5 moviments que lluiten contra la contaminació de la indústria tèxtil i la seva reutilització

Segons dades del Parlament Europeu, per fer només una samarreta de cotó es necessiten 2.700 litres d’aigua dolsa. Si a això se li suma l’alt consum de roba que se’n fa al nostre entorn (des de l’àmbit local fins a l’europeu), el resultat de la contaminació generada és una xifra esfereïdora. Les dades recollida per la European Environment Agency (EEA) mostren que “la producció de tèxtils genera entre 15 i 35 tones de CO2 equivalent per tona de tèxtil produïts”. 

A més a més, hi ha altres qüestions que s’hi afegeixen i que empitjoren l’impacte mediambiental de la roba. L’EEA l’any 2024 va publicar que “entre el 4% i el 9% de tots els productes tèxtil comercialitzats a Europa es destrueixen abans del seu ús” i això “equival entre 264.000 i 594.000 tones de tèxtils destruïdes cada anys”.

Conscients d’aquest impacte, tant la Unió Europea com alguns països han volgut posar fil a l’agulla amb normatives per a una millor gestió dels residus. Per exemple, està en marxa una estratègia de la Unió [Europea] per a la circularitat i sostenibilitat dels productes tèxtils. En l’àmbit estatal, està vigent la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que preveu la gestió i la recollida selectiva dels residus tèxtils abans del 2025. La societat civil, però, sovint va un pas endavant i fa anys que duu a terme accions i reivindicacions en aquest àmbit a través de moviments socials i entitats. En aquest article es recullen diverses iniciatives per a la lluita per la contaminació tèxtil.

Carro de Combate

Es tracta d’un col·lectiu que investiga l’impacte del que es consumeix en diversos àmbits. Pel que fa a la indústria tèxtil, aquest col·lectiu té en marxa la investigació #ModaBasura ver veure “l’impacte socioambiental del nostre frenètic consum de roba”.

Juntament amb la Federación de Consumidores y Usuarios (CECU, Carro de Combate ha publicat l’informe ‘Sombra aquí, sombra allá. Cómo la industria textil maquilla su imagen medioambiental’. El document tracta el greenwashing, en català conegut com a ecoblanqueig o blanqueig verd. Aquest concepte es refereix a “les estratègies comunicatives o de màrqueting per fer-nos creure que les seves polítiques [de governs, empreses o organismes de tota mena] productes o serveis són respectuosos amb el medi ambient”, segons recull el Termcat.

Algunes maneres de “postureig ambiental” -terme que s’empra a l’estudi- que es recullen a la publicació són els segells i certificats, que poden ser de la mateixa empresa o d’empreses interessades; l’ús de paraules i colors que recorden les persones usuàries a la sostenibilitat, com ara botigues amb tonalitats verdes i termes com ‘sostenible’; la creació de col·leccions que sí que compleixen criteris de sostenibilitat, però que només representen una part molt petita de la producció de l’empresa; o les campanyes per recaptar roba de segona mà que, en molts casos, no s’acaba reaprofitant.

Moda re-

Una opció que duen a terme diverses entitats no lucratives és la venda de roba de segona mà a través de botigues arreu de l’Estat espanyol. L’objectiu, sovint, a més de donar una segona vida a les peces de roba, és donar oportunitats laboral a persones en risc d’exclusió social.

Moda re- és una cooperativa d’iniciativa social impulsada per Cáritas Espanya que s’encarrega de tot el procés d’economia circular: “des de la recollida i preparació per a la reutilització, fins al reciclatge, la donació i la venda”.

Fashion Revolution

Aquest moviment social internacional, present a l’Estat espanyol, impulsat per persones voluntàries, promou la transparència en la indústria de la moda i lluita contra l’ecoblanqueig a través de campanyes com #WhoMadeMyClothes. Fashion Revolution va sorgir arran de l’esfondrament el 2013 de l’edifici Rana Plaza (Bangladesh), on van morir milers de persones. Aquest esdeveniment va posar llum a les condicions inhumanes en les quals treballen moltes persones arreu del planeta.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és sensibilitzar la població de l’impacte que comporta la indústria tèxtil, parant atenció en la ‘fast fashion’ o moda ràpida. Fashion Revolution es fa eco de l’augment de la indústria tèxtil en els darrers anys, que respon a l’estil de consum de roba barata i que rota en molt poc temps i que, de retruc, suposa una alta contaminació, a banda del foment i perpetuació de les males condicions laborals de moltes persones treballadores.

Greenpeace Espanya

Aquesta organització internacional treballa, des de fa anys, en la conscienciació dels residus que genera el fet de comprar roba. El 2023 va posar en marxa una investigació sobre la roba reutilitzada, seguint el camí d’algunes peces que es van dipositar en contenidors municipals i en botigues d’arreu de l’Estat espanyol. Una de les conclusions va ser que la roba anava a altres països que tenen centres de recollida internacional. En altres casos, la roba quedava fora del circuit de gestió dels ajuntaments que feien la recollida.

Entre les diferents accions de Greenpeace, l’entitat posa el focus en el Black Friday o les rebaixes, moments en els quals la roba (i altres productes) es venen a baix preu i posen sobre la taula la pregunta: “quines despeses associades no estem pagant perquè són altres qui les assumeixes?”.

Back to Eco

L’entitat barcelonina s’encarrega del reciclatge tèxtil, especialment de texans, i confecciona nous productes, potenciant d’aquesta manera l’economia circular. Un dels seus objectiu, a més, és “canviar la indústria tèxtil i crear un futur més net i conscient”.

Entre les diferents iniciatives dutes a terme, Back to Eco ha fet ‘Texans pel Clima’, va fer el projecte compartit amb altres entitats com Fundació Solidança i La taca d’oli/La Fàbrica. En aquest procés es recullen i es classifica la roba texana, que esdevé en noves peces. Back to Eco se centra en el teixit texà, entre altres qüestions per l’alt impacte: “per cada pantaló texà es necessiten 1,5 metres de mitja de teixit denim i fins a 8.000 litres d’aigua”, segons dades de ‘Texans pel clima’.