Les dues direccions de la comunicació i la incidència política

La comunicació és un dels aspectes rellevants de la tasca que realitzem les entitats socials donat que “el que no es comunica, no existeix”. Moltes vegades, l’atenció directa que realitzem cada dia, no ens deixa temps per a poder seure una estona i transmetre al nostre entorn, tant la nostra feina i els resultats obtinguts, així com poder fer una tasca de sensibilització social, tant en la línia de crear consciència social sobre la importància de donar respostes positives en la construcció d’una societat més justa, solidària i cohesionada, com en la línia de transmetre l’anàlisi de les causes que porten a les desigualtats, fer denúncia de les decisions que ens porten a aquestes situacions i, amb una actitud proactiva i constructiva, també fer propostes per a dur a terme un canvi social eficaç i amb resultats de llarga durada.

Pensem que la comunicació i la incidència política han d’anar en dues direccions diferenciades però complementàries: en primer lloc, cap a la ciutadania en general i els diferents actors socials i, en segon lloc, cap a les institucions públiques. Evidentment, el que comuniquem envers una direcció i una altra ho hem de transmetre de manera diferent, adaptant el missatge i el llenguatge en cada cas perquè el públic que tenim al davant és diferent.

Per una banda, de la ciutadania necessitem que ens coneguin, que comparteixin amb nosaltres les preocupacions, les anàlisis, les ganes de comprometre’s en els nostres projectes i, en definitiva, que confiïn en nosaltres per a poder treballar i construir junts.

D’altra banda, de les institucions públiques volem que incorporin les nostres denúncies en la seva agenda política, que acceptin les nostres propostes polítiques per a dur-les a terme, i que desenvolupin polítiques socials adients a les necessitats plantejades i amb perspectiva de futur. És molt important fer-los-hi entendre que les polítiques socials eficaces tenen un llarg recorregut per endavant i, per tant, independentment del partit polític que estigui governant en un moment determinat, s’ha de fer una planificació a llarg termini. També tenim el repte de fer-los tenir una visió global sobre les repercussions d’una determinada proposta, entenent que la inversió en una determinada política social pot suposar grans estalvis en polítiques sanitàries, polítiques educatives, polítiques judicials, etc. i, per tant, l’atenció a les persones s’ha de realitzar des d’una visió holística i integral. Finalment, hem de fer entendre que una inversió en polítiques preventives donarà resultats a llarg termini, més enllà d’un cicle electoral.

Butlletins, notes de premsa, campanyes de comunicació, actes simbòlics a peu de carrer, són les formes més habituals que tenim per donar a conèixer els nostres projectes a la ciutadania i les nostres reivindicacions a les institucions. Avui dia també juguen un paper fonamental les xarxes socials amb un poder impensable de ressò en el nostre entorn. Però el més important és que siguem clars en el missatge, i que transmetem la importància d’implicar a tothom en el projecte o iniciativa que estem endegant.

Som moltes les entitats que treballem a Catalunya, i la ciutadania té milers de projectes i entitats als que donar suport, i a vegades per tenir-ne masses, es perden possibles col·laboradors. Fer veure el tret diferencial de la nostra entitat i del nostre projecte és el que farà que la ciutadania s’impliqui.