Un informe destapa l’ús opac de fons públics per finançar els projectes del Fons Europeu de Defensa

En un món cada cop més convuls que avança a passos de gegant cap a la imposició d’un model securitista i militaritzat arreu, totes les mirades es dirigeixen ara cap a Europa. Des del seu retorn a la Casa Blanca, Donald Trump s’ha afanyat a exigir als líders dels països europeus aliats de l’OTAN que incrementin la despesa en defensa fins al 5% del PIB, un nivell d’inversió militar inèdit al Vell Continent. 

I sembla que la pressió està fent efecte. Així ho fan palès declaracions com les de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, qui ha assegurat que “Europa s’ha de rearmar urgentment” i ha anunciat “un pla global” centrat a escalar la despesa militar en defensa. 

En la mateixa línia s’ha expressat el president del Consell Europeu, António Costa, qui ha assenyalat que “Europa ha d’assumir una major responsabilitat en matèria de defensa”. En altres paraules, el continent s’ha de rearmar per recuperar l’autonomia militar i reduir la dependència dels Estats Units en matèria de seguretat.

Evidentment, res no és innocu i aquesta deriva militarista tindrà conseqüències nefastes per a l’estat del benestar dels europeus. De fet, el secretari general de l’OTAN, el neerlandès Mark Rutte, ja ha advertit la població europea que ha d’estar preparada per “acceptar sacrificis”. No és difícil deduir que parla de retallades en partides socials que poden afectar les pensions, la sanitat o l’educació, entre altres. 

L’ombra allargada de la indústria militar europea

En aquest context, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i la Xarxa Europea Contra el Comerç d'Armes (ENAAT, per les seves sigles en anglès) publiquen un informe, titulat 'Fons Europeu de Defensa. Ús opac dels fons públics', que posa el focus en l’opacitat dels primers projectes finançats pel Fons Europeu de Defensa (FED). Aquest organisme va ser creat el 2017 per finançar la investigació i desenvolupament de projectes, productes i tecnologia militars. 

Amb la posada en marxa del fons, com deia la investigadora del Centre Delàs, Teresa Fortuny, en un article a Crític publicat el juny del 2019, la indústria europea de seguretat i defensa va aconseguir un objectiu que perseguia des de fa anys: consolidar un lobby potent a Brussel·les per “inspirar les polítiques de seguretat i de defensa de la Unió Europea (UE)”.

L’anàlisi se centra a la llista dels primers projectes aprovats pel FED –prop d’una seixantena–, publicada el gener del 2023. El pressupost assignat va enfilar-se a més de 1.100 milions d’euros, repartits entre projectes de recerca militar (322 milions) i de desenvolupament militar (845 milions). 

En aquesta primera convocatòria, les cinc principals empreses beneficiàries del FED, que van acumular més del 30% del finançament, van ser les companyies que més havien pressionat per a la creació del fons. Es tracta de Leonardo, Thales, Airbus, Saab i Indra. Totes aquestes companyies ja havien influït en les conclusions formulades a l’informe final del Grup de Personalitats sobre Investigació i Defensa, el document que va assentar les bases per a la posada en marxa del FED.

“Aquest informe va estar fortament influenciat pels principals productors d’armes, amb frases específiques que, provinents del lobby dels productors d’armes, es van incloure en les Convocatòries, es van utilitzar després en les propostes dels consorcis i es poden trobar en les descripcions públiques dels projectes finançats”, exposen des del Centre Delàs. 

Segons Pere Brunet, investigador del Centre Delàs i autor de l'anàlisi, el FED ha estat “una jugada mestra de la indústria militar europea”, qui cobra les subvencions del Fons, es queda la propietat intel·lectual dels resultats i, finalment, es lucra venent-los als estats membres, obligats a adquirir-los per la mateixa regulació del FED. Així, fins al 2027, s’hauran finançat productes relacionats amb la tecnologia militar per un valor d’uns 51.000 milions d’euros.

Per aprofundir en l’ús opac dels fons públics europeus amb relació al FED, l’estudi ha analitzat una mostra representativa de sis projectes que concentren un terç de la inversió de la UE en aquest àmbit. 

