Joan Reverté: "No podem tenir pau si no estem també en equilibri amb la natura"

El febrer del 2024, la Generalitat de Catalunya, el Consell Català de Foment de la Pau i l'Institut Català Internacional per la Pau van impulsar el Fòrum Català per la Pau, un procés participatiu que, durant dos anys, reflexionarà i debatrà per aconseguir els seus dos objectius: elaborar un pla de país de pau i enfortir el moviment per la pau de Catalunya. El seu lema és 'Menys violències, més justícia global', està format per diverses entitats i obrirà pròximament un procés participatiu ciutadà.

En una de les reunions del Fòrum, un grup d'entitats participants va aixecar la seva veu per fer sentir les seves reivindicacions: no entenen la pau global sense una pau ambiental. Van aconseguir incloure-la en el marc de treball del Fòrum i es van agrupar per crear el Moviment per la Pau Ambiental del Territori Terra i Pau. Per conèixer aquesta nova plataforma i quines són les problemàtiques, hem parlat amb Joan Reverté, membre de la Fundació Provocant la Pau i tècnic expert en pau de la Federació de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del Sud de Catalunya, dues entitats que formen part del grup motor de Terra i Pau.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Terra i Pau🌱 Moviment per la Pau Ambiental del Territori (@terraipau)

Quan va néixer el moviment?

El moviment fa poc més d'un any que s'està gestant i ha nascut al sud de Catalunya. El context és, per una part, socioeconòmic, com ens afecta el capitalisme i com això va en detriment del medi ambient. Per l'altra, és territorial i podríem dir que ens afecta com a territori de sacrifici, és a dir, zones que tenen un valor natural, però amb una greu contaminació o degradació ambiental on els guanys econòmics s'han prioritzat per sobre de les persones, causant abusos o violacions de drets humans.

Vam néixer en el marc del Fòrum Català per la Pau perquè se'ns va demanar participar dins del grup de treball en representació territorial de Tarragona. Només es contemplava parlar sobre la pau social pròpiament, però nosaltres vam dir que al nostre territori hi ha un munt de tensions que ens impedeixen estar en pau si no estem també en pau amb el medi ambient, amb la natura i amb tot el que ens rodeja. Llavors, es va posar damunt la taula, i es va acceptar, parlar, dins dels reptes globals, de què són els conflictes ambientals. Tot això va crear una mica d'enrenou i dins de la Federació de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del Sud de Catalunya va sorgir la idea de fer un moviment per la pau ambiental del territori.

Qui forma part de Terra i Pau?

Vam crear un grup motor format per la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Provocant la Pau, el GEPEC, el Grup Ecologista de Tarragona i l'Ebre - Ecologistes en Acció i la Federació de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del Sud de Catalunya i vam començar a pensar com ho podríem fer, com ens podríem organitzar.

En primer lloc, vam fer un manifest i uns objectius, i després vam crear un web en què la gent es pogués adherir, tant a escala grupal (com a entitat sense ànim de lucre, entitat de l'àmbit social i solidari o plataforma) com a escala individual perquè podria haver-hi gent de l'àmbit rural que no tingués cap grup o plataforma de referència, però que volgués també formar part d'aquest moviment de pau ambiental.  

"Volem crear espais de trobada i de debat per avançar cap a models alternatius basats en estils de vida respectuosos amb el nostre entorn".

Quins són els vostres objectius?

El primer de tot és crear una gran aliança en l'àmbit de territori -Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre- per enfortir les aliances estratègiques. Després, ens agradaria, i és el que hem fet en les dues primeres trobades a Roquetes i a Reus, crear espais de trobada i de debat per avançar cap a models alternatius basats en estils de vida respectuosos amb el nostre entorn per potenciar una comunitat que sigui compromesa, crítica i mobilitzadora.

També volem fer incidència social i política. Dins la incidència política, podríem influir en la futura llei de foment de la pau a Catalunya, que es debatrà pròximament, ja que si estem més organitzats i més cohesionats podem fer una aportació qualitativa. Altres objectius són intentar garantir la protecció de la natura i un futur sostenible per a les generacions presents i futures al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, i fomentar i promoure una relació de respecte, cura i equilibri amb la natura, en la línia de l'educació ambiental.

En aquestes trobades que heu fet, han sortit ja algunes propostes concretes de models alternatius?  

Sí, però això ho hem de fer entre totes perquè estem promovent un mapatge que ens ajudarà a situar en el mapa el que està passant, tant pel que fa a problemàtiques o reptes que puguem tenir al territori com també d'alternatives que ja s'estan fent en entitats, grups o plataformes i que poden ajudar a crear aquests models alternatius.

