Jordi Capella: "El paisatge és la peculiaritat dels pessebres barcelonins"

La tradició de construir artesanalment representacions del Misteri de Nadal, ha traspassat fronteres i generacions com a costum popular. A casa nostra, i amb 152 anys d’història, l’Associació de Pessebristes de Barcelona és la més antiga del sector al món. Des de la seva creació, el 1863, l’Associació de Pessebristes de Barcelona aplega objectes, documents i llibres de tot allò que directament o indirecta té a veure amb el pessebrisme. Aquest dissabte, 28 de novembre, l’entitat inaugura l’exposició de pessebres realitzats pels seus socis. 14 obres d’art que es podran veure a la seu (carrer dels Lledó, 11) durant les festes de Nadal i, la resta de l’any –a hores de visita concertades-. I pels voltants de la Candelera, l’entitat lliurarà el premi al 90è Concurs de Pessebres de Barcelona, en el que han participat escoles de tota la ciutat.

Jordi Capella és el president de l’Associació de Pessebristes de Barcelona.

Quan apareix el fenomen pessebrista a Barcelona?

Amb exactitud no ho podem dir, però el document més antic que tenim és de l’any 1480, una mena d’albarà del Consell de Cent que un arquitecte fa entrega d’un Josep i una Maria per a la seva restauració; també tenim un document que revela que el 1520 es va fer un pessebre de plata a l’altar major de la Catedral de la ciutat. O sigui que la nostra afició ve de molt lluny.

Els diorames de l'Associació han creat escola arreu del món.

Què caracteritza el pessebrisme barceloní? Ha creat escola?

Les caixes que allotgen les escenes pessebrístiques en tres dimensions, els diorames són pròpies de Barcelona. De fet, aquest mètode es coneix arreu com “l’escola de Barcelona” per l’èxit que ha tingut. Per una qüestió d’espai, les representacions s’encabeixen en aquest format més pràctic, inventat per un soci, l’Antoni Moliné, ara fa un segle. Per a fer el paisatge, en comptes de suro, aquest gracienc va utilitzar el guix. D’aquí que l’element principal dels pessebres barcelonins sigui el paisatge, tal i com indicava un dels nostres fundadors, el mestre arquitecte Josep Maria Oriol Mestres en el seu decàleg del pessebre, normes que encara avui conservem. Aquí a Catalunya tenim una terra amable i acollidora amb el paisatge: les masies, els camps, etc. marquen la diferència de la resta.

El paisatge català però, contrasta amb el descrit als evangelis.

Pensem que quan es van començar a fer pessebres, la gent no tenia coneixement de com eren les cases a Palestina en l’època de Jesucrist i, aleshores tothom es feia un pessebre a la seva mida i idea. A Barcelona optem pel suro i la molsa perquè és el material que tenim a mà. Una anècdota: el 1714, els barcelonins van quedar-se a casa seva atemorits amb la revolta i per guanyar-se la vida van començar a fer figures de pessebre. Sabem que la fira de Santa Llúcia existeix des del 1880.

Barcelona ha estat bressol de grans pessebristes, com Damià Campeny o Ramon Amadeu. El relleu està garantit?

Estan sortint només generacions d’aficionats al pessebrisme, malgrat costa. Nosaltres estem treballant amb institucions com l’Escola Massana, Llotja, Sant Jordi per lluitar per a que els nous escultors es dediquin, també, al pessebre. Que a més és bon negoci!

No es tracta d’una feina d’un sol cop a l’any.

En absolut. Encarreguem les figures al mes de febrer,just acabades les festes, per a tenir els pessebres preparats per al novembre vinent.

El Concurs de pessebres de la ciutat de Barcelona compleix 90 anys. Amb quin estat de salut?

En molt bon estat perquè el concurs ha estat molt ben acollit a les escoles, on es una eina de foment del treball en equip, promoció de noves idees, sortides a l’exterior per buscar materials, innovació electrònica per a la il·luminació, per exemple. Les escoles són el centre principal del reciclatge i és impressionant la quantitat de propostes que arriben a tenir. Un dia vaig veure un pessebre fet amb ous, les caixes feien de muntanyes. Em van dir que tots els pares de la classe estaven menjant ous des de feia dos mesos! El 2016, veurem molta qualitat i sorpreses, l’endemà de Reis, que és quan el jurat valora els pessebres fets pels alumnes i exposats als centres escolars.