eliminar o reduir al màxim la comissió d’aquestes possibles actuacions delictives.
Aquest pla d’acció ha d’identificar el risc i preveure en quina àrea està més present. També ha de definir les accions a emprendre per minimitzar-lo i fixar el termini per implementar les mesures preventives. A més, cal incorporar la persona responsable d’aquesta acció i establir un seguiment de la mateixa.
Una altra qüestió a tenir en compte, és el nomenament del Comitè de Compliance o Compliance Officer, que és la persona o persones encarregades de vetllar pel compliment de les mesures establertes a l’entitat. En el cas de les entitats de dimensió petita, aquesta tasca de supervisió la pot assumir l’òrgan de govern.
També s’ha d’establir un règim disciplinari que sancioni l’incompliment de les mesures adoptades per l’entitat. El motiu d’aquesta obligació legal és garantir l'eficàcia del MPD.
Finalment, s’ha de preveure un canal de denúncies a través del qual es pugui informar de possibles riscos o incompliments a l’òrgan encarregat de la supervisió del MPD. En aquest cas, és absolutament necessari garantir la confidencialitat de les dades i la informació de cadascuna de les denúncies. A més, cal adoptar les mesures necessàries perquè les persones informants de les possibles infraccions no siguin objecte de represàlies.
Desenvolupament
És absolutament necessari que l’òrgan de govern aprovi les eines i contingut del Model de Prevenció de Riscos Penals, que tota la feina feta estigui documentada i que es faci una comunicació de la mateixa a totes les persones que formen part de l’organització.
En aquesta fase s’ha de nomenar el Comitè de Compliance o del Compliance Officer, i regular aquesta figura: competències, formació necessària, funcionament...
També és recomanable establir una periodicitat amb la qual s’hagi de revisar el MPD a fi de valorar-ne la seva eficàcia i millorar el control, si escau.
Sancions penals que es poden imposar a l'entitat
Disposar d’un Compliance pot eximir de responsabilitat penal a l’entitat, però en cas que es produeixi un delicte dins de la organització i aquest no compti amb cap MPD, algunes de les possibles sancions que pot patir l’entitat són les següents:
- Multa per quotes o proporcional: Es tracta d’una pena de multa que es pot allargar fins a un màxim de 5 anys amb una quota mínima diària de 30€ i màxima de 5.000€.
- Dissolució de la persona jurídica: Produeix la pèrdua de la personalitat jurídica, es reserva per als casos més greus.
- Suspensió de les activitats: El termini màxim és de 5 anys.
- Clausura dels locals i establiments: El termini màxim és de 5 anys.
- Prohibició de portar a terme les activitats en les que s’ha comés el delicte: Aquesta prohibició pot ser temporal o definitiva.
- Inhabilitació per obtenir subvencions o ajudes públiques, per contractar amb el sector públic o per gaudir de beneficis, incentius fiscals o de la Seguretat Social.
- Intervenció judicial per salvaguardar els drets de les persones treballadores o creditores.
