Com regular el canal de denúncies de les entitats?

La directiva abans referenciada estableix l’obligació d’establir canals de denúncia interns i les mesures de protecció necessàries per protegir les persones que denunciïn possibles infraccions.

Aquesta normativa vol oferir un marc comú a tots els estats membres que estableixi les garanties necessàries per protegir a les persones que faciliten informació que ajudi a detectar possibles delictes o infraccions legals dins d’una entitat.

El motiu principal pel qual s’ha aprovat aquesta legislació és per promocionar que les persones que tinguin informació de pràctiques delictives a les seves entitats s’animin a denunciar, ja que habitualment aquestes denúncies no es produeixen perquè les persones informants no es senten prou protegides davant de possibles represàlies.

En termes generals, la directiva té com a finalitat vetllar perquè les entitats jurídiques, tant del sector públic com privat, estableixin canals i procediments de denúncia interna i de seguiment. Tot i així, preveu algunes excepcions:

• Els municipis que tenen menys de 10.000 habitants.
• Les entitats amb menys de 50 persones treballadores sempre i quan no estiguin obligades per pertànyer a algun sector que els obligui per previsió normativa.

Aquesta regulació que estableix la directiva és de mínims, a partir d’aquí cada estat membre pot incentivar a les entitats privades de la seva competència a establir canals de denúncia interns si així ho consideren, regulant els requisits que creguin necessaris.

D’acord a la normativa, les persones subjectes a la protecció que aquesta estableix són les següents:

• Persones treballadores i funcionàries.
• Persones treballadores no assalariades.
• Accionistes i persones que formen part dels òrgans d’administració, direcció o supervisió.
• Persones treballadores en pràctiques i voluntàries.
• Persones que treballin sota la supervisió de contractistes, subcontractistes i proveïdors/es.

A més, també s’inclou com a subjecte de protecció a les persones que ja han finalitzat la relació laboral i les que encara no l’han començat i han obtingut la informació al llarg del procés de selecció.

Finalment, també queden protegides les persones facilitadores, persones terceres que es puguin veure afectades laboralment per aquesta denúncia (familiars i companys/es dels denunciant) i les entitats propietat del denunciant, per les quals treballi o hi tingui una relació laboral.

La directiva, en el seu segon article, estableix la protecció comuna per a les persones que informin sobre infraccions normatives relatives a diverses matèries. Entre aquestes, es poden destacar les següents que afectin les entitats: contractació pública, prevenció de blanqueig de capitals, seguretat dels productes, protecció del medi ambient, protecció de les persones consumidores, i protecció de les dades personals i seguretat de les xarxes i sistemes d’informació, entre d’altres.

Tot i així, la directiva no estableix un llistat tancat, sinó que dona la facultat als estats membres a ampliar els supòsits de protecció a la seva pròpia legislació.

Els procediments de denúncia interna i seguiment hauran de disposar dels següents requisits:

• Hauran de protegir la confidencialitat de la identitat de la persona denunciant i de qualsevol tercera persona anomenada a la denúncia.
• S’ha de generar un acusament de rebuda de la denúncia en un termini de set dies.
• S’ha de designar a una persona o departament imparcial per a la recepció de les mateixes.
• S’haurà de fer un seguiment diligent.
• S’ha d’establir un termini raonable per a donar resposta que no pot superar els tres mesos.
• Hi ha d’haver una informació clara i accessible sobre els procediments de denúncia externa davant les autoritats competents.
• S’ha de preveure la denúncia escrita i verbal.