La Plataforma Aigua Pública la Garriga impulsa una consulta popular per decidir el model de gestió de l’aigua

La situació de Catalunya pel que fa a la gestió de l’aigua es pot considerar una anomalia? Ho és, tenint en compte que entorn del 90% de la població mundial rep l’aigua d’operadors públics, un 70% a Europa, mentre que a Catalunya aquest percentatge es desploma fins al 22%. Aquestes dades, que expliquen des de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública (AMAP), posen de manifest que convé repensar el model de gestió de l’aigua al nostre país, com han reivindicat nombroses entitats que promouen una gestió pública d’aquest bé essencial.

Amb tot, el camí per revertir aquest escenari fora del comú que tenim a Catalunya s’ha començat a transitar des de fa anys. De fet, des del 2010, trenta-nou municipis catalans han recuperat el servei d’abastament d’aigua, i vint-i-sis més estan treballant per fer-ho els pròxims anys. 

Un d’ells és la Garriga, municipi del Vallès Oriental, on s’acaba de presentar la Plataforma Aigua Pública la Garriga, un moviment que aplega diverses entitats i que s’ha articulat amb un objectiu clar: donar la paraula a la ciutadania garriguenca perquè decideixi el model de gestió de l’aigua al municipi a través d’una consulta popular. 

“La població de la Garriga ha de poder decidir sobre el model de gestió de l’aigua al municipi”, ha assegurat durant l’acte de presentació la Maria Garcia, una de les portaveus del grup, qui ha afegit que estan a l’espera que l’ajuntament autoritzi la campanya de recollida de signatures –que podria iniciar-se aquest mes de novembre– per fer realitat la consulta.

Des de la plataforma defensen que la gestió pública de l’aigua és la millor solució per a la Garriga “per ser l’opció més justa democràtica i transparent, alhora que econòmica, ecològica i sostenible”. De fet, segons expliquen, és la millor alternativa per a les butxaques de la població, atès que, com fa palès l’últim informe de preus de l’Agència Catalana de l’Aigua, “la gestió pública de l’aigua ofereix unes tarifes un 30% més barates que la gestió privada”, ha assenyalat el Dante Maschio, portaveu d’Aigua és Vida, una de les entitats impulsores de la nova plataforma.

Avui hem presentat la plataforma per l'aigua pública a #laGarriga.💧

Impulsem una campanya de recollida de signatures perquè la població de la Garriga pugui decidir el model de gestió d'un servei essencial per a la vida.✍️

Consulteu la web: https://t.co/cnnSL38EXo pic.twitter.com/yVIBRRezrl

— Pep Tarradas (@PepTarradas) October 23, 2024

Una reivindicació que ve de lluny

La reivindicació en favor d’una gestió pública i democràtica de l’aigua a la Garriga ve de lluny i és una lluita que sovint ha topat amb traves des de l’ajuntament del consistori. En conversa amb Xarxanet, Pep Tarradas, portaveu de la plataforma, explica que la situació ve d’un contracte de concessió signat el 1991, a trenta anys, amb l’empresa Sorea –que actualment és Agbar–. 

Amb la finalització del contracte, el 2021, la normativa obligava a fer un estudi sobre els diferents models de gestió de l’aigua per avaluar quin és més eficient, econòmic, transparent i sostenible. L’informe es va encarregar a PWACS, “una empresa esquitxada per casos de corrupció i que sol tendir a fer informes que beneficien la gestió externa de manera intencionada”, apunta Tarradas.

En paral·lel, el mateix any en què acabava el contracte de la concessió, i tot i que aquest es va prorrogar divuit mesos més, la Garriga ja va fer passos per aconseguir que en un futur el servei d’abastament d’aigua passés a mans públiques, com adherir-se a l’AMAP. 

Enmig d’aquest procés, L’AMAP va emetre un contrainforme que refutava les hipòtesis de l’estudi de PWACS i el titllava de tendenciós. Això va donar peu a un nou informe de l’empresa que, ara sí, concloïa que la gestió pública i directa de l’aigua era el model més eficient i econòmic per a la Garriga. 

