Revertir la precarietat estructural i abordar reptes pendents per enfortir el tercer sector ambiental català
Comparteix
L’informe ‘Indicadors socioeconòmics i de gènere’, elaborat per la XCN en el marc del projecte ‘Custforest’ constata la realitat de les entitats de conservació de la natura.
“La precarietat de les entitats ambientals és estructural, crònica i limita greument la seva capacitat d’incidència i transformació”. Tot i que puguin semblar paraules molt gruixudes, aquesta és la crua realitat que denuncia des de fa anys el tercer sector ambiental a Catalunya, i que queda plasmada en dades concretes a l’estudi ‘Indicadors socioeconòmics i de gènere: Informe de la situació actual de les entitats de conservació de la natura a Catalunya’, impulsat per la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) i elaborat en el marc del projecte ‘Custforest’.
A partir de l’anàlisi de les respostes d’un total de seixanta-vuit entitats dedicades a la conservació de la natura, per tant, una mostra representativa d’un sector que molt sovint duu a terme tasques substitutòries de l’administració pública, l’informe posa sobre la taula una sèrie de reptes que condicionen la seva capacitat d’incidència i transformació. Entre els principals, destaquen la forta dependència del finançament públic, els límits en la tresoreria i la manca de relleu generacional i de personal.
L’informe, fet a partir de dades del 2023, dona continuïtat a un primer estudi realitzat per la XCN amb dades del 2021. Una tasca, que completa aquest darrer informe i que s’enfoca a generar indicadors sòlids per tal de radiografiar l’estat i tendències de les entitats de conservació, així com traçar la seva evolució a escala socioeconòmica i de perspectiva de gènere.
Entre les seixanta-vuit entitats consultades del nostre país, a partir d’un formulari dissenyat específicament, un 75% corresponen a associacions; un 19%, a fundacions; i un 6%, a cooperatives sense afany de lucre. Pel que fa a l’abast territorial, un 56% tenen la seva seu social a la província de Barcelona; un 18% a la de Girona i Tarragona; i un 9% a Lleida.
Pel que fa a les eines de conservació, més de la meitat d’entitats enquestades fa custòdia del territori, un 70,6% fa voluntariat i un 89,7%, activitats d’educació ambiental. Unes dades que són similars a les recollides al primer informe del 2021, malgrat que s’observa un augment significatiu de les activitats relacionades amb Salut i Natura.
Una clara desproporció entre responsabilitat i recursos
Una de les primeres qüestions que planteja l’informe elaborat per la XCN és la marcada desproporció entre la responsabilitat que assumeixen les entitats de conservació amb relació als recursos de què disposa per dur a terme tasques tan rellevants com la gestió d’espais naturals, les accions de custòdia del territori, la recerca, l’educació ambiental, el voluntariat i la defensa del medi, entre altres.
Si ens fixem en la custòdia del territori, entesa com “una eina fonamental per implicar la societat en la conservació”, i amb el benentès que un 80% del territori català és de propietat privada, les entitats treballen —també a través del voluntariat ambiental— per corresponsabilitzar totes les agents en la conservació i restauració de la natura.
Si en desglossem les dades, avui estan en funcionament prop de vuit-centes iniciatives de custòdia que cobreixen més de 40.000 hectàrees al llarg i ample del territori català. Pel que fa al voluntariat ambiental, cada any unes 1.600 persones s’impliquen per ser part de les solucions davant la pèrdua de biodiversitat.
Pel que fa a la professionalització, la proporció d’entitats que disposen de personal remunerat va augmentar del 50% del 2021 al 62,2% el 2023, amb una mitjana de tres jornades remunerades anuals per organització, enfront de les 2,25 de l’informe anterior. No obstant això, un 38% continua funcionant exclusivament amb voluntariat i sense cap contractació, fet que limita la capacitat de consolidar projectes de llarg abast i de garantir condicions laborals dignes a les professionals del sector.
Aquest personal assalariat percep, de mitjana, un sou brut anual de poc més de 22.000 euros, una quantitat molt inferior al que correspondria per la responsabilitat que assumeix i la formació que acredita. A més, un 30% de les organitzacions declara hores extra no compensades ni remunerades.
Tensions de tresoreria i forta dependència de subvencions públiques
En l’apartat de pressupost i finançament, l’informe posa de manifest com ha evolucionat la capacitat econòmica de les entitats ambientals: si bé el pressupost mitjà s’ha quadruplicat en dos anys —de 25.482 euros el 2021 a 93.594 euros el 2023—, aquesta xifra amaga diferències molt notables entre organitzacions, alhora que evidencia la forta dependència de fons públics i les dificultats de tresoreria que pateixen una gran part d’elles.
Així, aquesta mitjana en l’àmbit pressupostari oculta una forquilla molt àmplia que es mou entre els 150 euros i els més d’un milió d’euros, una gran diferència que reflecteix una marcada heterogeneïtat financera dins el sector. L’estudi del finançament mostra una forta dependència de subvencions públiques —representen més del 75% del total l’origen dels fons—, que encara és més marcada en el cas de les entitats professionalitzades, amb més del 81% del finançament que depèn gairebé exclusivament d’ajudes i subvencions.
