Ens cal una Europa Feminista que garanteixi els drets humans de les dones, perquè són persones, amb dret a viure lliures, sense violències i en una societat amb igualtat d’oportunitats on no hi hagi privilegis.
Directora de la Fundació Aroa i coordinadora de la campanya Fem_EU. Membre del Consell Nacional de Dones de Catalunya i de la delegació a la Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de les Dones de Nacions Unides.
Ens trobem en un moment clau. Per una banda, és evident l’avanç de l’extrema dreta, que ha entrat en joc a la partida política amb intencions de quedar-se i accedir a tantes institucions democràtiques com sigui possible, davant la passivitat de la política tradicional. I per l’altra, la creixent visibilitat de les vulneracions de drets que vivim constantment les dones, gràcies a la força imparable del moviment feminista que li planta cara, fent-se més que mai present, als carrers, a les xarxes i a l’escenari quotidià del debat polític, social, públic i privat.
Aquest fenomen no és aïllat, l’estem vivint a cada poble, a cada ciutat, a tota Europa i a tot el món. Quants Bolsonaros, Abascals, Salvinis campen per tot arreu, arrencant de soca arrel els nostres drets, perquè 'ells s’ho valen' i la resta del món a callar. Perquè el sistema encara avala una ciutadania “de primera” i una “de segona”, començant per les dones i seguint per les dones amb algun o altre 'condicionant' més: dones grans, dones migrades, dones amb discapacitat, dones... i així seguim sumant...però ara ja no seguirem més ni acceptarem una societat que continuï mantenint vulneracions i es quedi tan ample.
L’Any 2012 la Unió Europea va rebre el Premi Nobel de la Pau, l’any 2019 quin premi li donaríem? Fos el que fos, segurament no seria aquest! Però davant d’aquesta visió tan clara que Europa ja no és el què volem, cal que ens preguntem perquè no sortim al carrer ni exercim el nostre dret a vot com fem davant el mal govern local, autonòmic o estatal? Perquè no ens impliquem amb Europa?
Europa no és la 'Galaxia Exterior', el que es decideix a Brusel·les determina el 80% de les mesures que es duen a terme a casa nostra i que afecten el nostre dia a dia. Europa no és 'allà a dalt', és aquí i ara, i ho ha de ser també per les dones que en són el 51% de la seva ciutadania. I subratllo que ho ha de ser, perquè està molt lluny de ser-ho amb 1 de cada 3 dones patint violència masclista, el 27% de la ciutadania pensant que la violació és justificable o mantenint-se en un 16% la bretxa salarial de gènere i en un 40% en les pensions.
Ens cal una Europa Feminista que garanteixi els drets humans de les dones, perquè són persones, amb dret a viure lliures, sense violències i en una societat amb igualtat d’oportunitats on no hi hagi privilegis.
Si volem avançar cap aquí, cal un compromís polític ferm, que exigirem millor si multipliquem la força col·lectiva omplint els carrers el 8M a la Vaga Feminista, omplint les urnes a les eleccions del 28 d’abril i el 26 de maig; i mobilitzant-nos, des dels municipis i a les xarxes socials, a través de campanyes com Fem_EU, on totes les persones sumem per exigir canvis i deixar clar que el què està en joc són els drets humans i la justícia social, i això és innegociable.
Afegeix un nou comentari