Esther Camps: "No estem sols. Tots estem preparats per si arriben refugiats"

Esther Camps, voluntària a Lesbos de Proactiva Open Arms, ens parla de la seva experiència i de la realitat que viuen els refugiats que sobreviuen a les travessies del Mar Egeu.

Com és la vostra estructura i actuació a Lesbos?

Els voluntaris i voluntàries de Proactiva Open Arms tenim la nostra base a un petit hostal i a una embarcació. Estem sempre en alerta, pendents dels vaixells que arriben a la costa per poder controlar i garantir l’arribada dels refugiats.

A Lesbos conviviu amb altres voluntaris. Com és el vostre dia a dia?

Estem amb voluntaris i voluntàries tant a terra com a mar. No estem sols. Tots estem preparats per si arriben refugiats. Vigilem el mar constantment per identificar bots, llanxes, vaixells de fibra o alguna embarcació sense llum o banderes. La nostra feina consisteix a acompanyar els refugiats, ja que arriben en embarcacions molt precàries i necessiten atenció mèdica i psicològica.

Quantes persones arriben cada dia a l’illa de Lesbos?

Després de l’acord entre la Unió Europea i Turquia, moltes menys. Aquesta setmana, han arribat tres embarcacions al nord de l’illa, amb unes 50 persones cadascuna. A l’hivern, eren 20 o 30 cada dia, fins i tot 100. Ara hi ha molta més vigilància. L’OTAN és aquí i tenen més guardes a la costa. Les embarcacions arriben a la nit, sense llum i en silenci.

Heu tingut algun problema amb les autoritats gregues?

Actualment la relació és millor però a vegades no ens han deixat sortir o no han deixat que els metges actuessin. Actualment les persones que arriben saben que no seran refugiades sinó que se’ls considerarà “preses”. Els envien a la policia Frontex perquè els registrin i els deixin al camp, que funciona com una presó.

Has presenciat alguna escena de violència de les autoritats policials?

Violència física no. Estem davant nosaltres i sempre portem càmeres per tant no ho presenciem. Crits i actituds violentes sí que n’hem vist. El dia 11 van arribar refugiats i els van rebre a cops i de molt males maneres. Per altra banda, aquestes persones, la majoria d’origen àrab, no entenden l’idioma grec i moltes acaben saltant a l’aigua perquè tenen por.

Fins quan seguireu a Lesbos?

Fins setembre com a mínim.

Necessiteu més voluntaris a la costa?

Falten voluntaris als camps i a l’hospital perquè els refugiats necessiten molta atenció mèdica i psicològica. També advocats i traductors.

Com et sents treballant amb aquestes situacions, tan a prop de la mort?

És difícil. Ells estan fugint d’una mort segura i només porten les seves memòries. Un cop aquí, estan perdudes, no saben que els espera.

Com valores les polítiques europees d’acollida dels refugiats?

Falta una mica de vergonya per part dels governs. A aquestes persones no els queda cap més alternativa que escapar, deixar casa seva. No poden escollir on anar i algunes finalment han de tornar al lloc d’on volien escapar. És una situació inhumana.