Tornar al Marroc, viure un canvi educatiu de gran transcendència

Yasser Saadoune, de l'Associació IDEM (Innovació i Desenvolupament per un Eix Multicultural), fa aquesta afirmació en una entrevista publicada a www.solidaries.org. És una entitat amb implantació a comarques gironines formada majoritàriament per persones d'origen marroquí, i té la cooperació pel desenvolupament amb aquest país com eix de les seves activitats.

“Fa poc hem tingut la visita d'un grup de mestres marroquins, que "tornaven" la visita d'un grup de mestres gironins que pels volts de Nadal havien viatjat al Marroc per conèixer el sistema educatiu d'allà”.

“Aquí a Girona ens vam concentrar més en debatre sobre si el professor ha de tenir un paper neutral o si s'ha d'implicar en la cooperació escolar. També hem comparat els dèficits dels dos sistemes: mentre aquí parlem de retallades, allà de manca de recursos; mentre aquí parlem de la feina que es fa amb l'acollida, allà parlem de la nul·la adaptació del sistema educatiu marroquí a l'hora d'integrar nens i nenes provinents d'altres sistemes o cultures, com podrien ser els nens catalans, de la segona generació immigrant, que la crisi els obliga a retornar al país dels pares. Durant 20 anys, a Catalunya s'ha fet una feina social magnífica per acollir el nou alumnat i al Marroc no s'està fent. Els nens nascuts aquí que retornen al Marroc tenen un xoc bestial amb un sistema educatiu autoritari, que permet que els mestres peguin els alumnes... I a l'escola marroquina no hi ha ni aules d'acollida, ni atenció especial, ni tutoria ni un sistema d'atenció a la diversitat... A mi em va trencar el cor, veure la injustícia cap als nens catalans, nascuts aquí, que han hagut de tornar al Marroc i a qui s'abandona a un sistema educatiu traumàtic per a ells. Són catalans, els que haurien de conduir la integració de tot el un col·lectiu, però que amb la crisi són abandonats al Marroc. És un greu problema per a Catalunya i per al Marroc. I per Gàmbia, Senegal... i molts altres països. L'enveja social al Marroc també és molt dura. Abans, els immigrants marroquins eren vistos com a potencials divises per a la resta de compatriotes. I ara, en retornar, han baixat d'escalafó social i els seus nens són maltractats a l'escola. Són vistos com a fracassats. En aquesta comparativa entre els dos sistemes educatius, vam veure com el professorat català reflexiona, pensa en millorar la qualitat, en innovar. En canvi el professorat marroquí és estàtic i no té cap voluntat de canvi”.

De cara a Setmana Santa organitzen un viatge sociocultural a Fes i Xauen, obert al públic en general, com a complement dels intercanvis de mestres, pensats per docents.

“Els viatges socioculturals són com fer un màster sobre el Marroc. A Fes, veus la part turística, el palau reial, el souk, la ciutat moderna i l'antiga, però també ens rebrà el sindicat d'allà i ens faran una xerrada sobre el servei sociolaboral, les empreses que entren, l'explotació... I en transport públic ens traslladarem a Xauen, on ens rebrà l'alcalde, que està vinculat al món de les ONG i el tercer sector. L'alcalde ens donarà el te de benvinguda i ens explicarà els esforços que està fent l'ajuntament per passar de turisme de cànnabis a turisme cultural. Xauen vol ser la «ciutat blava» i donar a conèixer la ciutat històrica. A Xauen també visitarem un Imam, molt obert, que és professor d'Història especialitzat en Al-Andalus, i descendent directe del fundador de la ciutat, del mulà Ali B. Raxid. Aquest imam té llibres salvats de la crema de Granada. Entrem a la seva mesquita, l'única on ens deixen entrar, i com que parla castellà millor que jo, ens convida a te i la gent pot preguntar sobre el què vulgui. Tenim també una trobada amb en Naufal, un advocat que ha participat activament en el 20-F al Marroc, un moviment que impulsava reformes: la nostra primavera àrab. Sortien al carrer des del 20 de febrer del 2011, però ara fa un any que aquest moviment d'alternativa de partits polítics d'esquerra i sindicats, que demanen canvis, ha quedat aturat”.