Katia Marko: “Els mega-esdeveniments realment beneficien aquells que ja tenen diners”

Entrevistem Katia Marko, periodista i coordinadora de comunicació de la Coordinació Nacional dels Comitès Populars de la Copa (ANCOP). 

Quina és la tasca dels Comitès Populars de la Copa?

Els Comitès Populars de la Copa sorgeixen de la necessitat d'organització de les comunitats afectades per les obres de la Copa del Món. Es van observar diverses violacions dels drets humans a partir de 2009, també en vista del procés que es va viure a Rio de Janeiro amb la Panamericana i l'última Copa del Món a Sud-àfrica. Els impactes soferts per la població més vulnerable són nombrosos, però destaquem els trasllats forçats, el fals llegat de la mobilitat urbana, la violació dels drets dels treballadors i l'augment de l'explotació sexual de nens i adolescents i el tràfic de dones.

El 2010 sorgeix la Coordinació Nacional dels Comitès Populars de la Copa (ANCOP), gairebé simultàniament amb la creació de comitès locals. No va respondre a una necessitat posterior d’unificació, sinó que des del principi els comitès es van relacionar entre si per mitjà de l'articulació. Això és així perquè era necessari donar força a les lluites locals mitjançant la visibilització nacional, per tal que els comitès actuessin sols, ja que la Copa va ser pensada a nivell nacional també.

En aquests quatre anys s'han desenvolupat moltes accions, tant locals com nacionals. L’ANCOP ha organitzat sessions informatives explicant les violacions dels drets humans i s’han fet Plenàries Nacionals, que van culminar el maig d'aquest any amb la Primera Trobada Nacional d'Afectats per Mega-esdeveniments i Mega-empreses, a Belo Horizonte. La carta final de la reunió enumera totes violacions reportades durant aquests anys.

L’adjudicació de la Copa del Món de Futbol al Brasil el 2007 va causar suposadament una festa nacional. Ara, d'acord amb algunes fonts, la meitat de la població s'oposa a la realització del torneig. Què ha canviat? Quin paper juguen els moviments socials a l’hora de canalitzar aquesta demanda dels ciutadans?

El que ha canviat és precisament la denúncia de violacions dels drets humans, de la violència en l'eliminació de les famílies pobres de les zones principals de les ciutats en un procés de neteja descarat, i de la inversió exorbitant en les obres de la Copa i en la construcció d'estadis de luxe. Tot això en un país que encara pateix desigualtat social. S'hi uneix el nefast paper de la FIFA, amb exigències que afecten la sobirania del país, i tota la corrupció que implica la recerca d'aquests mega-esdeveniments.

Segons dades oficials de la pròpia FIFA, els ingressos de l’organització amb la realització dels successius Mundials de Futbol han augmentat constantment: van ser de 3.900 milions de dòlars  a Alemanya, del 2003 al 2006; de 4.200 milions de dòlars a l'Àfrica del Sud, de 2007 a 2010; i s'estimen en 5.400 milions de dòlars per la Copa del Món al Brasil. Els contractistes encarregats de les obres per a la construcció o renovació de 12 estadis en estàndard FIFA en són els altres grans beneficiats, incloent-hi exempcions obertes per lleis com el Règim de Contractació Diferenciada, que redueix la transparència i el principi de menor cost en la licitació de les obres relacionades amb esdeveniment. En un ram marcat per una tendència a formar càrtels, hi destaquen quatre grans empreses brasileres d'activitat multinacional: Odebrecht, Andrade Gutierrez, OAS i Camargo Corrêa.

Totes aquestes qüestions van anar portar la gent a desil·lusionar-se amb la celebració de la Copa del Món i van possibilitar la represa dels moviments socials al país.

"Qui guanya amb aquest joc?", vídeo sobre els trasllats forçosos

El govern estima que la celebració de la Copa generarà un guany de 30.000 milions de dòlars i crearà 50.000 llocs de treball. Des del punt de vista del Comitè del Poble, aquestes prediccions són correctes? Les conseqüències positives del Mundial per a les classes baixes i mitjanes del país en compensen els efectes negatius?

Des del principi, l’ANCOP i els Comitès Populars de la Copa preguntem: "Copa per a qui?". Aquest va ser el lema adoptat, perquè creiem que la implementació de mega-esdeveniments realment beneficia aquells que ja tenen diners. Els empresaris de les empreses contractistes s'han tornat més rics, els polítics se n'han beneficiat, però la gran massa de la població no se’n beneficia en realitat. Els serveis públics no han millorat, al contrari: segueixen sent desballestats. La visió de les ciutats com una mercaderia no millora la vida dels qui hi resideixen. El que volem discutir és el dret a la ciutat i tot el que comporta, des de la disminució del vehicle privat i la inversió en alternatives de transport públic fins a la construcció de ciutats més verdes.

Algunes ONG denuncien que la FIFA imposa al govern brasiler exempcions fiscals per a les empreses, per la qual cosa el país deixa de rebre entre 600 i 1000 milions de dòlars. Fins a quin punt la FIFA és de fet responsable que la població no es beneficï d’acollir la Copa del Món?

La FIFA va fer les exigències per a la realització de la Copa del Món. El responsable d'acceptar les demandes i posar el país a la vora del desastre és el govern brasiler.

Creu que la mobilització social generada per l'oposició a la Copa del Món pot continuar després de l'esdeveniment? Quan aquest tema deixi de tenir tant interès mediàtic hi haurà menys gent mobilitzada per reclamar millores socials, o les reinvindicacions seguiran vigents de cara als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro de l'any 2016?

El debat sobre el dret a la ciutat ha de continuar. Les obres continuaran, els trasllats continuaran, la desigualtat social continuarà i potser s’aprofundirà. Per tant, de motius per a seguir mobilitzats i lluitant en tindrem. Les reclamacions no van sorgir amb la Copa, només s'aguditzen. El que vam experimentar amb l'elecció de Lula a la presidència va ser l’acomodament de les forces socials, que amb aquest procés es renoven i ressorgeixen. Encara tenim moltes lluites per transformar el Brasil, realment i de facto, en un país just i igualitari.

Tot i saber que molts processos són irreversibles, no ens retirarem de les nostres demandes, ja que representen la nostra visió del model de desenvolupament que volem per al nostre país. 

Per saber-ne més, podeu llegir el manifest de l'ANCOP, que reuneix les seves reclamacions.

Entrevista realitzada amb la col·laboració de Bruno de Sousa i Oriol Toro.