Els centres de treball per a discapacitats podrien entrar en crisi

L’atur entre les persones amb alguna discapacitat arriba al 60%. Degut a les retallades i els endarreriments en els pagaments per part de les administracions públiques, molts CET de Catalunya es podrien veure afectats en el desenvolupament de la seva tasca ocupacional per a persones amb alguna discapacitat.

Les retallades i els endarreriments en els pagaments de les administracions públiques poden representar un cop molt fort per al bon funcionament dels més de 200 Centres de Treball per a Discapacitats (CET) de Catalunya. Però la crisi que pateixen no es deu tan sols a la manca de liquiditat sinó que el model existent, molt plural, familiar, d’àmbit local que en altres moments va ser molt beneficiós, ara representa un llast per la manca d’una estructura empresarial, dinàmica i adaptativa als continus canvis de mercat. Tot això pot abocar a superar el 60% actual de persones en atur amb alguna discapacitat.

Segons declaracions a La Vanguardia digital fetes per Julio Martínez, president de la Federació de CET de Catalunya (FECETC) “el passat 2012 van haver de tancar 8 CET, moltes es troben en la corda fluixa, altres han acomiadat personal i altres han hagut d’aplicar un ERE”.

Sempre segons La Vanguardia.com, un altre factor a sumar-se a la manca de liquiditat és la creixent desconfiança de les empreses del sector privat vers aquests tipus de centres, són reticents a fer contractacions i després trobar-se penjats. A més grans empreses i multinacionals han creat les seves pròpies empreses d’inserció per a treballadors amb baix grau de dispaciitat i cobrir més fàcilment amb el percentatge obligatori de plantilla discapacitada.

Però no tot són noticies negatives, i hi ha alguns exemples a Catalunya d’èxit i creixement. Trobem la Fundación Cares, en el Port de Barcelona, especilista en logística i ara augmenta gràcies a l’increment general de les exportacions. El Grup SIFU és un dels centres especials de treball més gran d’Espanya, amb 2.500 treballadors al seu càrrec, amb 200 en plantilla i amb 32 oficines. El seu catàleg d’ofertes és amplíssim, des de jardineria, fins a assessorament jurídic, fabricació de material d’oficina, etc.

Segons Martinez, cal anar cap a un nou model, i cal trobar una veu unitària per al model català. Que defensi els seus interessos en la Conferencia Sectorial, l’òrgan del Ministeri de Treball on es debaten les línies estratègiques immediates. En les últimes setmanes, representants de les principals entitats de Catalunya (FECETC, DINCAT, ECOM, varies organitzacions de malalts mentals…) s’han reunit per treballar en aquest sentit.

Etiquetes