Jo sé de cooperatives que estan treballant en l'àmbit de les oliveres, que és un arbre que aquí al territori es valora molt. Un altre exemple és Econau, a l'Ametlla de Mar, que estan valorant un producte com la garrofa, que també està molt arrelat. Són projectes que estan funcionant i estan relacionats amb productes locals i són sostenibles. Hi ha també cooperatives de consum, altres que s'agrupen per fer sortides a la natura... Tot això ens interessa posar-ho en valor i donar-ho a conèixer perquè ja són alternatives a banda de moviments pròpiament ambientalistes, com el GEPEC, Ecologistes en Acció...  

"Aquest model es basa en el fet que hi ha d'haver un creixement econòmic il·limitat en un planeta limitat".

Què és la pau ambiental i per què és important en l'actualitat?

Perquè ho entenguem ràpidament, no podem tenir pau si no estem també en equilibri amb la natura, amb el medi ambient, amb tot el que ens rodeja. I no estem en equilibri perquè ens hem passat deu pobles i hem tingut un model, sobretot a partir de la revolució industrial, d'extractivisme massiu per a una producció massiva, per a un consum massiu i per a una contaminació massiva. Això ha produït un desastre en els ecosistemes, en la natura i en el planeta en què vivim.

Aquest model es basa en el fet que hi ha d'haver un creixement econòmic il·limitat en un planeta limitat i això té unes conseqüències directes en el canvi climàtic, la contaminació de l'aire, de l'aigua, dels aliments i de tot el que ens rodeja i una afectació directa en els ecosistemes (tala massiva de boscos, extractivisme per potenciar la indústria fòssil, etc.). Tot això és el que no pot continuar. Nosaltres estem intentant crear una gran aliança per denunciar com calgui una sèrie de projectes i, al mateix temps, posar en relleu alternatives a aquest sistema.

En aquest procés de canvi de paradigma, quins reptes es plantegen?

A l'horitzó tenim, per exemple, fer incidència social. Això vol dir que necessitem comunicar tot això a la societat i com més persones, entitats, grups i plataformes se sumin, millor. Ens fa falta una participació tan àmplia com sigui possible i una bona planificació per fer-ho bé. Relacionat amb això, hem de fer incidència política, ja que ens interessaria fomentar una unitat en coses bàsiques i essencials, però enmig de la diversitat. Hi ha grups, plataformes i xarxes que ja estan funcionant, que ens pareix molt bé, però en algunes coses potser caldria fer una unitat enmig d'aquesta diversitat.

També està dins de l'horitzó la llei de foment de la pau, que està previst que durant els pròxims mesos ja es pugui obrir un procés participatiu. Hi haurà unes sessions deliberatives i intentarem que la sessió sobre reptes globals i conflictes ambientals es pugui debatre a les Terres de l'Ebre i puguem participar totes aquestes persones, grups o plataformes que estan més implicades perquè serà una llei que ens afectarà a totes. Després, també intentarem compartir alternatives i informacions d'interès perquè tothom se'n pugui beneficiar (cursos, activitats, revistes...). I amb el mapatge, ens interessa que tothom participi per anar-lo ampliant i que de veritat es pugui captar tot això que s'està fent al territori.

Abans has comentat que el moviment va néixer a les Terres de l'Ebre i Tarragona perquè heu detectat certes problemàtiques. Ens en podries dir algun exemple?

Sí, algunes d'aquestes problemàtiques són llargament conegudes i una de les més importants seria tot el que afecta l'aigua. Concretament, aquí tenim la del riu Ebre, la manca de sediments, la del riu Siurana... També estem afectats per quatre nuclears, la petroquímica, la concentració de renovables, les macroplantes, el tren aquí és un desastre... No sé si és la pitjor línia de tot l'Estat, però és de les pitjors, amb més incidències i tot això ho ha de suportar la gent del sud de Catalunya quan es vol desplaçar: fa tard a la feina cada dia, a classe, a un examen, a les cites mèdiques. És una humiliació a les persones d'aquestes terres que volen optar per un transport sostenible i és un robatori de temps.

Sobre el Hard Rock: això beneficiarà realment el territori? És per a la gent d'aquí o és per a la gent de fora? Perquè no només són els milions de litres d'aigua que necessitaran, sinó el model que ofereix basat en el joc i les dependències. Aquí al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'opta per industrialització i macroprojectes constantment. El que diem és que a escala global ens caldria un model per parar tota aquesta bogeria i intentar fer un decreixement econòmic organitzat per no tenir més conseqüències negatives.