El pot gestionar la mateixa entitat o institució administrativa o exterioritzar totes o algunes de les seves tasques a un equip professional.
A les festes i esdeveniments s’evidencia la necessitat de comptar amb espais segurs on les persones poden acudir a demanar ajuda o a denunciar una situació de violència masclista. Aquesta és la funció dels Punts Liles, que actualment ja son costumaris a quasi tots els espais de festa i lleure.
Aquest recurs detalla com organitzar un Punt Lila, partint de l’article ‘Organització d’un Punt Lila’ del Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona (CRAJ).
Què és un Punt Lila?
Els punts liles s’instal·len en contextos festius i de lleure i tenen una doble funció: sensibilitzar sobre les agressions masclistes i LGTBIfòbiques i ser un espai on qualsevol persona por acudir per a explicar i denunciar violències o agressions d’aquesta mena i on l’equip activarà protocols d’acollida i actuació per a abordar-les.
Es fonamenten en la naturalesa sistèmica de les agressions masclistes, cosa que vol dir que es poden produir en qualsevol context, també en els que són suposadament més segurs. Així, apareixen perquè cal un abordatge col·lectiu i comunitari d’aquestes situacions, que doni resposta a les problemàtiques i les faci visibles.
Qui els organitza?
La organització del Punt Lila recau en l’entitat, organització, empresa o institució pública que fa l’esdeveniment en qüestió. Això no vol dir que l’hagi de gestionar necessàriament el seu equip d’estructura, com es veurà en el següent punt d’aquest recurs, però sí que serà responsabilitat de l’entitat acordar i coordinar la seva instal·lació.
Models: Qui els gestiona?
Alhora d’organitzar un Punt Lila caldrà decidir si la seva gestió la farà la mateixa entitat o institució o es contractarà un equip extern. En aquest sentit, hi ha tres models de gestió: externa, autogestionada i híbrida.
El model de gestió externa, com el nom indica, suposa la contractació d’un equip extern a l’entitat que està especialitzat en aquestes qüestions. Hi ha moltes entitats sense ànim de lucre que ofereixen aquest servei, com el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS), la Cooperativa Cúrcuma o l’entitat Dones amb Empenta. La dificultat d’aquest model és que cal que l’entitat compti amb recursos econòmics per fer la contractació.
El model d’autogestió suposa que la gestió el Punt Lila la farà el mateix equip de l’entitat, empresa o institució pública que organitza l’esdeveniment. Per a fer aquesta tasca, cal que les persones encarregades estiguin formades en l’abordatge de situacions de violència masclista, perquè han de poder identificar violències i conèixer els protocols d’intervenció de primera atenció i derivació posterior.
Finalment, hi ha el model de gestió híbrida, el qual consisteix en un repartiment de tasques entre un equip extern i les persones membres de l’entitat. Així, les accions d’atenció i abordatge a violències s’externalitzaen a una entitat especialitzada i les tasques de sensibilització i prevenció es duen a terme de forma autogestionada. Caldrà que els dos equips es coordinin bé per a no trepitjar-se i obstaculitzar la feina aliena.
En el cas dels models autogestionat i híbrid, caldrà reflexionar sobre l’equip que l’integrarà i com es coordinarà: la comissió serà mixta o no-mixta? Com s’escolliran les persones que l’integraran? Hi haurà rotació de l’equip o relleu? Quines tasques concretes farà cadascú? Si les persones implicades en l’agressió són properes a les que conformen el Punt Lila, hi haurà substitució?
Pel que fa a la coordinació de tasques, caldrà decidir qui es queda a la carpa i qui serà l’equip itinerant.
Protocol de violències masclistes: Com actuar?
Tant pel que fa a les actuacions concretes que es duran a terme en cas que tingui lloc una agressió, com per a acordar la gestió general del Punt Lila, caldrà partir del protocol d’abordatge de violències que ha de tenir necessàriament tota entitat, empresa o institució administrativa.
Aquesta mena de protocols resulten d’una reflexió col·lectiva, i han de ser assumits per tot l’equip de l’entitat com a propi. Ha de contemplar com s’actua en cas d’una agressió masclista en el dia a dia i també en els casos concrets d’esdeveniments festius i de lleure, i ha de ser conegut per totes les persones de l’entitat, de manera que tothom sàpiga què s’ha de fer i a qui s’ha de recórrer.
