Alfons Sort: "El turisme és benvingut, però que no expulsi el resident"

L'any 1974, un grup de veïns i veïnes de l'Esquerra de l'Eixample va decidir organitzar-se per respondre a les necessitats del barri. Després de 50 anys de múltiples lluites i feina de formigueta, l'associació continua més viva que mai i va adaptant-se als reptes que imposa el moment present. 

Al cor d'una ciutat com és Barcelona i en el centre de l'agitació social i política més recent, les veïnes continuen prenent partit en la defensa de que una vida digna i comunitària al barri encara és possible. Mentrestant, celebren els seus 50 anys amb una sèrie d'activitats amb les quals recorden la seva història i memòria. 

Quins són els orígens de l’associació? Com va néixer i per què? 

Nosaltres comptem que fem 50 anys ara perquè és quan el grup promotor es va començar a organitzar per crear una associació de veïns en el barri, però el registre oficial va trigar una mica més. Al començament vam aprofitar l'aixopluc de les parròquies del barri per poder-nos reunir els primers promotors. 

Al llarg d'aquests 50 anys l'associació ha tingut un paper molt important, de vegades protagonista, altres acompanyant moviments socials en el barri, en tres formacions molt grans. Pensem que l'Esquerra de l'Eixample és una àrea de la ciutat que tenia una sèrie d'equipaments molt grans quan no estava encara urbanitzada, per exemple l'escorxador o la presó Model.

Alfons Sort: "Al llarg d'aquests 50 anys l'associació ha tingut un paper molt important, de vegades protagonista, altres acompanyant moviments socials en el barri"  

Les primeres mobilitzacions van tenir com objecte coses com, per exemple, traslladar l'escorxador fora de la ciutat i aprofitar l'enorme espai que deixava per zona verda. En el seu moment, es volien edificar pisos i això va suposar una mobilització important. També salvar altres edificis, com era la Casa Golferichs, el xalet, on volien fer pisos. Era un edifici que pel seu valor patrimonial justificava tenir un ús públic. Això es va salvar i avui en dia és un centre cívic.

La presó Model ha sigut un altre cas; tancar la presó i negociar un ús d'aquest espai per equipaments públics i zona verda, dintre d'un procés participatiu. Ampliar l'oferta d'escoles públiques, ampliar els CAPS, la sanitat, racionalitzar els transports públics, carrils bici. En totes aquestes coses hi hem estat.

Quines fites destacaries que s’han aconseguit gràcies a l’organització i lluita veïnal?   

Les més evidents són les urbanístiques, l'escorxador, el xalet, la Model, però no només, perquè també hi ha hagut altres coses que s'han fet impulsades per l'associació: la campanya que es va fer amb el rebuig de l'aigua, que hi havia un sobrepreu que carregava la companyia d'aigua i a través de la federació d'associacions de veïns i, en el cas del barri, de la nostra associació, es van mobilitzar molts veïns. 

Hem impulsat també molt la festa major de l'Eixample. Barcelona té 10 districtes, d'aquests només n'hi ha dos que no eren un poble abans. L'Eixample és un d'ells, l'altre és Nou Barris. Això vol dir que l'Eixample no tenia una tradició de poble. No tenia, a més, una plaça central que agrupés el barri. Estem parlant d'un barri on viuen 100.000 persones, seria una de les ciutats de Catalunya si fos una ciutat aïllada, i crear vida comunitària que la gent s'hi trobi bé, que es trobi amb els veïns i vagi al carrer, ha portat feina.  

Alfons Sort: "Crear vida comunitària, que la gent s'hi trobi bé, que es trobi amb els veïns i vagi al carrer ha portat feina"

Aquesta feina ha sigut tant festes majors i activitats que han permès que la gent surti al carrer d'una manera agradable i es conegui, com la creació de nous espais, per exemple es va insistir molt amb la creació d'eixos verds, al carrer Consell de Cent, al carrer Borrell o al Carrer Rocafort, que avui en dia són uns eixos peatonals. O també altres espais, com han sigut els jardins Montserrat o el que era l'antic Convent de les Germanetes dels Pobres i que s'ha destinat a una sèrie d'equipaments públics i zona verda i que avui en dia és un espai de trobada amb el mercat de pagès, que es fa cada dissabte al matí. Aleshores, en aquesta part de trobar-se la gent i de fer seu el carrer, no només pel cotxe, l'associació també ha tingut un paper important. 

Ara que l’associació ha fet 50 anys, quines problemàtiques socials i necessitats veieu al barri? 

Ara el barri jo diria que té dues característiques molt clares. Una és el seu canvi demogràfic, és un barri que ha anat envellint i que a la vegada s'ha anat fent molt més divers. És a dir, una gran part del barri té altres orígens, tant eurocomunitaris com extracomunitaris, i a la vegada s'ha anat envellint, perquè la natalitat ha caigut i molt especialment els joves han hagut de marxar del barri per la crisi de l'habitatge. 

