És evident que les persones que formen part de la junta directiva han d’actuar en interès de l’associació i que aquesta obligació l’assumeixen des de la seva acceptació del càrrec.

Dels membres de la junta directiva s’espera una gestió semblant a la dels administradors de les empreses. Ens podem trobar per tant, diversos supòsits o motius pels quals es pugui plantejar l’exercici de l’acció de responsabilitat com per exemple l’incompliment reiterat de les funcions pròpies del càrrec, l’incompliment de les instruccions i acords dels diferents òrgans de l’entitat o extralimitar-se en l’exercici de les seves facultats.

Cal tenir en compte, però, que l’actuació de l'associació pot generar dos àmbits diferents de responsabilitat: d’una banda, una responsabilitat de tipus intern dels membres de la junta directiva per danys produïts a l’associació i, d’altra, una responsabilitat d’àmbit extern referida als danys produïts als socis i a tercers en general, que pot ser contractual o extracontractual com a conseqüència de la seva actuació il·lícita.

L’article 322.17 del Llibre III del Codi Civil estableix de manera expressa que els membres de les juntes directives responen personalment dels danys que causin a l’entitat, socis o tercers per incompliment de la llei, dels estatuts o per actes o omissions negligents en l'exercici de llurs funcions.

Amb aquesta regulació es defineix el règim de responsabilitat amb uns elements configuratius específics.

1. Existència d’un dany

En primer lloc, cal que es produeixi un dany. Quan el Llibre III del Codi Civil exigeix la producció d’un dany està pensant en la responsabilitat civil i patrimonial de l’entitat, en un dany que es pugi valorar econòmicament, en una reclamació de tipus econòmic.

2. Actuació negligent

En segon lloc, s’ha de produir un incompliment de la llei, dels estatuts o un acte o omissió negligent en l’exercici de les seves funcions, que és el que determina el naixement de la seva responsabilitat.

Hem d’entendre el concepte de negligència com aquella conducta contrària a allò que socialment es podria esperar dins del tràfic jurídic. Tot i que considerem que la figura del membre de junta directiva no és del tot equiparables a la dels administradors de societats mercantils, és cert que la regulació en aquest punt és molt similar, i existeix una relació directa entre el càrrec que hi ocupen, les obligacions pròpies derivades d’aquest càrrec i la diligència que els resulta exigible.

La responsabilitat també es pot generar com a conseqüència d’una conducta omissiva quan no es gestiona o no s’actua. La inactivitat esdevé un incompliment de les obligacions quan prèviament existeix una obligació de fer, d’actuar i per aquest motiu, per fer una valoració sobre l’existència o no de responsabilitat, haurem de valorar cada cas de manera individual.

Igual que els metges, l’actuació dels membres dels òrgans de govern és una actuació de mitjans, d’activitat i no pas de resultat. No estem davant d’una responsabilitat objectiva sinó que cal acreditar que l’actuació no s’ha desenvolupat amb tota la diligència que era deguda.

3. Relació de causalitat

En tercer lloc, i com a pressupost bàsic, s’exigeix que existeixi una relació causa-efecte entre l’actuació o omissió i el dany produït que és objecte de reclamació. El dany ha d'estar ocasionat i produït com a conseqüència de l’actuació o inactivitat dels membres de l’òrgan de govern.