Anna Yuste: “Un dels reptes clau és que els fons d’impacte tinguin un impacte real en l’economia social”
Comparteix
Parlem amb la tècnica de projectes de Seira Impuls Cooperatiu, una fundació vinculada a la Federació de Cooperatives de Treball que facilita finançament i suport estratègic a projectes cooperatius i de l’economia social.
Per a molts projectes cooperatius, sovint accedir a finançament pot ser tot un maldecap. “Necessitàvem trenta mil euros i vam accedir a un crèdit participatiu de la Fundació Seira, sense el qual no hauríem pogut tirar endavant perquè no teníem manera d’accedir a un crèdit tradicional”, explicava Laia Pulido, creadora del projecte Mangrana, en una entrevista a Xarxanet, i afegia: “Seira també ens va acompanyar en altres aspectes, no només econòmicament, i tenim la sort que encara podem comptar amb aquest acompanyament”.
Casos com aquest posa en relleu la funció de Seira Impuls Cooperatiu com a suport financer i acompanyament estratègic per a les cooperatives i entitats. La fundació, braç financer de la Federació de Cooperatives de Treball, no només ofereix préstecs i vehicles d’inversió, sinó que també facilita l’accés a la banca ètica, ajudant les entitats a superar obstacles que dificulten el finançament i a consolidar-se com a projectes sostenibles dins de l’economia social i solidària.
Avui en parlem amb l’Anna Yuste, tècnica de projectes de Seira, que, entre altres, ens explica com han ajudat al desenvolupament de projectes com Escola Rel o la cooperativa Àgora, alhora que repassa els reptes als quals s’enfronta l’economia social a nivell financer.
Què és la Fundació Seira Impuls Cooperatiu i quin paper juga a la Federació de Cooperatives de Treball?
La Federació de Cooperatives de Treball representa les cooperatives de treball de Catalunya, i la Fundació Seira és la seva pota financera. Es va crear gràcies a uns fons procedents de la Cooperativa Ecotècnia, una de les més grans de Catalunya, que en la dècada dels 2000 va ser absorbida per una empresa. Van romandre uns 10 milions d’euros, que es van destinar a crear una eina financera al servei de la Federació. Bàsicament, Seira ofereix serveis per facilitar el finançament i fer un acompanyament econòmic a projectes cooperatius.
Quins són els principals reptes que enfronten actualment les cooperatives i entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS) en matèria econòmica i de finançament?
Un repte clau és que molts sovint els fons d’impacte no tenen prou ressò a l’economia social i a les cooperatives: moltes tenen facturacions petites i no compleixen requisits per optar a préstecs o rebre finançament dels fons d’impacte, tot i estar orientats a l’economia social. Un altre dels desafiaments és la manca de capacitació de les cooperatives en matèria de finançament. Manca cultura financera, i aquest és un repte pendent.
Com repercuteix això en la gestió diària de les cooperatives?
Moltes cooperatives assumeixen un doble rol —empresa i tercer sector— i costa posar-se el barret financer, per dir-ho d’alguna manera. Això, sovint es tradueix en dificultats per tenir pressupostos acurats o en una manca de planificació de cara als anys vinents, per exemple.
De quina manera assessoreu i doneu suport econòmic a les entitats des de Seira?
Ho fem de diverses maneres. La primera és el servei d’Accés al Finançament, que oferim a Bloc4BCN, per orientar financerament a les entitats de l’economia social. Així, una cooperativa que necessiti una consulta financera es pot posar en contacte amb nosaltres i, de manera gratuïta, ho podem oferir mitjançant aquest servei de Bloc4BCN.
A més d’això, compteu amb un vehicle d’inversió.