En aquest context, no és estrany que el 64% de les entitats professionalitzades assegurin tenir problemes de tresoreria, una dada que fa palesa la inestabilitat econòmica del sector. Certament, la dependència de subvencions que sovint arriben tard, són puntuals i no arriben a cobrir les despeses estructurals bàsiques de les entitats agreugen la seva precarietat i fragilitat financera.
A més, i malgrat que ha crescut la diversificació del finançament, les entitats sense personal contractat es topen amb més dificultats per accedir a finançament, generant un atzucac: "qui no té recursos tampoc té capacitat per cercar-ne", expressen des de la XCN.
El voluntariat: pilar essencial del sector
Tot i el lleuger augment de personal remunerat a les entitats, com s'ha mencionat anteriorment, un 38% de les entitats enquestades continua funcionant exclusivament amb voluntariat i sense cap contractació, fet que limita la capacitat de consolidar projectes de llarg abast i de garantir condicions laborals dignes als professionals del sector. En termes globals, gairebé el 80% de les organitzacions fa ús del voluntariat clau per dur a terme la seva tasca. Tot plegat evidencia una realitat irrefutable: "el voluntariat és el pilar del tercer sector ambiental".
El volum de participants en activitats de voluntariat va superar les 14.000 l’any 2023 —un lleuger augment respecte al 2021—. D’aquestes persones, el voluntariat puntual va sumar més de 12.000 participants, mentre que l’estable es va limitar a unes 2.600. Els camps de treball completen el 4% restant.
El perfil del voluntariat estable tendeix a persones majors de quaranta anys, mentre que els camps de treball atreuen sobretot persones adultes d’entre trenta a quaranta anys. Tan sols el 37,5% de les entitats disposa d’un pla formal de gestió del voluntariat i un 39% reconeix que les voluntàries assumeixen tasques que normalment serien realitzades per personal remunerat.
Com expliquen des de la XCN, aquesta dependència del voluntariat “genera una tensió constant entre compromís i sostenibilitat: el voluntariat és essencial, però no pot suplir estructuralment la falta de contractacions”, i afegeixen: “Quan la base del sector és la gratuïtat, s’està posant en risc la seva continuïtat i l’eficàcia de la seva acció”.
Inclusió i perspectiva de gènere a les entitats
En l’àmbit del gènere i la inclusió, l’informe revela un equilibri relatiu en la plantilla de les entitats entre homes i dones, però també posa de manifest la persistència d’un biaix masculí en els òrgans de govern i una incorporació encara limitada de persones en situació de vulnerabilitat al personal contractat.
Així, les dones representen el 55,8% dels contractes —enfront del 57,1% del 2021—, mentre que als òrgans de govern només arriben prop del 31%, una dada que suposa un descens notable respecte del 40,4% anterior.
La dimensió social s’amplia més enllà de la conservació estricta: només el 4% del personal assalariat té una discapacitat igual o superior al 30%, però el 74% d’entitats duu a terme activitats específiques per a col·lectius vulnerables, com persones amb discapacitat, risc d’exclusió, etc. A més, la internacionalització es consolida: un 45,7% participa en xarxes o projectes internacionals i acull voluntariat estranger, mantenint-se gairebé al mateix nivell del 44,8% del 2021.
Si entrem en l’àmbit del relleu generacional, es constata que només l’11% de les persones sòcies de les entitats tenen menys de trenta anys. Una dada que es pot traduir en una manca de jovent implicat i, per tant, en dificultats per garantir un relleu generacional al tercer sector ambiental. Aquest envelliment de la base social a les entitats, remarquen des de la xarxa, “pot comprometre la continuïtat de molts projectes”.
Reptes de futur per enfortir el tercer sector ambiental
Els reptes de futur que dibuixa l’informe exigeixen garantir l’estabilitat i l’eficàcia del tercer sector ambiental, perquè “sense personal estable es debilita la capacitat tècnica i es dispara la rotació de voluntariat en tasques que haurien de fer professionals”, assenyalen des de la XCN.
D’aquesta manera, cal afavorir la contractació fixa i ampliar el percentatge d’entitats professionalitzades, trencant l’alta dependència de les subvencions públiques, alhora que convé teixir noves vies de finançament privat i d’autofinançament.
A més, resulta imprescindible renovar la base social apostant per la implicació de la gent jove per revertir l’envelliment de les entitats i així garantir el relleu generacional. Per això, convé impulsar campanyes de captació de persones sòcies, amb especial èmfasi en el jovent.
També és urgent revalorar les condicions laborals, amb sous coherents amb la responsabilitat i la formació dels contractats i, finalment, cal impulsar un reconeixement més sòlid de la tasca ambiental tant des de l’administració com de la ciutadania, acompanyat de polítiques públiques que facin front a l’emergència ecològica i climàtica.
Afegeix un nou comentari