Les entitats i el debat sobre el TTIP

Primeres informacions oficials del TTIP

El passat 7 de gener, la Comissió Europea va publicar per primer cop una sèrie de documents sobre les negociacions que manté amb els Estats Units sobre l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP, per les seves sigles en anglès).

Malgrat aquesta publicació oficial, la comissaria europea de comerç, Cecilia Malström, va advertir en roda de premsa que alguns aspectes no es faran públics, com ara els que tenen a veure amb “l’accés al mercat, les quotes i les tarifes” perquè “són molt sensibles i és necessari un cert secretisme durant la negociació”.

Els documents publicats per la Comissió mostren la posició europea sobre alguns temes que tenen a veure amb els capítols de competència, contractació pública, seguretat alimentària, sanitat animal i vegetal, qüestions duaneres, barreres tècniques al comerç, pimes i resolució de disputes entre governs.

També inclou un document sobre el polèmic ISDS, mecanisme d’arbitratge i solució de diferències entre l’Estat i l’inversor. Les entitats agrupades en la campanya No al TTIP denuncien que l’ISDS atorga als inversors “drets exclusius” per demandar els governs quan considerin que les seves decisions els perjudiquen en els seus beneficis presents o futurs.

Aquestes demandes es dirimirien en tribunals aliens als tribunals del país, posant així en qüestió, segons les entitats, “la sobirania democràtica de la societat per a la formulació de lleis i polítiques d’interès públic”.

Campanya No al TTIP

Les entitats impulsores de la campanya No al TTIP denuncien l’opacitat amb què la Comissió Europea i els Estats Units han portat les negociacions sobre el TTIP i adverteixen que aquest tractat suposa una greu amenaça per a la democràcia, els drets socials i laborals, i el medi ambient.

El passat 22 de desembre, les entitats contràries al TTIP van manifestar-se davant del Parlament, quan la Comissió d'Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació (CAEUEC) duia a terme un debat monogràfic sobre el TTIP. 

Aquest debat va comptar amb les intervencions del director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradelles; Ricard Bellera, Secretari d'Internacional, Migració i Cooperació de CCOO; una representació de PIMEC; Joan Tugores, professor d’economia de la UB; i Àlex Guillamón i Carles Seijo, membres de la Campanya Catalunya No al TTIP.

Per a les entitats, només el secretisme de les negociacions i la presència en elles de grans lobbies empresarials ja és motiu suficient per témer les conseqüències que pot tenir la seva aprovació sobre la ciutadania.

Les entitats alerten també sobre els paral·lelismes que el TTIP presenta amb la NAFTA i sobre els efectes negatius que aquest acord va tenir per a Mèxic, per exemple.

En el seu manifest comú, les entitats resumeixen les seves principals preocupacions en:

• La manca de transparència i procediments democràtics.
• El capítol sobre protecció d’inversions i, sobretot, el mecanisme de l’ISDS.
• La creació de noves estructures antidemocràtiques i de procediments per "harmonitzar les regulacions" que rebaixarien regles de protecció als interessos públics i “farien que les decisions preses en el marc del TTIP serien constantment pressionades en secret per buròcrates no electes i grans lobbies empresarials”.

Les entitats europees, contra el TTIP

La campanya No al TTIP està adherida a la plataforma Stop TTIP, integrada per més de 300 organitzacions de tota Europa -fonamentalment entitats però també partits polítics.

La plataforma s’oposa al TTIP i al CETA perquè entenen que suposen una amenaça seriosa per a la democràcia, l’estat de dret, el medi ambient, la sanitat i els serveix públics, així com als drets dels consumidors i dels treballadors.

Aquesta plataforma va voler promoure una iniciativa ciutadana europea per fer arribar les seves preocupacions al Parlament europeu però la Comissió va rebutjar el seu registre. La plataforma va emprendre, aleshores, dues accions en paral·lel:

• Va portar al Tribunal de Justícia Europeu la decisió de la Comissió de no admetre la Iniciativa.

• Va impulsar una Iniciativa autogestionada, és a dir, continuar amb la Iniciativa ciutadana europea, seguint en gran mesura les regles d’una Iniciativa oficial però sense comptar amb l’aprovació de la Comissió. Aquesta Iniciativa autogestionada ja ha obtingut més d’un milió de signatures.

Consulta de la Comissió sobre l’ISDS

La Comissió Europea va impulsar el mes de març de l’any passat una consulta pública sobre el polèmic ISDS que va comptar amb una participació de 15.000 persones.

"La consulta mostra clarament que existeix un enorme escepticisme en allò que respecta l’instrument de solució de diferències entre inversors i Estats".
Cecilia Malmström, comissària de comerç. 
 

Els resultats de la consulta, que s’han publicat el passat 13 de gener, mostren que el 97% dels participants es manifesten contraris a la inclusió de l’ISDS i de tribunals corporatius al TTIP i a altres tractats similars.