Caçar per sobreviure, o ser furtiu, o fer “esport”, quins són els límits

Des de la preservació d'una cultura, ètnia o comunitats, fins a la “caça esportiva” (per 8000 euros/peça), passant pel dret a l'alimentació. Aquests són alguns dels ítems de l'alerta de Survival.

Survival ens parla periòdicament, i sovint en negatiu, sobre la situació de pobles indígenes. Ara ens vol fer saber que un boiximà ha recorregut 8000 km per dir al príncep Carles de Gran Bretanya i a la comunitat internacional, i als dirigents del seu propi país: No som furtius.

El boiximà, Jumanda Gakelebone (de la Reserva de Caça del Kalahari Central, Botswana), va entregar, el passat 8 d'abril, una carta de l'organització boiximana First People of the Kalahari, al príncep Carles, a Londres. Una carta que bàsicament diu: “No som furtius, la caça és per sobreviure”.

El difícil equilibri entre la preservació de cultures i tradicions mil·lenàries, preservació del medi ambient i de la diversitat, desenvolupament econòmic, dret a l'alimentació i altres variables es fa palès en aquesta acció que va realitzar aquest boiximà a Anglaterra.

A Londres es va reunir amb advocats per establir línies d'acció per preservar el model de vida tradicional i sostenible del poble boiximà. Teniu la informació completa a la web de Survival.