La Fundació Social Sant Ignasi de Loiola, coneguda com a Arrels Sant Ignasi, és una de les entitats de referència en l’àmbit de l’acció social a Lleida. Nascuda l’any 1993 a partir de la comunitat parroquial de Sant Ignasi de Loiola i de l’acompanyament del jesuïta Joan Suñol, l’entitat va començar la seva activitat centrant-se en l'ajuda a persones temporeres i passavolants que arribaven a la ciutat durant la campanya de la fruita.
Amb els anys, la fundació ha ampliat els seus projectes i serveis, sempre amb una mirada centrada en l’acompanyament personalitzat, la defensa dels drets socials i la lluita contra l’exclusió. Actualment, l’entitat treballa especialment amb persones en situació de sensellarisme i vulnerabilitat social, promovent espais d’acollida, suport comunitari i processos de transformació personal.
En els darrers estius, Arrels Sant Ignasi ha fet una forta aposta per donar resposta a les conseqüències de la calor extrema sobre les persones que viuen al carrer, en forma de refugi climàtic. El servei funciona a l’Arrels Centre Obert durant els caps de setmana i festius, entre les 12 h i les 17 h, i ofereix descans, refrigeri, activitats i un espai segur i digne durant els episodis de temperatures elevades.
En parlem amb la directora de Fundació, Rosa Majoral.
Com neix Arrels Sant Ignasi i quina tasca busca complir?
Arrels Sant Ignasi neix a través de la comunitat parroquial de Sant Ignasi de Loiola a Lleida i l'acompanyament del P. Joan Suñol, jesuïta. L'estiu de l'any 1993 es fa una campanya d'entrepans per a les persones que arriben a Lleida a la campanya de la fruita. I arran d'aquesta es desprèn la necessitat de fer front a una realitat complexa, que és la del sensellarisme i la malaltia de l'addicció amb l'inici de dos projectes: Arrels Centre Obert per a persones en situació de sense llar i Reinserció: la comunitat terapèutica per deshabituar-se de l'addicció.
L'entitat treballa amb la missió d'acollir, acompanyar i defensar les persones en situació de més vulnerabilitat de la ciutat de Lleida i els seus entorns, creant una comunitat solidària capaç d’implicar-se, junt amb altres, en la transformació cap a un món més just.
Quina és la realitat actual del sensellarisme a Lleida i quins perfils de persones ateneu des de l’entitat?
L'any 2025 des d'Arrels Sant Ignasi vam atendre 1125 persones en situació de sense llar i 182 en situació de sense sostre. El 2025 ha estat un any on els serveis destinats a aquests perfils s'han saturat, aquest fet reflecteix el fer que hi ha un augment de les persones en situació de sense llar a Lleida. En referència al perfil, és difícil parlar d'un perfil en concret, ja que hi ha multitud de situacions diferents, però si que observem un augment de persones joves i dones.
Fa tres estius que impulseu un refugi climàtic. Com va sorgir aquesta iniciativa i quina necessitat concreta volia cobrir?
El servei de refugi climàtic es va impulsar com a resposta a les altes temperatures de l'estiu a Lleida, que sovint superen els 40 graus. Sabem que les persones que es troben en situació de carrer o habitatge insegur tenen pocs espais disponibles per salvaguardar-se de les temperatures extremes.
A més, l'ampliació horària també està pensada per oferir un espai en les hores en què les temperatures són més elevades - de 12.00h a 17.00h -. L'espai ofereix descans, refrigeri, activitats i una atenció acollidora a les persones que acompanyem.
De quina manera afecta la calor extrema a les persones que viuen al carrer i quines situacions us trobeu, especialment durant els mesos d’estiu?
La calor extrema pot causar deshidratació i cops de calor en les persones que s'hi veuen exposades de manera contínua i a més, representa un risc per la seva salut, ja fràgil o deteriorada, per la situació de carrer que viuen.
Quina resposta està tenint el refugi climàtic entre les persones usuàries i què aporta més enllà d’un espai fresc?
Durant els tres anys que hem ofert el servei hi ha una resposta molt positiva i satisfactòria per part de les persones que hi accedeixen, tant per la seva gran afluència - sobretot durant les hores de més calor - com per esdevenir un espai tranquil de caliu, acollida i companyonia on resguardar-se de les temperatures, enlloc d'haver de buscar-se refugis en espais de la ciutat que no estan pensats per aquesta atenció (sales d'espera, recepcions, supermercats,...).
A banda de l'espai fresc, s'ofereix aigua, cafè i un espai per descansar. Alhora des de l'entitat sempre afegim que els nostres serveis són una excusa per vincular-se amb la persona i possibilitar que aquesta se senti acompanyada.
Destaqueu la idea de posar “la persona al centre”. Com es tradueix això en el vostre dia a dia i en la manera d’acompanyar les persones?
En l'entitat, les decisions i serveis es planifiquen pensant primer en les necessitats, drets i benestar de la persona. I en la nostra intervenció posem la persona al centre: coneixem la persona, establim vinculació i detectem les seves necessitats per tal d'acompanyar-la. La tasca és orientada a la intervenció integral de la persona amb un acompanyament personalitzat. Es basa en l'acollida incondicional i la relació d'ajuda per promoure la transformació personal i social (intentant tenir una xarxa sociofamiliar o comunitària on estigui acollida). El refugi climàtic és un clar exemple d'una resposta on s'ha prioritzat les necessitats de les persones que es troben en situació de carrer.
Quins han estat els principals esculls amb els quals us heu topat per tirar endavant aquest projecte?
Els recursos sempre són la demanda principal que realitzem, tot i que valorem poder oferir l'espai per a les persones en situació de sense llar, ens agradaria millorar-ne les condicions i que aquest donés la resposta que les persones que en fan ús necessiten. En moments concrets, el servei està sobrecarregat per l'augment d'atencions que realitzem i això, ens dificulta poder donar una resposta efectiva i de qualitat a tothom qui ho necessita.
A banda dels serveis i recursos que falten per erradicar el sensellarisme, i haver superat la crisi de l'habitatge, ens manquen encara molts recursos econòmics, tant públics com privats, per fer front a la tasca cada vegada més gran de l’acompanyament de les persones. I tenint en compte, que moltes vegades els ajuts que rebem són destinats com a pedaços que estan lluny de pal·liar els problemes de fons.
Ens cal una acció política pública decidida que garanteixi la protecció social de tothom amb més inversió i una redistribució de la riquesa, des de la mirada dels drets humans i amb perspectiva de gènere així com, uns recursos adequats, el treball en xarxa i una ciutadania informada i compromesa.
Quin paper creieu que han de tenir les administracions i la societat davant l’impacte del canvi climàtic sobre les persones en situació de vulnerabilitat?
El canvi climàtic és una realitat, ha d'haver-hi un procés d'adaptació que passi per l'adequació de serveis. És essencial reconèixer que el canvi climàtic afecta de manera més agressiva i contundent a les persones que es troben en situacions de més vulnerabilitat, com ho són les persones en situació de sense llar i sense sostre.
Les administracions han de possibilitar aquesta adaptació per protegir a tothom, incloses aquestes persones. Alhora, la societat també té una responsabilitat rellevant, nosaltres animem a totes les persones a fer un exercici d'empatia i de defensa dels drets, o si més no, a no dificultar la creació de serveis per aquelles persones que es troben en situacions d'exclusió social.
Ara més que mai, ens cal habilitar espais de trobada i celebració. El repte és la inclusió, en què les persones se sentin que pertanyen a la societat. I nosaltres afegim, que el repte també és la convivència. Celebrar la vida en comunitat, compartint emocions i sentiments, èxits i fracassos… Oferir un lloc de sentit i pertinença, un lloc de trobada fraternal, horitzontal. La convivència fa avançar, en contra de l'oposició entre col·lectius que l'únic que fa és aturar o frenar.
Afegeix un nou comentari