Es tracta d’EPC (60 milions d’euros), que busca dissenyar una nova corbeta de patrulla flexible i cibersegura en l'àmbit naval; FAMOUS2 (94,8 milions), que se centra en el desenvolupament de vehicles blindats interoperables per al combat terrestre; EPIIC (75 milions) i EICACS (74,8 milions), del sector aeri, que treballen en tecnologies avançades per a la interacció pilot-màquina i el combat col·laboratiu amb drons i aeronaus tripulades; COUNTERACT (49,1 milions), per desenvolupar sistemes mèdics innovadors per a la protecció davant amenaces QBRN; i EuroHAPS (43 milions), que aposta per sistemes avançats de vigilància i reconeixement des d’alçades elevades.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Centre Delàs (@centredelas)

Una manca de transparència flagrant en un àmbit especialment delicat

Si ens fixem en les principals conclusions de l’informe, totes posen èmfasi en una preocupant manca de transparència en l'aplicació de les directrius ètiques de la UE, amb un procés de revisió i assignació de fons per als projectes FED fortament influït pels grups de pressió de la indústria armamentística. Aquesta opacitat es tradueix en el fet que la societat civil no rep prou informació, sostinguda amb proves, que demostri que els projectes estan sotmesos als controls ètics que marquen les obligacions internacionals. 

Igualment, l’informe denuncia una manca de claredat pel que fa a processos tant en la revisió dels projectes com en l'exclusió d'empreses segons el Reglament financer, amb una confiança excessiva en autoavaluacions –sovint, massa simplistes– que duen a terme els mateixos candidats. Tampoc s’han aplicat llums i taquígrafs pel que fa a aspectes tècnics que poden generar situacions que resulten èticament inacceptables i contràries al dret internacional.

Finalment, es posen sobre la taula els riscos evidents que plantegen l’ús de sistemes no tripulats que empren tecnologies basades en intel·ligència artificial (IA). En aquest sentit, un nombre rellevant de projectes analitzats fa referència explícita a l'ús d'IA, mentre que la majoria dels altres probablement integren aquestes tècniques en subsistemes específics. En aquest punt, és fonamental determinar la seva capacitat per reaccionar autònomament en situacions inesperades.

Sobre aquest darrer punt, Pere Brunet, autor de l’informe, assegura que “tots els sistemes d’IA dels projectes del FED han d’estar subjectes a un estricte control per reconeguts experts independents no pertanyents a l’àmbit militar i per comitès d’ètica civils”, alhora que adverteix que “complir amb les Directrius ètiques europees per a una IA fiable resulta, per desgràcia, insuficient des d'un punt de vista ètic, atès que aquests sistemes no són completament fiables, ni reproduïbles, ni explicables, cosa que comporta també dificultats de responsabilitat en cas de víctimes civils”.

La rebaixa dels estàndards de transparència i ètica per part de la Comissió Europea (CE) ha creat escenaris opacs i dificulta la rendició de comptes de cara a la ciutadania i societat civil, fet que resulta “preocupant en un àmbit especialment delicat des del punt de vista ètic i des de la perspectiva del dret internacional humanitari (DIH) com és el militar”, diu Brunet. 

Aquesta opacitat ha millorat en el següent programa del FED? En aquest sentit, l’informe apunta que la revisió intermèdia dels projectes de la convocatòria del Fons del 2021 “ha posat de manifest que els aspectes problemàtics ja detectats a les convocatòries inicials no han millorat, romanent tan qüestionables i controvertits com estaven, i fins i tot amb tendència a empitjorar”.

En un món abocat a un gir militarista i securitista, des de l’informe s’advoca perquè Europa opti per un canvi de paradigma que deixi enrere polítiques impulsades per grans grups de pressió armamentística i es mogui cap a estratègies de pau, justícia global, desarmament i desmilitarització. 

Així, Europa compta amb una oportunitat única per proposar un nou marc de coexistència basat en la seguretat pacífica i una geopolítica més humana, allunyant-se de blocs hegemònics i fomentant la cooperació i la democràcia a escala global.