Aixeca el cap rebutja les pantalles a primària i assegura que la competència digital es pot ensenyar a l'aula d'informàtica

Des de fa anys els centres educatius estan immersos en diverses transformacions. Canvia la forma com s'ensenya, passant d'un model basat en assignatures a una educació centrada en les competències, i també les eines amb què es transmet el coneixement i s'educa, amb cada cop més presència de tecnologia i dispositius digitals a les aules. I en aquest context, les veus que adverteixen de la mà d'evidències científiques dels perills de digitalitzar en excés escoles i instituts es van fent un lloc en el debat públic.

És el cas d'Aixeca el cap, una plataforma de mestres, professors i familiars d'alumnes que des de fa dos anys persegueixen que s'apliqui una regulació a nivell de país, a tots els centres educatius, que restringeixi l'ús de les pantalles. El passat novembre, la consellera d'Educació i FP, Esther Niubó, va anunciar un pla de "digitalització responsable" de les aules. En el marc d'aquest pla s'ha constituït un grup d'experts, de què Aixeca el cap en forma part.

Conversem amb Roser Llunell, membre de la plataforma i representant d'Aixeca el cap al grup de treball del Departament d'Educació i FP.

Què us sembla la proposta d’Educació de prohibir els mòbils a escoles i instituts i restringir l’ús de pantalles en general a infantil?

Ens sembla que es queda molt curta. Aquestes reclamacions ja s’han posat en evidència des de l’àmbit de la salut. La Societat Catalana de Pediatria i el Col·legi de Metges ja han dit que els adolescents fins a 16 anys no haurien de tenir accés a un telèfon intel·ligent i que les pantalles haurien d’estar prohibides dels 0 als 6 anys per un tema cognitiu i de desenvolupament dels infants.

Per tant, la proposta del comitè d’experts nomenat pel govern espanyol presentada a principis de desembre, que proposava justament això, us sembla adequada? 

Sí. La voluntat d’Aixeca el cap és que els 'smartphones' s’endarrereixin al màxim possible. En cap cas estem parlant de mòbils tipus Nokia, sense internet. Molts pares a vegades necessiten localitzar els seus fills. Nosaltres no estem en contra de què els adolescents tinguin un mòbil d’aquest tipus. El que diem és que després de tota l’evidència científica que s’ha anat publicant sobre l’efecte que tenen les xarxes socials i la tecnologia en el desenvolupament del cervell dels adolescents, hem d’intentar retardar l’entrega d’un mòbil intel·ligent als nostres fills.

Creieu convenient que es faci servir a les aules algun tipus de tecnologia per ensenyar els infants i adolescents a fer-ne un bon ús?

El que demana Aixeca el cap és que no hi hagi cap pantalla a primària, i estic pensant, per exemple, en els Chromebooks a partir de 5è de primària. Les competències digitals es poden ensenyar a través de l’aula d’informàtica, on hi ha ordinadors a les parets i el professor veu totes les pantalles, perquè ens trobem que tant a primària com a secundària ens arriben casos de pares i professors que expliquen que a mitja classe han enganxat nens mirant penis als ordinadors, escrivint correus que no toca escriure, jugant a videojocs…

És molt difícil de controlar, perquè tal com està plantejat avui dia, el professor no veu la pantalla dels nens i nenes. S’han d’aprendre les competències digitals, evidentment, però no cal que cada alumne tingui el seu ordinador.

Que l’aula de grup disposi d’una gran pantalla a tall de pissarra us sembla bé?

L’ensenyament és molt més profitós si és real, si estàs comunicant amb una persona real. Als instituts aquestes pantalles poden estar bé. És una eina que pot ser útil, i fins i tot molts professors que formen part d’Aixeca el cap ens diuen que està bé i que la fan servir. És un recurs que ha de ser puntual. La tecnologia no ha de ser el vehicle d’aprenentatge. Per això, amb el que no estem d’acord és que es facin servir aquestes pantalles a les escoles per posar vídeos als infants, per exemple, que expliquen una història. És molt més educatiu que la història l’expliqui el mestre.

A més, aquestes grans pantalles han costat molts diners i creiem que cal prioritzar inversions econòmiques en infraestructures de les escoles i en contractar més mestres per tal d’abaixar les ràtios.

Comença a treballar la comissió destinada a avaluar la digitalització al sistema educatiu i a establir pautes i recomanacions a la comunitat educativa sobre com fer un ús adequat, responsable, saludable i ètic d'aquests dispositius i l'entorn digital. 
Volem que estiguin al… pic.twitter.com/6xgVLp1RoQ

— Esther Niubó (@eniubo) February 4, 2025

Com avancen les reunions amb el grup d’experts del Departament d'Educació?

