Vivim en la nostra zona de confort i ens resulta difícil implicar-nos per canviar l'entorn. Aquesta actitud s’expandeix a nivell social, i a la classe política no li cal donar resposta a una situació que no és prioritària per al conjunt de la societat.
Sotsdirector de la Fundació Arrels Sant Ignasi de Lleida i membre de la permanent del Servei de Colònies i Vacances de la Fundació Verge Blanca. Vinculat al món de l'educació en el Lleure.
Aquesta setmana, el dia 17 d’octubre, és el dia internacional per a la eradicació de la pobresa. Sí, heu llegit bé, eradicar la pobresa. Precepte, que sembla impossible, ja que no existeix una recepta màgica que espolsi la pobresa de la nostra societat. El motiu, són les diverses característiques que porten a les persones a situació de pobresa: No tenir accés a l’educació, a la sanitat, a la vivenda digna i a patir malnutrició.
La ONU tenia la fita, per al 2015, de reduir a la meitat la pobresa extrema. Ho vàrem aconseguir. Avui, hi ha mil milions de persones menys, respecte l’any 1990, que viuen amb menys d’1,25 dòlars. En aquest temps, molts països en vies de desenvolupament han reduït el numero de persones en situació de pobresa extrema per sota del 50%. Després d’això, es van tornar a marcar objectius per al 2030, eradicar la pobresa extrema i reduir a la meitat, tot tipus de pobresa, eradicar la fam al món, tothom amb accés a l’educació primària i secundaria, juntament amb altres mesures per fer un món més just.
I el problema no es la falta de mitjans, sinó la falta de voluntat, i no d’alguns, falta de voluntat de tothom! A nivell individual, a nivell social i a nivell polític. Individualment, vivim en la nostra zona de confort i ens resulta difícil sortir i implicar-nos més per fer un canvi al nostre entorn. Aquesta actitud s’expandeix a nivell social, i per tant, a la classe política no li cal donar resposta a una situació que no acaba de ser prioritària per al conjunt de la societat.
I, aquí ens trobem, avançant, però amb passos molt petits, amb peus de fang, i permeten que milers de persones pateixin una situació d’extrema vulnerabilitat, fluxos migratoris per fugir de la guerra, la pobresa, la corrupció, la persecució per les seves idees, religió, gènere o fins i tot l’emergència climàtica.
Empreses, mitjans de comunicació, entitats, administracions publiques i la societat en general també hem de deixar de ser pobres permeten que hi hagi aquestes injustícies.
Cal que, aquest objectiu d’eliminar la pobresa al 2030, puguem dir que l’hem complert. Poder deixar a les noves generacions, un món més just, on la mirada a la realitat sigui amb tendresa i amor, on tothom té dret a una vida digna i que puguem tatxar del calendari el dia internacional per la eradicació de la pobresa.
Afegeix un nou comentari