Aquest seria el segon punt i potser en aquest moment el més destacat de tots. El fet de convertir l'habitatge com un bé d'inversió internacional, afavorir-ho amb una sèrie de avantatges fiscals per fons internacionals o fons voltor i deixar a la vegada coladors perquè les petites lleis de protecció en l'inquilí, com per exemple els topalls en les pujades de lloguers, es puguin burlar fàcilment. Han encarit dramàticament els preus i han fet que tant en compra com en lloguer no fos una opció per als joves, el qual ha fet que molts joves del barri, que havien nascut aquí i que havien viscut amb els seus pares, en el moment en el qual s'independitzaven se n'havien d'anar fora del barri, potser havien de llogar una habitació a Cornellà o compartir un pis amb quatre més a Badalona. 

El tema de l'habitatge en aquests moments és el problema més gran que hi ha en el barri. Potser el cas que ha destacat més és el de Casa Orsola, que està al cor de l'Esquerra de l'Eixample. L'Associació de veïns hi treballem dintre del conjunt d'entitats actives en aquest tema, com el Sindicat de l'Habitatge, el Sindicat de Llogateres, la Plataforma per la Hipoteca i altres. 

Fa poc, heu participat en un estudi que ha detectat la presència de múltiples finques de propietat única al barri. Què ha motivat aquest estudi?

Dintre de l'Associació de Veïns hi ha vocalies que treballen cada una diferents temes: hi ha de salut, hi ha de gent gran, etc. I n'hi ha una, que és especialment activa, que és la vocalia d'urbanisme. La vocalia d'urbanisme ha fet un treball molt meritori de recerca per identificar quants pisos de propietat vertical hi ha a l'Eixample, quin tipus d'ús tenen, quants n'hi ha que estan habitats per una única persona, per dues persones o per més. Aquest estudi ha donat uns resultats sorprenents. Els fons voltor consideren l'Eixample una cosa molt atractiva perquè com que l'Eixample es va construir només fa 100-150 anys, hi ha encara molts edificis que són propietat d'una sola persona, perquè els va construir fa quatre generacions algú i ho han anat heretant en l'interior de la família i aquests fons consideren que molts d'aquests pisos són relativament fàcils de comprar, com és el cas de Casa Orsola. 

Alfons Sort: "El tema de l'habitatge en aquests moments és el problema més gran que hi ha en el barri"

Amb aquest estudi de la vocalia d'urbanisme s'ha detectat que només a l'Esquerra de l'Eixample hi ha 44 cases Orsola, és a dir, hi ha 44 edificis que eren d'un únic propietari que han sigut comprats per un fons voltor, dient-ho d'una manera general, i que ara aquest fons voltor està fent servir diferents estratègies per sortejar la passivitat de l'Ajuntament i els forats que deixa la llei actual per treure els veïns per esquivar normatives com el 30%, i amb aquest edifici fer coses que li donen una rendibilitat molt més gran, com llogar-ho per pisos, llogar a turisme, etc. Tota aquesta feina l'ha fet la vocalia d'urbanisme i és una contribució important que com a associació estem fent en els grups que treballen aquesta crisi. 

Com a veïns i com a associació, què demaneu a l’Ajuntament i a la resta d'administracions en aquest sentit? 

És el tema que més estem treballant ara. A l'Ajuntament de Barcelona li tirem en cara la seva falta d'empatia amb tot això, quan reaccionen és sempre després que hi hagi passat una crisi, el tema de la Casa Orsola és un exemple. Quan nosaltres, els afectats i els moviments, els diguem que aquí hi ha un problema ens diuen que hi ha una norma i que ells compleixen la norma. Només intervenen quan això ha sortit a la televisió i està convertint-se en un clam social. Però la realitat és que amb el tema de l'habitatge hi ha unes lleis que són les que s'han de modificar per protegir el paper social de l'habitatge que reconeix la constitució, i aquestes lleis i normes tenen la seva part en l'Ajuntament, en la Generalitat i en el Govern central. 

Al govern de la Generalitat li corresponen altres lleis, com pot ser la llei del topall dels lloguers, que és una llei benintencionada, però que ha deixat dos forats enormes que s'han de tapar, que són que permet el lloguer d'habitacions i que no posa cap topall quan és lloguer de temporada. Llavors el 90% dels lloguers que s'estan fent a Barcelona i en concret a l'Eixample són lloguers d'11 mesos, per el que aquests poden posar al lloguer on vulguin, perquè va quedar exclòs en el redactat de la llei.  