El protocol pot prendre moltes formes, però per a tenir un punt de partida es pot seguir el ‘Manual de gestió d'agressions masclistes de Fil a l'Agulla’, que a Xarxanet es pot trobar resumit en 10 claus.
Materials: Què es necessita?
Per a gestionar un Punt Lila, és recomanable tenir diversos materials a mà que serviran tant per a la sensibilització com per a l’abordatge de les agressions masclistes que puguin tenir lloc durant l’esdeveniment, així com per a donar suport i acompanyament a altres qüestions que poden estar-hi més o menys relacionades.
El primer és tot el material logístic per a muntar el Punt Lila com a tal: armilles, carpes blanques i liles tancades o no, taules, cadires, walkie-talkies... Després, caldrà comptar amb materials i recursos per a les accions de sensibilització (cartelleria, pancartes, xapes, fulletons, adhesius...) i documents per a tenir en ment en tot moment les tasques d’actuació (el protocol d’abordatge de violències masclistes, l’organigrama intern, un diagrama d’actuació, un llistat de telèfons d’emergències...).
Finalment, hi ha altres recursos que és molt recomanable tenir al Punt Lila i que tenen a veure amb la seguretat i el benestar de tothom, com preservatius, compreses i tampons, paper de vàter o aigua.
Abans de l’acte
Quan ja s’hagin acordat totes les qüestions de coordinació i es tinguin els diversos materials necessaris, caldrà muntar el Punt Lila a l’espai de l’esdeveniment. És necessari que sigui visible, en un lloc de pas i amb una ubicació llunyana als escenaris o activitats que tindran lloc, per tal de poder parlar còmodament amb les persones que s’apropin. L’estructurà haurà d’oferir un lloc segur i confortable, i comptar una zona més reservada i tapada on s’atendrà a les persones que hagin pogut patir una agressió. Durant tot l’esdeveniment, s’haurà d’anunciar regularment la seva localització.
Durant l’acte
Un cop iniciat l’esdeveniment, hi haurà diverses tipologies de tasques que tindran lloc simultàniament. Primer, la sensibilització i difusió sobre diferents temes relacionats amb el feminisme, la sexualitat, el col·lectiu LGTBIQ+... Això ho farà l’equip de la carpa, que també repartirà diversos materials com adhesius o xapes i donarà a conèixer el protocol d’actuació a qui interessi.
A banda d’això, la parella itinerant tindrà un rol preventiu i d’intervenció, i seran un enllaç permanent entre el Punt Lila i les persones assistents. També repartiran material de sensibilització i anunciaran l’existència del Punt Lila. En cas de detectar una violència o agressió, actuaran o conduiran les persones afectades a l’espai.
Si una persona o grup de persones acudeix al Punt Lila denunciant una agressió o ve acompanyada amb l’equip itinerant, s’activarà el protocol segons els graus d’egressió i durà a terme l’atenció immediata de les víctimes. Refredada la situació, les derivaran a l’equipament especialitzat que pertoqui. També es faran les gestions pertinents pel que fa a la persona agressora.
Una última tasca dels punts liles és recollir indicadors durant l’esdeveniment. La idea és comptar amb un registre de les diferents actuacions que s’han fet per a fer una valoració posterior.
Després de l’acte
El final de l’esdeveniment no suposa el final de la tasca del Punt Lila. Per començar, el moment en què finalitza l’activitat o s’acaba la música és especialment sensible, i les parelles o equips itinerants hauran de fer un últim esforç i transitar l’espai i els carrers del voltant de l’acte, per si hi ha cap emergència o hi ha persones que poden necessitar ser acompanyades a casa.
Passada una estona, el Punt Lila pot començar a recollir. Així i tot, un cop a la seu de l’entitat, caldrà avaluar la feina feta, aprofitant els indicadors recollits. Algunes coses que caldrà valorar són si la zona on s’ha instal·lat l’espai ha estat adequada, si l’equip tenia les persones necessàries, si s’han donat situacions complexes i hi ha coses que caldria reforçar amb formacions...
