Opinió

La realitat del nostre CET

Imatge de l'acte de celebració dels 50 anys de l'entitat

La situació actual, derivada del pandèmia COVID19, ha complicat la situació econòmica tant de l’empresa pública com privada i ha tingut repercussions directes en les activitats dels CETs.

Sobre l'autor/a:

El mes de maig de l'any 2017 i després de treballar quasi 20 anys a l'empresa ordinària, la meva vida laboral fa un tomb i inicio una nova etapa a l'Associació Montseny Guilleries, assumint la Direcció del Centre Especial de Treball. Tot i que l'Associació té més de 50 anys d'història a la nostra població i crec que no m’equivoco dient que qui més o qui menys, tots els arbuciencs hem creat un vincle emocional amb aquesta entitat, treballar-hi és tot un repte professional perquè el Centre Especial de Treball és un gran desconegut.

En primer lloc m'agradaria explicar què és un Centre Especial de Treball.

Com el seu nom indica és un Centre de Treball. És a dir, no anem a passar l'estona, no hi anem a distreure'ns, hi anem a treballar i oferim serveis de qualitat.
Complim uns horaris, respectem les normatives de seguretat en el treball i prevenció de riscos laborals, fem vacances quan ens toca i cobrem a final de mes; fins i tot tenim un conveni propi que regula les condicions laborals.

Què ens fa Especials, doncs? El que ens fa especials és que busquem feines que encaixin amb les nostres capacitats, organitzem la feina de manera que cadascú pugui donar el millor de si mateix i disposem de tècnics (psicòleg, assistent social) a disposició dels treballadors per si necessiten acompanyament, normalment dins de l'àmbit laboral però també a nivell personal.

La major part dels nostres treballadors són persones amb discapacitat intel·lectual que tenen dificultat per trobar una feina a l’empresa ordinària. El CET els permet accedir al món laboral. Treballar permet tenir una vida digna i de qualitat a totes les persones.

En els Centres Especials de Treball es fan diferents tipus d'activitats, alguns es dediquen a l'elaboració i venta de productes i d’altres oferim serveis diversos. En el nostre cas oferim serveis de neteja, jardineria, repartiments de publicitat, buidatges, bugaderia, control de plagues i manipulats, entre d’altres. La major part dels nostres clients, administració pública i també empresa privada, són de la Selva interior i Baix Montseny.

La principal feina del nostre CET és la neteja viària. Actualment es realitza de forma continuada a les poblacions d’Arbúcies i Sant Hilari i puntualment a Breda i Hostalric. Aquesta feina ens agrada molt perquè la podem fer treballadors de capacitats molt diverses i ens permet una relació amb l’entorn i una socialització molt important i necessària per a tots nosaltres.

La situació actual, derivada del pandèmia COVID19, ha complicat la situació econòmica tant de l’empresa pública com privada i ha tingut repercussions directes en les activitats dels CETs. En el nostre cas hem perdut alguns clients de sectors molt afectats per la pandèmia (restauració, cases de colònies) i alguns contractes sobretot amb Ajuntaments s’han vist reduïts. Per tal de minimitzar els efectes econòmics de la parada inicial que va afectar la major part d’activitats del CET, el mes de març de 2020, vam activar un ERTO que inicialment afectava el 85% de la plantilla (19 persones). Actualment s’ha reincorporat pràcticament tot el personal tot i que una part del pressupost anual costarà anys de recuperar.

Però en moments de crisi hem de ser valents i aprofitar les oportunitats. Per això actualment estem iniciant un nou projecte de bugaderia. Fins ara la bugaderia era un servei més de la nostra cartera de serveis focalitzat a uns clients molt concrets. La pandèmia ha suposat un increment significatiu dels volums de roba que rentem i ha coincidit amb una necessitat real al nostre poble d’un servei d’aquest tipus. Estem treballant en l’adequació d’espais i maquinària per tal d’oferir un servei de bugaderia industrial destinat al públic en general. Parlem de bugaderia industrial perquè ens permetrà tractar volums importants de roba però sempre que sigui possible optarem per un assecat natural i planxat manual de la roba. L’objectiu de no automatitzar tot el procés és ocupar un major nombre de persones en la realització d’aquesta activitat.

Fins ara només he parlat del CET però la pandèmia ha afectat tots els serveis de la nostra Entitat; el Servei de Teràpia Ocupacional, les dues llars on resideixen treballadors del CET i usuaris del STO i el servei de transport des dels diferents pobles on resideixen amb les seves famílies fins al nostre centre. L’afectació ha estat tant per les limitacions de mobilitat, les noves ràtios dels diferents espais, la definició de grups bombolla i la conseqüent multiplicació de recursos humans necessaris, com també per la incertesa de la situació, la impossibilitat de veure les famílies en el cas de residents, els llargs períodes de confinament a casa o a la residència amb la conseqüent manca de socialització i l’afectació que això suposa sobre l’estat anímic de les persones en general i de les persones amb discapacitat intel·lectual en particular.

Per complir amb totes les exigències sanitàries hem preparat protocols específics pels diferents serveis i activitats; des de la redistribució d’espais per poder treballar amb grups bombolla reduïts, fins a la reorganització d’horaris i multiplicació de les línies de transport. També hem hagut de suspendre les activitats del STO realitzades amb el suport de voluntaris (passejos, ball), fora del municipi (equinoterapia, piscina) i d’interacció amb l’entorn (portes obertes de les escoles, teatre, pràctiques curriculars). Tot això implica un increment significatiu de recursos tant humans com econòmics però també una limitació en les relacions humanes entre les persones ara distribuïdes per grups immiscibles i amb la comunitat.

En aquests moments només ens queda esperar que la situació torni a la normalitat mica en mica i puguem reprendre les activitats habituals.

D’aquí un mes farà 4 anys que treballo a l’Associació Montseny Guilleries. Només puc dir que sí, el repte és gran però no hi ha feina més gratificant. Arribar al matí i que tot siguin bromes i rialles, quan repartim feines tots els rostres irradien il·lusió per un nou dia encara que la feina sigui la mateixa que el dia abans i al final de la jornada tothom està cansat però satisfet i orgullós de la feina feta, de la feina ben feta.

Us animo a conèixer-nos visitant el nostre web montsenyguilleries.cat, o bé a facebook i instagram: @montsenyguilleries i així que es pugui, les portes del nostre centre sempre són obertes.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari