El voluntariat comunitari: entrevista amb Magalí Frappant integrant de IUSI Teatre

La Magalí Frappant té 22 anys, estudia Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, forma part de IUSI Teatre, és integrant de la Junta Directiva i en dirigeix el grup Inocentes. En acabar Batxillerat va voler entrar a l’Institut del Teatre però al no passar les proves d’accés va decidir entrar a la universitat i seguir fent teatre des de la companyia: “és la millor decisió que he pres mai, enfrontar-me a problemes reals a l’hora d’abordar el muntatge d’una obra de teatre des de zero m’ha ensenyat coses que mai hagués pogut aprendre en un a escola”.

El IUSI Teatre és una companyia oberta a tothom i té com a objectiu acostar el teatre a la societat a través d’activitats diverses. Des de l’any 2010 van començar a col·laborar amb el Centre Cultural de Sant Vicenç de Sarrià per preparar l’obra Lisístrata i actualment són una secció d’aquesta entitat. Des d’aquest moment “ens hem implicat en la labor artística i social del centre amb l’objectiu comú de convertir-lo en un espai de convivència veïnal i ciutadana, i en un espai de difusió de la cultura i les arts”. Aquest mateix any van rebre el premi “Jove, Proposa! Fes teu l’ateneu” que concedeix la Federació d’Ateneus de Catalunya.

Com valores la situació actual de les associacions de teatre juvenil amateur?
Crec que hi ha molta gent amb inquietuds artístiques que s’esforça per fer teatre amb els pocs mitjans que té a l’abast. Cal ajudar aquestes associacions perquè puguin seguir realitzant la seva activitat i la seva feina arribi al gruix dels ciutadans. No es tracta només d’aportar finançament al grups de teatre amateur, sinó també d’oferir-los infraestructures, assessorament, formació, escenaris, promoció dels seus espectacles. D’aquesta manera es fomentaria la participació i comunicació social, alhora que es diversificaria l’oferta cultural. A mi m’agradaria que hi hagués almenys un grup de teatre a cada barri amb el qual els veïns poguessin col•laborar, o que la oferta de la cartellera teatral inclogués, a més de les grans produccions sovint foranies, espectacles de grups amateur locals amb garantia de qualitat.

Es compensa l’esforç de la feina voluntària?
La major recompensa que un voluntari pot esperar és l’amor per la feina que fa i la satisfacció d’aconseguir els petits objectius que es va proposant al llarg del camí cap a l’auto-superació. Aquest és el motor que durant anys a fet girar l’engranatge de IUSI Teatre. Per descomptat, rebre ajudes econòmiques es pot considerar una recompensa al treball realitzat, però el que nosaltres més valorem a l’hora de rebre un premi, és el reconeixement social que això suposa. Ja que, com a voluntaris, fem la nostra feina per vocació i no rebem un sou, és molt gratificant que una autoritat competent ens feliciti pel nostre esforç. Això és el que ens dona ànims per seguir endavant i crec que és un tipus d’incentiu que caldria potenciar: si no hi ha prou diners per oferir més subvencions a l’activitat teatral, fora convenient centrar els esforços de l’administració pública en reconèixer i publicitar la labor d’aquesta i altres iniciatives ciutadanes.

Com es compagina amb altres activitats?
Tots els membres de IUSI Teatre compaginem la nostra feina de voluntaris amb altres professions o estudis, però això no vol dir que ens prenguem l’activitat teatral menys seriosament. No és com tenir una afició, és com tenir dues feines: la primera ens permet guanyar-nos la vida i ens ocupa més hores al dia, però la segona la fem perquè ens agrada i traiem el temps d’on sigui per fer-la. Els Inocentes tenim els caps de setmana i part de la setmana hipotecats, però a canvi ens ho passem bé i fem espectacles de qualitat. No és fàcil compaginar aquesta activitat amb el dia a dia, però assumim que IUSI Teatre és una part important de la nostra vida: n’hi ha que tenen tota la família ficada a la companyia, i els que no, considerem que el grup és la nostra família.

Com descobriu el Premi “Jove, Proposa! Fes teu l’ateneu”?
Van ser el nostres amics del Centre Cultural de Sant Vicenç de Sarrià que ens van informar sobre els premis i van avalar el nostre projecte a l’hora de presentar-nos-hi candidats. IUSI Teatre es va traslladar al CP Sarrià l’any 2010, tot just quan començàvem a muntar Lisístrata, perquè les instal•lacions de l’Antic Teatre Riereta se’ns havien fet petites. En canvi, el Centre Cultural de Sant Vicenç de Sarrià disposa d’unes instal•lacions ideals per a un grup de teatre: una gran sala d’assaig, diverses sales auxiliars, magatzems, despatxos, bar i terrassa. Però, sobretot, el centre disposa d’un teatre propi, el qual ven aviat tornarà a obrir les seves portes després de mesos de reformes sota el nom de Nou Teatre de Sarrià, i el qual IUSI Teatre tindrà l’honor d’estrenar amb el seu espectacle Lisístrata. Des de que hi va arribar, IUSI Teatre s’ha implicat activament en la labor artística i social del centre amb l’objectiu comú de convertir-lo en un espai de convivència veïnal i ciutadana, i en un espai de difusió de la cultura i les arts. Gràcies a això, IUSI Teatre s’ha convertit en secció resident del CP Sarrià i actualment col•labora en la gestió dels tallers que allà s’organitzen, així com de la gestió del futur Nou Teatre de Sarrià.

Com es prepara l’estrena de Lisístrata?
Actualment l’espectacle tot just surt del forn: estem fent els primers assajos generals, passis privats i d’aquí ben poc una preestrena per al gran públic. En aquestes primeres representacions hem tingut la oportunitat d’assaborir el primer contacte amb el públic, que s’agraeix molt després de tants mesos d’assaig; però també ens han servit per acabar de perfilar alguns aspectes de la representació que calia millorar. La temporada de Lisístrata pròpiament dita es farà als mesos de gener i febrer, coincidint a la inauguració del Nou Teatre de Sarrià. Per a aleshores esperem una gran afluència de públic i ho volem tenir tot perfectament calculat per tal de no decebre els nostres espectadors.

Creus que és important incentivar als grups de joves amb concursos i premis?
Malauradament, a la nostra Societat del Benestar sembla que la Cultura i, molt especialment, el teatre, són alguns dels aspectes més oblidats per l’administració pública i la societat en general. A l’escola, els nens aprenen a alimentar-se correctament i reben classes d’educació física obligatòria, però les arts no s’inclouen en els programes. Cal recordar que les arts són un mode d’expressió individual i de comunicació ciutadana que hem de valorar i potenciar. Especialment en aquests temps de crisi, el camp de la Cultura és un dels més amenaçats. El reconeixement públic i els incentius econòmics en forma de concursos i subvencions són elements clau per evitar que es perdi una activitat tant fonamental.

Es pot viure del teatre?
La gent del teatre, fem sovint broma entre nosaltres: diem que som actors de professió, però tots tenim un “pla B” per guanyar-nos les garrofes. Són molt pocs els artistes que aconsegueixen fer de la seva vocació una feina estable; però tot i així un actor que de veritat senti passió per al teatre no abandonarà mai l’escenari: fem el que fem per il·lusió, no per interès. Front a la pregunta de si podem viure del teatre, nosaltres ens preguntem si podríem viure sense el teatre, i la resposta sempre és “no”.