Pel que toca a l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, hi ha una mesura que sí que està en el seu àmbit competencial que és la del 30%, que és molt important en la protecció de les reformes dels edificis. Això ha fet que molts promotors intentin evadir aquesta norma amb permisos de reforma fragmentats. L'Ajuntament de Barcelona ha sigut molt tolerant amb això, no ha posat cap multa en els casos que s'han investigat, fins i tot corre el rumor de que si cedien a pressions de les empreses constructores immobiliàries consideraria retirar aquesta norma. En aquest cas, a l'Ajuntament de Barcelona li correspon mantenir aquesta norma i, a la vegada, demanar a les altres administracions que adeqüin també les coses que els corresponen a ells per poder-se protegir. 

Amb l’arribada de població migrant i l’augment del turisme, alguns barris de Barcelona s’han anat transformant en les últimes dècades. Com veieu aquests fenòmens reflectits a l’Esquerra de l’Eixample? 

La diversitat del barri és un fet i en l'associació ho veiem com una riquesa. On s'ha vist d'una manera molt fàcil de quantificar és en el comerç de proximitat. Una gran part del comerç de proximitat, a vegades per motius generacionals, perquè al forn, el bar o la merceria els fills ja no volien continuar el negoci i molts d'aquests negocis han continuat per migrants que han vingut aquí i això funciona sense cap problema. Hi ha total integració amb el barri i és un increment de riquesa. El sistema escolar i sanitari també ho ajuda. En aquest sentit, jo diria que s'ha produït un canvi, un envelliment del barri, un increment de la diversitat d'origen de les persones que hi ha i no ha sigut cap problema.  

El tema del turisme és més complex, perquè el turisme és perjudicial en quant expulsa el resident de llarg termini. Bàsicament, quan un pis es converteix en apartament turístic que s'ocupa per un període de tres o quatre dies, això és un empobriment per tot el barri. La prova, per exemple, és comparar la Dreta amb l'Esquerra de l'Eixample. La Dreta de l'Eixample ho ha viscut molt més greument que l'Esquerra. Inclús, dintre de l'Esquerra de l'Eixample, aquest fenomen és més fort en el que seria l'antiga Esquerra de l'Eixample, és a dir, els carrers que van des d'Urgell fins a passeig de Gràcia, que allà sí que hi ha una considerable expulsió de residents per usos turístics, que no pas en la part que va d'Urgell a Tarragona on no ho és tant. 

Alfons Sort: "La diversificació d'origen del barri és una riquesa, però no ho és quan és simplement un ús turístic"

Veiem, per exemple, que el Mercat de la Concepció en ple cor de la Dreta de l'Eixample té molta menys vida, perquè no té veïns, no té clients. En aquest aspecte és negatiu. El fet que gent d'altres orígens s'instal·li de manera permanent al revés, és una riquesa. Per exemple, hi ha unes normes que cada vegada estan més esteses en les ciutats europees més avançades en la lluita d'aquest problema, com és per exemple exigir unes proves de permanència a llarg termini abans de poder comprar o llogar. Que quan tu compres o lloguis un pis hagis de demostrar que tens un contracte de treball o que tens una matrícula a la universitat, és a dir, proves que fan creure que estaràs els anys vinents residint a la ciutat, que no ets només un turista que ve per quatre dies i després torna a marxar i el pis queda buit.  

Per això et dic que aquesta diversificació d'origen del barri és una riquesa, però no ho és quan és simplement un ús turístic per sobre d'un cert nivell. El turisme és benvingut, en aquest barri no tenim uns problemes tan horrorosos com tenen a la Sagrada Família o al Gòtic, per exemple, però que no expulsi el resident. 

Pel vostre 50 aniversari, heu organitzat una exposició fotogràfica. Què hi podem trobar a l’exposició?

El que estem fent és un any del cinquantenari i això vol dir 5 o 6 activitats. Primer vam fer un acte a la Villarroel que és precisament on es va fer la fundació de l'associació fa 50 anys. Allà, en presència de l'alcalde, del regidor del barri i quasi 300 persones, es van fer una sèrie de recordatoris de moments clau d'aquests 50 anys de l'associació del barri i de la seva gent. També es va presentar un documental, una pel·lícula de 12 minuts que hem fet que recorda els moments més importants del barri. Es va presentar també la revista del cinquantenari, que és una revista que recull també moments i articles i fotografies de tot aquest temps.  

A més, va presentar una exposició amb 13 panells desplegables que recullen què ha fet l'associació en temes de sanitat, educació, urbanisme, amb la Model i diversos aspectes rellevants d'aquests 50 anys. Llavors, aquesta exposició l'anirem movent de manera itinerant per diversos llocs, bàsicament els centres cívics i el mercat del barri. Farem també la presentació d'una cantata que l'Orfeó Gracienc interpretarà dedicada a Ildefons Cerdà, l'urbanista que va concebre el barri. Aquestes són les activitats. Com que les exposicions en tots aquests llocs estaran instal·lades durant un parell de setmanes, pràcticament els 6 primers mesos de l'any estarem amb activitats.