Seira Inversió Social, un instrument pensat per a totes aquelles cooperatives que estan excloses financerament. Moltes vegades, quan fem orientació financera des del servei Bloc4BCN, detectem que les cooperatives necessiten operacions com un préstec participatiu, una pòlissa de crèdit o l’avançament d’una subvenció. En aquests casos, traslladem la necessitat a Financoop, la nostra xarxa de finances ètiques, que agrupa entitats com Coop57, Laboral Kutxa o FIARE. El que fem és intermediar —encara que no ens agradi gaire la paraula— per facilitar que aquestes cooperatives puguin accedir al finançament.
No sempre existeix la possibilitat d’accedir a la banca ètica tradicional.
Pot passar, pels motius que siguin, perquè és una cooperativa de nova creació, encara no té els tancaments en regla o s’ha finançat malament, entre altres raons. En aquests casos entra Seira Inversió Social, el nostre propi vehicle d’inversió, amb el qual oferim préstecs participatius per finançar totes aquelles cooperatives que entenem que estan excloses financerament. Un préstec participatiu no és ben bé un préstec, però tampoc és capital, en diuen pseudocapital i té unes consideracions diferents de les dels préstecs tradicionals.
Ens pots posar un exemple d’un cas real?
Un exemple és la cooperativa Àgora, de Santa Coloma de Gramenet, enfocada a l’acompanyament escolar i educatiu. Necessitaven finançament per fer unes reformes, però com a cooperativa jove tenien poca capacitat financera. Primer vam traslladar el cas a Financoop i Coop57 va acceptar finançar-ne una part. Per reduir el risc i millorar les condicions, des de Seira Inversió Social vam cofinançar l’operació amb un préstec participatiu d’uns 20.000 euros a principis d’any, mentre que Coop57 va finançar la resta.
També teniu Més Espais.
És un altre vehicle d’inversió per facilitar l’adquisició d’equipaments per a aquelles entitats de l’economia social que treballen en els àmbits de la salut, l’educació i l’atenció a les persones. El que fem és que, si una entitat no pot accedir a l’equipament amb què treballa habitualment, els facilitem l’entrada perquè puguin obtenir una hipoteca a través d’una entitat de finances ètiques, garantint així que tinguin una alternativa viable per tirar endavant el seu projecte.
Ho vau fer, per exemple, amb Escola Rel. Ens ho pots explicar?
Escola Rel és una cooperativa de l’àmbit educatiu al barri d’Horta-Guinardó de Barcelona. Treballa amb infants amb neurodivergències, especialment autismes. Fa un parell d’anys, el propietari de l’edifici on estaven va morir i els hereus en volien vendre la propietat. La cooperativa no disposava dels fons propis per accedir a una hipoteca i es veia abocada a tancar, tot i que l’equipament era idoni per al seu alumnat. Des del nostre servei vam facilitar l’adquisició de l’immoble aportant els recursos que en aquell moment els faltaven.
"Cal reduir la dependència de l’administració pública i professionalitzar el sector".
Quin és l’itinerari habitual quan una entitat us demana orientació financera?
Primer, fem una reunió per conèixer les necessitats de la cooperativa. Si cal tancar una operació concreta, la derivem a Financoop. Si Financoop no pot finançar-la, el cas passa a Seira Inversió Social. En aquest punt, elaborem un informe i el presentem al patronat de la fundació, que compta amb una comissió delegada d’inversions. Són les patrones qui decideixen finalment si l’operació s’aprova o no.
Quins reptes de futur té al davant l’economia social en l’àmbit del finançament?
L’objectiu és que els fons d’impacte tinguin un impacte real dins l’economia social. Això implica reduir la dependència de l’administració pública, ja que moltes cooperatives viuen de subvencions o en són proveïdores, amb les tensions de tresoreria que això implica. Cal reforçar-ne el vessant empresarial mitjançant capacitació i fórmules adaptades, així com millorar l’assessorament jurídic, perquè hi ha poc coneixement i pocs professionals especialitzats en cooperatives. En definitiva, es tracta de professionalitzar el sector.
Afegeix un nou comentari