El model d’habitatge social centra el debat: cap a un sistema estable i amb més pes del tercer sector

El debat sobre l’habitatge social ja no se centra només en quants pisos calen, sinó en com es produeixen, es gestionen i qui n’assumeix el control. Aquesta ha estat una de les idees centrals de la III Jornada COHABITAC, que ha reunit administracions, món local i entitats socials al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que ha reunit representants institucionals, del món local i del tercer sector.

La jornada ha comptat amb la participació del secretari d’Estat d’Habitatge i Agenda Urbana, David Lucas, el secretari general del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades; i la presidenta de COHABITAC, Carme Trilla, així com representants municipals i professionals del sector a través de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.

Actualment, el parc d’habitatge social a Catalunya es manté molt per sota de la mitjana europea, fet que evidencia un dèficit estructural i la necessitat de canvis profunds en les polítiques d’habitatge.

Un problema de model, no només de volum

Diverses intervencions han coincidit a assenyalar que el repte no és únicament construir més habitatge, sinó redefinir el sistema de provisió. Històricament, el model espanyol ha estat orientat a la venda i no al lloguer, fet que ha limitat el desenvolupament d’un parc estable d’habitatge assequible.

En aquest sentit, durant la jornada s’ha advertit que no es pot continuar abordant l’habitatge des d’una lògica estrictament de mercat i s’ha defensat la necessitat d’una resposta estructural i col·lectiva.

Habitatge i mobilitat 

El secretari general del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades, ha defensat que “la política d’habitatge ha de ser una política estructural i concertada” per garantir l’accés a un habitatge assequible.

Terrades ha posat el focus en els canvis demogràfics i socials, especialment en les dificultats d’accés a l’habitatge per part de les persones joves i en l’envelliment de la població. També ha alertat dels moviments de població entre municipis a causa de l’encariment del lloguer i ha remarcat que habitatge i mobilitat “formen part de la mateixa qüestió” i s’han d’abordar de manera conjunta.

Un dels consensos de la jornada ha estat el paper estratègic de les entitats socials com a agents intermedis entre administració i mercat. Aquestes no només gestionen habitatge, sinó que també acompanyen persones en situacions de vulnerabilitat i desenvolupen tasques de mediació.

Aquest rol, que en altres països europeus està consolidat, encara no té un reconeixement clar a l’Estat espanyol. Per això, s’ha defensat la necessitat de definir una figura jurídica específica que ordeni i reforci aquest model.

L’habitatge, fora de la lògica especulativa

Per la seva banda, el secretari d’Estat d’Habitatge i Agenda Urbana, David Lucas, ha estat contundent en afirmar que “les vivendes són per viure i no per especular”, i ha defensat la necessitat d’impulsar un model més orientat al dret a l’habitatge.

Lucas ha reconegut que el parc d’habitatge social continua sent insuficient i ha apostat per reforçar la col·laboració entre administracions i entitats per fer front al repte.

Una figura per ordenar i estabilitzar el sistema

Un dels eixos centrals de la jornada ha estat la proposta de crear una figura jurídica específica per als proveïdors socials d’habitatge. La presidenta de COHABITAC, Carme Trilla, ha assenyalat que l’Estat espanyol arrossega un dèficit històric en aquest àmbit i ha defensat la necessitat d’un marc estable que reconegui i impulsi aquestes entitats.

La proposta legislativa planteja ordenar el sistema actual i establir mecanismes que permetin consolidar un model amb vocació de permanència, evitant la volatilitat que ha caracteritzat el sector en les darreres dècades.

Lucre limitat i atracció d’inversió

El model proposat es basa en el concepte de lucre limitat, amb l’objectiu d’atraure inversió —també privada— però garantint que els beneficis es reinverteixin majoritàriament en la promoció d’habitatge social.

En aquest sentit, el sector reclama un marc legal i fiscal que faciliti aquesta inversió a llarg termini i permeti fer viable una activitat que, actualment, és sovint deficitària.

A més, s’ha posat sobre la taula el debat sobre la titularitat del parc d’habitatge que es construeixi en el futur i la necessitat que les plusvàlues generades reverteixin en benefici de la societat.

El paper clau del tercer sector

Durant la jornada s’ha reivindicat el paper diferencial de les entitats socials, que no només gestionen habitatge, sinó que també acompanyen persones en situacions de vulnerabilitat i desenvolupen tasques de mediació i suport comunitari.

Aquestes entitats ocupen un espai intermedi entre el mercat i l’administració pública, actuant com a connectors i facilitadors de polítiques d’habitatge més inclusives.

Mirant cap als models europeus

Diverses intervencions han assenyalat que països com Àustria, els Països Baixos o Dinamarca han aconseguit consolidar models d’habitatge social gràcies a un marc legal estable, suport públic sostingut i sistemes de governança clars.

En aquest context, Catalunya disposa d’un sector divers i amb capacitat operativa, però necessita més suport i eines per consolidar-se i créixer.

Alta participació i interès creixent

La jornada ha omplert la sala del CCCB i ha evidenciat la creixent centralitat del debat sobre l’habitatge. Administracions, món local i tercer sector coincideixen en la necessitat d’avançar cap a un model més estructurat, amb més cooperació i amb un paper reforçat de les entitats socials.

Fundacions i municipis estrenyen llaços per a fer front al repte de l’habitatge.
La proposta de regulació dels proveïdors socials d’habitatge que s’ha presentat a la Ministra reforçarà el seu paper.https://t.co/MoBF2cTVap pic.twitter.com/Gxz4kySHQc

— Cohabitac (@cohabitac) April 16, 2026