Què diu l'Estatut dels Treballadors sobre les vacances?

L’article 38 de l’Estatut dels Treballadors especifica que les vacances anuals són irrenunciables. Per aquest motiu, no es podrà realitzar cap pacte que suposi una renúncia als dies lliures a canvi d’una compensació econòmica. Així mateix, en cas que el contracte laboral sigui extint sí que l’entitat estarà obligada a abonar els dies de vacances pertinents. Aquests dies a la majoria dels casos no solen superar un mes de salari, els trenta dies naturals a l’any als que tenen dret.

El Tribunal Suprem va dictaminar amb la sentència STS 743/2022, de 15 de setembre de 2022 que les vacances anuals s’han de gaudir dins de l’any natural a les quals corresponguin si no hi ha un impediment justificat. Així doncs, les persones treballadores tenen dret a gaudir d’aquests dies dins de l’any natural, en cas de no fer-ho i si no hi ha un acord amb l’entitat, tenen el risc de perdre aquests dies.

L’article 38.3 de l’Estatut dels Treballadors estableix una sèrie d’excepcions que justifiquin que aquests dies no es gaudeixin parcialment o totalment, al seu any corresponent. En aquests casos, la persona treballadora tindrà dret a sol·licitar-los a l’any següent. Els principals escenaris són:

• En cas que l’entitat per força major hagi necessitat a les persones treballadores més dies dels corresponents. Tot i que ha de ser una excepció, ja que posposar aquestes vacances és una limitació de les persones treballadores.
• Si la persona treballadora es troba en situació d’incapacitat temporal.
• Si el treballador o la treballadora està gaudint del seu permís de maternitat, paternitat o lactància natural.

A l’article 38 també es fa una distinció de les causes d’incapacitat temporal:

• Incapacitat temporal derivada de l'embaràs, el part o la lactància natural, el treballador tindrà dret, una vegada rebi l'alta d'incapacitat temporal, a gaudir de les vacances pendents encara que hagi acabat l'any natural.
• Incapacitat temporal per una altra causa que les indicades anteriorment, el treballador/a podrà gaudir les vacances una vegada finalitzi la seva incapacitat i sempre que no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir del final de l'any en què s'hagin originat. Tot i que aquesta consigna es refereix al gaudi d’aquests dies i no a la compensació econòmica en cas que s’extingís el contracte laboral.