No més devolucions en calent? Només si es reglamenten!

Fa gairebé un mes, molts mitjans de comunicació ens deien que el Tribunal Constitucional havia avalat les “devolucions en calent”. Ho feien a partir d'una nota de premsa del referit tribunal, ja que la sentència es va publicar setmanes després. Avui, que se celebra el Dia de la Persona Migrant, val la pena aturar-se i analitzar amb més profunditat l’esmentada sentència.

És cert, el Tribunal Constitucional (TC) va establir que hi ha conformitat amb la Constitució espanyola en el rebuig en frontera que es va introduir en el sistema legal d'estrangeria per a Ceuta i Melilla. No obstant això, va posar tres condicionants per a què sigui considerat constitucionalment vàlid: a) cal que s'apliqui a entrades individualitzades; b) que existeixi ple control judicial, i c) que es compleixin obligacions internacionals de drets humans.

Aquestes tres condicions, àmpliament celebrades per algunes organitzacions de defensa dels drets humans, no són en realitat una gran novetat, perquè la disposició que va introduir el rebuig en frontera ja establia des del seu origen que aquest havia de dur-se a terme respectant la normativa internacional de drets humans. Evidentment, això inclouria aquests tres aspectes que ara es pretenen veure com una aportació que donarà garanties, quan la realitat ha mostrat que malgrat estar prevists literalment en la disposició, no s'han respectat.

Amb aquest panorama, em sembla que si una cosa positiva volem treure d'aquesta sentència per a les persones migrants estrangeres, s'ha d'entendre que el que s'estableix pel TC només serà possible, viable i aplicable si es desenvolupa una regulació específica del rebuig en frontera, això és, que el Govern d'Espanya té l'obligació de desenvolupar per reglament un procediment amb almenys aquestes tres mínimes garanties, el qual haurà de ser plenament conegut per les autoritats encarregades de dur a terme els rebutjos, pels òrgans del Poder Judicial que hauran d'actuar, i en realitat per qualsevol persona. Procediment que podria assemblar-se al previst per al retorn o la devolució, però amb l'especial previsió d'incloure tot el relatiu a la protecció internacional (asil), sense oblidar que només pot ser aplicat a Ceuta i Melilla, per la qual cosa no pot estendre's de cap manera aquesta figura a altres fronteres de l'Estat espanyol.

El TC no diu, ni exigeix en la seva sentència que es reglamenti el rebuig en frontera. Però no entendre-ho així faria que aquesta sentència fos més qüestionada del que ho ha estat a l’hora de validar amb malabars interpretatius altres aspectes controvertits de la coneguda com a “llei mordassa”, ja que, sense procediment explícit reglamentat, tot el que diu el TC que s'ha de fer seguirà sota l'amplíssima discrecionalitat dels qui duguin a terme els rebutjos i, per tant, amb els mateixos marges per a l'arbitrarietat i desenvolupament de pràctiques inconstitucionals que fins avui s'han viscut.

Encara que també ha de quedar clar que tant la simple existència d'aquesta reglamentació com la interpretació en abstracte que ha fet el TC mai implicaran la validació de qualsevol situació de rebuig. Les circumstàncies concurrents en cada cas, en cadascuna de les seves aplicacions hauran de mantenir-se, efectivament, dins d'aquests marges de respecte dels drets fonamentals. Per aquest motiu el TC també exigeix que es pari atenció a les persones especialment vulnerables: infància, dones embarassades, entre altres.

Un aspecte del contingut de la sentència del qual no s'ha parlat massa, que em sembla important destacar, és que el TC es distancia en positiu del que lamentablement va establir el Tribunal Europeu de Drets Humans el febrer passat respecte a aquest mateix tema. Mentre l'òrgan europeu va considerar que no es violaven els drets humans de les persones migrants perquè aquestes havien optat per no utilitzar els procediments legals existents per a entrar legalment a territori espanyol; el TC reiterant la seva jurisprudència ferma estableix que: “l'incompliment dels requisits d'estada o residència a Espanya per part de [les persones estrangeres] no permet al legislador privar-los de drets que els corresponen constitucionalment en la seva condició de persona, amb independència de la seva situació administrativa”.

Aspecte fonamental, no només quan es reglamentin els rebutjos, sinó per al dia a dia, que s'ha de tenir en compte no només pels òrgans legislatius, sinó per tota autoritat i també la societat sencera, perquè tota persona migrant estrangera, abans de ser etiquetada com a “migrant” és persona i, per tant, li han de ser respectats i garantits els seus drets humans en el territori espanyol. No entendre-ho així no només converteix certes situacions en clarament inconstitucionals, sinó, sobretot, en obertament inhumanes.