De moment n’hem fet dues. A la primera ens vam reunir les 50 entitats, organitzacions i persones. Ens van preguntar què pensàvem cadascú sobre l’ús de pantalles a les aules, i una majoria estàvem a favor de prohibir-ne l’ús. A la segona reunió ens vam reunir per separat dos subgrups. Nosaltres formem part del grup d’entitats, salut, Mossos, justícia, psicòlegs... tota la part que no és socioeducativa. Som la resta de personal més enllà del socioeducatiu que en el nostre dia a dia tenim contacte amb efectes col·laterals de l’ús de tecnologies.

Al vostre subgrup també hi participa Telefònica. Què en penseu?

Considerem que no hi ha d’haver empreses privades dins el grup que està plantejant si fa una retirada o no de les tecnologies a les aules. Vam demanar que es publiqués un llistat de totes les persones que formen part del grup, i que tothom signés una declaració assegurant que no té conflicte d’interessos. Això de moment no s’ha fet, però demanem que es faci perquè trobem que és interessant que tant les fundacions com els investigadors que formen part del grup no tinguin conflicte d’interès amb tecnològiques.

🚩TELEFONICA PRESENT AL GRUP D'EXPERTS CONVOCAT PER LA CONSELLERA D'EDUCACIÓ ESTHER NIUBÓ PER ANALITZAR L'ÚS DELS DISPOSITIUS I EINES TECNOLÒGIQUES ALS CENTRES EDUCATIUShttps://t.co/IXycIf1c9B#AixecaElCap #StopPantalles #DesdigitalitzemLesAules pic.twitter.com/IY3LaUVUUk

— Aixeca el cap! (@Aixeca_el_cap) February 13, 2025

Més enllà de les reunions, com us organitzeu a nivell intern?

A través de Telegram. Som força gent, ara mateix actives som unes 15 persones, i després a l’associació hi ha unes 1.000 persones. Fem assemblees un cop al trimestre, aproximadament, que són obertes a tothom, i serveixen per preparar els objectius de cara als mesos vinents i per valorar el que anem fent, a més d’intentar captar més gent, perquè ens falten mans.

Quins perfils hi ha dins la plataforma?

Hi ha professors de primària, de secundària, de formació professional, i pares i mares que no tenen vinculació amb el món de l’educació, i estem sempre molt en contacte amb el Francisco Villar, que és una mica qui va donar el tret de sortida a tots aquests moviments amb una entrevista a El Món a RAC1, que va ser quan va explotar tot.

Fent una mica de retrospectiva, en quin moment vau decidir plantar-vos i organitzar-vos?

Fa ja gairebé dos anys. Va ser amb dues o tres mares de l’escola. Els nostres fills estaven fent cinquè i ja els hi van donar el portàtil. Teníem molts dubtes sobre si els hi havíem de donar un mòbil o no, i ens vam ajuntar unes quantes per intentar convèncer més pares i mares de retardar l’entrega del mòbil. Primer va anar molt enfocat aquí, a endarrerir el mòbil i posar-nos d’acord amb uns quants pares més perquè els nostres fills no fossin els rars de la classe. I a partir d’aquí la primera reunió que vam tenir va arribar molta gent, i la segona ja no hi cabíem a l’espai on havíem quedat.

Vam veure que era una preocupació de molta gent, que ens deien que acabaven comprant el mòbil per pressió social, perquè no volien que els seus fills fossin els rars. Ara hem aconseguit que en l’entorn de la meva filla, que ja va a l’institut, hi hagi 10 nens i nenes que no tenen mòbil, i ja és un entorn força gran com per no ser els rars. I com que a l’institut ja no hi ha mòbils, ha deixat de ser una cosa imprescindible per socialitzar.

El problema amb les pantalles, creieu que només afecta la infància i l’adolescència, o ho veieu extensible a totes les edats?

Jo personalment penso que la tecnologia ha fet més mal que bé, perquè hem perdut contacte real amb la gent, i a nivell d’adult també hi ha moltíssima feina a fer. Però ho enfoquem en la infància i l'adolescència perquè parlant amb tots els psicòlegs i psiquiatres amb qui hem estat en contacte ens diuen que el desenvolupament neuronal no està fet fins als 20 o 21 anys. Llavors, si estem posant 'inputs' de recompenses tan ràpides tota l’estona, el cervell no té temps de racionalitzar-ho, i a aquestes edats ni tan sols tenen el còrtex frontal desenvolupat del tot per destriar si una cosa els va bé o no.

Quines són les següents passes que farà Aixeca el cap?

Encarem els propers mesos amb la voluntat de seguir al grup d’experts i poder tenir una incidència en el que s’acabi decidint. També estem en contacte amb diferents grups polítics per fer alguna intervenció a la comissió d’educació del Parlament. Volem tenir el màxim d’incidència política, perquè estem veient que en petit comitè pots anar convencent gent, però si no hi ha una incidència a nivell polític que permeti canviar una mica la legislació, serà difícil de conscienciar tothom.