Jordi Roman: “Sense l’acció de les entitats, no es pot garantir l’atenció a les persones que ho necessiten”

Jordi Roman, president de la La Confederació, lidera una de les veus més representatives del tercer sector a Catalunya. En aquesta entrevista, analitza els objectius i l’impacte de la futura Llei del Tercer Sector Social, una norma llargament esperada que ha de reconèixer institucionalment el paper clau de les entitats socials en la defensa dels drets de les persones més vulnerables. 

Quin és l’objectiu principal de la Llei del Tercer Sector Social? 

La finalitat primordial d’aquesta llei és assolir el reconeixement que el sector mereix, a nivell institucional, social, financer i legal. Es busca, precisament, que aquest marc legal possibiliti tot això. A més a més, es vol garantir la participació del tercer sector en la definició de les polítiques públiques socials i en totes aquelles que busquin millorar la vida de les persones més vulnerables de Catalunya.

“Els drets socials de la ciutadania han d’estar al mateix nivell que altres drets”.

Per què les organitzacions socials consideren urgent l’aprovació d’un marc legal específic?

Bàsicament perquè ja es va iniciar el tràmit d’aprovació a la passada legislatura i, amb la convocatòria de noves eleccions a la Generalitat de Catalunya, aquest tràmit va decaure i hem hagut de començar de nou. El sector necessita urgentment l’empara legal necessària per poder abordar qüestions prioritàries, com ara garantir el finançament a través de la futura Llei de concertació social. 

S’ha de tenir en compte que moltes entitats estan prestant serveis finançats durant més de 10 anys mitjançant subvenció. Això és una deficiència del sistema i, per revertir-ho, l’inici és l’aprovació de la Llei del Tercer Sector Social. Posteriorment, caldrà aprovar també la Llei d’Economia Social i Solidària i la Llei de concertació social. I tota aquesta urgència també ha de servir per garantir l’equiparació salarial de les persones treballadores d’aquest sector respecte als llocs de feina equivalents a l’Administració pública. 

“Sense llei no es pot assegurar la preservació de l’acció de les entitats”.

Quin impacte pot tenir aquesta llei en la qualitat de vida de les persones en situació o risc d’exclusió? 

L’impacte és directe. Si no existeix una llei que preservi les entitats no lucratives que es dediquen a millorar les condicions de vida d’aquests col·lectius, no es pot garantir la continuïtat de la seva acció. Així de simple. Sense llei no es pot assegurar la preservació de l’acció de les entitats; sense l’acció de les entitats, no es pot garantir l’atenció a les persones que més ho necessiten. De fet, aquesta llei garantirà i reconeixerà, amb rang legal, que els drets socials de la ciutadania han d’estar al mateix nivell que altres drets, com la sanitat o l’educació.

Com pot aquesta llei millorar la col·laboració entre les entitats socials i les administracions públiques? 

Justament, la col·laboració público-social és un dels pilars sobre els quals pivota aquesta llei. No hem d’oblidar que la titularitat i la responsabilitat de garantir els drets socials és de les administracions i el tercer sector és un dels instruments per fer-ho. Per tant, dotar de força normativa amb rang de llei significa enfortir i preservar aquesta relació público-comunitària.

Quins mecanismes de finançament estableix la proposta de llei per garantir la sostenibilitat de les entitats socials? 

Principalment, la llei estableix que l’acció concertada i la gestió delegada seran els principals instruments de provisió de serveis. Aquesta llei, respecte al finançament, no especifica més enllà de prioritzar aquests sistemes de provisió. Tot i això, és important per garantir la concordança posterior amb la futura llei de concertació, que sí que entra en profunditat en el finançament de tot el sector social.

Quins són els pròxims passos que caldrà seguir perquè la llei sigui aprovada definitivament i implementada amb èxit? 

Ara, un cop la llei ja ha començat el seu tràmit parlamentari, hem de garantir que aquesta fase sigui el més curta possible, no repetint compareixences que ja es van fer en el tràmit de la legislatura anterior. 

A partir d’aquí, es necessita una gran feina de recerca de consensos i això requereix parlar molt amb els diferents grups parlamentaris i altres agents, tant els que estiguin a favor com els que puguin tenir alguna reticència. Tinc la convicció absoluta que assolirem el consens necessari per aprovar aquesta llei dins d’aquest exercici o, com a molt, a principis de l’any vinent.  

🟢 La #LleiTercerSectorSocial supera el debat a la totalitat al @parlamentcat, un pas necessari perquè el text continuï la seva tramitació i entri a debat a la Comissió de Drets Socials i Inclusió.

❗ Fem de nou una crida als grups parlamentaris perquè n'accelerin la tramitació. pic.twitter.com/fZjm0GdeKq

— La Confederació Tercer Sector Social (@LaConfederacio) June 18, 2025