Alba Fernández Pous: "Si no atenem els homes que exerceixen violència, la violència es repetirà"
Comparteix
El Centre Plural, gestionat per la Fundació IRES, treballa amb homes des de la responsabilització i la prevenció i promou models de masculinitat diversos i igualitaris.
El Centre Plural és un servei pioner a Barcelona que aborda les masculinitats des d’una mirada integral. Aquest equipamet de l'Ajuntament de Barcelona, gestionat per la Fundació IRES, ofereix atenció a homes que reconeixen haver exercit violència, però també desenvolupa programes de prevenció, sensibilització i formació.
Des del seu naixement, el Plural ha consolidat una manera d’entendre el treball amb homes que va més enllà del càstig o la sanció: aposta per la reparació, el reconeixement i la construcció de relacions més igualitàries. Des de Xarxanet hem parlat amb la directora del centre, Alba Fernández Pous, per conèixer com ha evolucionat el projecte, quines accions impulsen i per què és tan important que hi hagi espais com aquest dins de les polítiques públiques.
Què és el Centre Plural i com sorgeix?
El Centre Plural prové d’un servei molt anterior. L’any 2005, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació IRES gestionaven dos projectes: d’una banda, el Servei d’Atenció a Nens i Nenes que havien viscut situacions de Violència Masclista, i de l’altra, el Servei d’Atenció a Homes que Maltracten. El 2008, dins del Servei de Suport a les Famílies, es va canviar el nom del Servei d'Atenció a Homes que Maltracten i va passar a dir-se Servei per a la Promoció de Relacions No Violentes. El Servei d’Atenció a Nens i Nenes que havien viscut situacions de Violència Masclista va continuar funcionant i, el 2011, aquest servei es va consolidar com un nou projecte anomenat 'Canviem-ho', que posava l’accent sobretot en la prevenció i no només en l’atenció a homes que havien exercit violència.
Finalment, el 2021, amb una nova licitació, hi va haver un canvi de paradigma i va néixer el Centre Plural, Centre de Masculinitats Ajuntament de Barcelona, gestionat per la Fundació IRES. Actualment, treballem sota aquest paraigua, que engloba dues vessants: l’atenció a homes que reconeixen haver exercit violència i la prevenció i sensibilització social.
Des del Plural, parleu sovint de 'masculinitats', en plural. Per què és important aquest matís?
Sí, nosaltres no utilitzem mai el terme 'noves masculinitats'. Parlem de masculinitats diverses, perquè dir 'noves' implica que abans no existien, i això no és cert. Hi ha hagut sempre moltes maneres de ser home, el que passa és que algunes no han estat reconegudes o s’han castigat socialment. El nostre enfocament parteix d’aquí, de posar en valor la diversitat de masculinitats, qüestionar la masculinitat hegemònica i promoure models més igualitaris, respectuosos i corresponsables.
Com funciona la part d’atenció a homes que han exercit violències?
El servei és gratuït i municipal. Hi treballa un equip de professionals de la psicologia, homes i dones, que ofereixen atenció individual i grupal. Hi poden accedir homes majors d’edat que viuen, treballen o estudien a Barcelona, i que reconeixen, encara que sigui parcialment, haver exercit alguna forma de violència. És imprescindible que la demanda la faci l’home mateix, ja que considerem que aquesta voluntat és clau per al procés terapèutic.
Quan un home entra al servei, fem una primera sessió informativa i valorem si és l’espai adequat. Si ho és, s’obre un pla de treball personalitzat. També contactem amb la parella o exparella, si n’hi ha, per informar-la i garantir que rep atenció i suport si ho vol. L’objectiu és doble: treballar la responsabilització i reparació dels homes, i alhora vetllar pel benestar i la protecció de les dones o parelles afectades.
Quins tipus d’activitats o dinàmiques es fan dins d’aquesta línia?
Tenim diferents formats. Hi ha grups de treball per pares, grups més llargs de caràcter terapèutic i altres més curts o temàtics, per exemple sobre la gelosia. També fem grups psicoeducatius, especialment per a homes que potser arriben derivats d’altres serveis o amb un nivell de consciència més baix. A més, oferim formació a professionals, com ara mestres, sanitaris o treballadors socials, que poden trobar-se amb homes que exerceixen violència, on els donem eines per detectar i abordar aquestes situacions.
I pel que fa a la línia de prevenció i sensibilització?
Aquí treballem amb accions més comunitàries. Tenim, per exemple, el grup GTBI, format per homes que volen reflexionar sobre la seva masculinitat, també tenim els grups de preparació al naixement, que fem conjuntament amb llevadores i on parlem de la paternitat des d’una mirada igualitària, o formacions obertes a la ciutadania sobre equitat de gènere, relacions i cures.
També fem assessorament a entitats, associacions o col·lectius, i participem en projectes comunitaris amb serveis de barri. Una part important és visibilitzar que el Plural no és només un espai per a homes que han exercit violència, sinó un espai obert a tots els homes i persones interessades a repensar les masculinitats.
Heu mencionat també la importància de treballar amb joves. Com s’aborda aquesta franja d’edat?
És una part fonamental. Al Plural atenem nois a partir dels 12 anys, molts dels quals venen en moments incipients, quan comencen a adonar-se que hi ha comportaments que no els agraden o situacions de gelosia. Treballar-ho a temps és clau, perquè tenen tota la vida per endavant per canviar i aprendre.
També cal fer-ho sense criminalitzar-los. Sovint es parla del jovent amb un discurs massa catastrofista, i és cert que hi ha un cert replegament o influència de discursos antifeministes, però també hi ha molts nois i noies joves implicats en la igualtat. Cal posar-hi una mirada més equilibrada i constructiva.
Per què creus que és tan important oferir un espai com el vostre als homes, tant als que han exercit violència com als que simplement volen reflexionar sobre el seu comportament?
És molt senzill. La causa de la violència masclista són els homes i els qui l’exerceixen són els homes. Si no atenem aquesta realitat, si no atenem que els homes exerceixen violència, la violència es repetirà. Els espais com el Plural permeten reconèixer, reflexionar i reparar. No parlem de justificar, sinó de responsabilitzar-se i fer canvis reals.
També és important normalitzar aquests espais, igual que anem al metge quan ens trobem malament, cal trencar amb l’estigma i entendre que tothom pot buscar ajuda. El nostre enfocament és ferm però empàtic, ja que treballem des de la responsabilització, sense jutjar, però tampoc sense endolcir. Només així podem aconseguir que els homes reconeguin el que han fet i avancin cap a la reparació del dany.
Afegeix un nou comentari