Després d'una altra pròrroga del contracte amb Sorea-Agbar, el 2023 va haver-hi un canvi de Govern –Junts i PSC van acordar el nou executiu– i la Garriga va formalitzar la seva sortida de l’AMAP. Es va encarregar un nou informe a PWACS sobre la gestió de l’aigua que presentava unes hipòtesis que, segons Tarradas, “anaven dirigides a beneficiar la gestió privada”. 

Amb tot, l’informe, avaluat de nou per l’AMAP, constatava que la gestió directa permetia un estalvi d’uns 180.000 euros, això és, que la tarifa resultava un 10% més econòmica per a la ciutadania. Una informació que, segons diuen des de la plataforma, el govern municipal va amagar per reforçar la seva posició a favor de la gestió externa. 

“Considerem que l’Ajuntament de la Garriga no pot ocultar part de la informació disponible a l’hora d’escollir el model més adient per al servei d’abastament de l’aigua potable perquè és un servei bàsic per a la vida i dels més importants que gestiona el consistori”, assegura Tarradas, qui, a més, recorda que l’informe de PWACS “es basa en hipòtesis incorrectes, imparcials i mancades de neutralitat”.

En aquest escenari, des de la Plataforma Aigua Pública la Garriga no s’han quedat de braços plegats i han passat a l’acció “per obrir la via ciutadana” i donar la paraula a les garriguenques, atès que consideren que la via institucional “ha quedat en punt mort”. 

Emparats en la llei de consultes no referendàries, estan a l’espera que s’autoritzi la recollida de signatures per començar a aplegar suports –necessiten un 10% del cens– per dur a terme una consulta popular sobre el model de gestió de l’aigua al municipi, seguint l’exemple d’altres municipis que ho han fet recentment, com Alfarràs. El resultat no seria vinculant, però “obligaria el consistori a obrir espais de debat amb tota la informació”, remarca Tarradas. 

Aigua pública, clau per lluitar contra la sequera

Una de les raons de pes per les quals des de l’entitat aposten per la gestió pública de l’aigua és millorar l’estat de la xarxa i la qualitat del servei, malmeses després de més de tres dècades de gestió privada. Un clar senyal d’aquesta deixadesa, apunten, són les pèrdues d’aigua que pateix la xarxa, de més del 30% i per sobre de la mitjana de Catalunya.

En aquest sentit, aquesta dada encara pren més rellevància en el context de sequera que patim al nostre país, com subratllen des de l’AMAP: “La gestió pública és més transparent i permet recuperar el control de les decisions estratègiques, com la política tarifària o inversions, elements molt rellevants en moments de sequera, permet molta més flexibilitat i, en definitiva, suposa tenir el control d’un bé essencial per a la població”, afirma Lluís Basteiro, coordinador de l’associació.  

En processos de remunicipalització de la gestió de l’aigua com el que vol posar en marxa la Plataforma Aigua Pública la Garriga, una situació cada cop més freqüent són els conflictes judicials entre ajuntaments i empreses concessionàries, com ha passat a Terrassa o la Bisbal d’Empordà, entre altres municipis. 

A la Garriga, el contracte de gestió del servei d’abastament de l’aigua amb Agbar va finalitzar el 31 de desembre de 2020, però, d’aleshores ençà, el servei està prorrogat, almenys fins al juny del 2025. 

“En principi, aquest és el termini que tenim per decidir el nou model que volem, tret que es torni a forçar el servei d’alguna manera”, diu Tarradas, qui rebutja de ple que les companyies utilitzin els litigis judicials com a amenaça per desactivar la lluita per una gestió pública i directa de l’aigua. “No ens podem arronsar davant d’aquest xantatge; a més, en casos com el de Terrassa ja hem vist que gràcies a la pressió ciutadana es poden guanyar aquests litigis”, rebla el portaveu de la Plataforma Aigua Pública la Garriga.