Àmbit de la notícia
Comunitari

Sostre Cívic: Treballant per a la transformació social a través de l’habitatge

Entitat redactora
Suport Tercer Sector – Fundesplai
Autor/a
Luci Vega
  • Reunió de treball sobre habitatge sènior a Sostre Cívic. Font: Sostre Cívic
  • Cartell del projecte de 'Les Cases dels Mestres', a Sant Cugat. Font: Sostre Cívic
  • Trobada de socis i sòcies de Sostre Cívic. Font: Sostre Cívic

Ni compra ni lloguer. La cooperativa Sostre Cívic promou l’habitatge en cessió d’ús com a alternativa per accedir a aquest dret bàsic i promoure canvis a nivell social.

«Sostre Cívic és un projecte col·laboratiu que treballa per al canvi social i que aprofita l’habitatge com a eina per a aquesta transformació», explica Yabel Pérez, tècnic d'aquesta cooperativa sense afany de lucre. La iniciativa va néixer fa 10 anys amb la idea de fer incidència política sobre la problemàtica de l'accés a l’habitatge i la seva vinculació amb l'especulació i difondre l'existència d'alternatives basades en el bé comú per gaudir d'aquest dret bàsic.

Crear discurs, sensibilitzar la societat i les administracions públiques i alhora assessorar i impulsar projectes alternatius d'habitatge són els eixos de la tasca de Sostre Cívic, que compta avui amb 450 persones sòcies.

Però, com es generen aquestes alternatives? «Promovem el cooperativisme de l’habitatge en cessió d’ús, un punt intermedi entre la compra i el lloguer a través del qual intentem agafar les coses bones d’una opció i de l’altra», aclareix Pérez. «La clau del model que difonem és que la tinença de l’habitatge pertany a la cooperativa i les persones que hi viuen, que han de ser sòcies, el que tenen és el dret d’ús».

Així, les persones membres gaudeixin d'un ús indefinit i transferible (als seus familiars) de l'habitatge on viuen, prèvia aportació d'una entrada inicial i una “quota mensual assequible”, que vindria a ser com un lloguer. Si el soci o sòcia decideix marxar d'aquella casa, se li retorna l'entrada que havia donat.

El model de cessió d'ús, anomenat Andel, no és pas nou: fa anys que es porta a terme a països com Suècia, Noruega o Canadà. A Copenhaguen (Dinamarca), per exemple, el 30% de la població viu en aquest tipus d'habitatges.

Promoció d'altres valors

Segons Yabel Pérez, sota el paraigua de cohabitatge es desenvolupen diversos tipus de projectes: el cohabitatge intergeneracional; el cohabitatge sènior, que agrupa persones grans que volen viure una bellesa activa; i la masoveria urbana, en què un propietari o propietària  cedeix durant un temps l'ús d'una finca a canvi de la seva rehabilitació i/o manteniment.

Però aquests models no impliquen només conviure en un habitatge, sinó que promouen altres tipus de relacions i valors. Així, les construccions estan realitzades amb materials ecològics, es tenen en compte criteris com l'estalvi energètic i, en molts casos, les persones que hi viuen comparteixen espais comuns (jardins, cuina, sala d'estar... en funció del que es decideixi en consens) compaginant -los amb altres de caire privat.

Entre els diversos projectes que Sostre Cívic té en marxa figura el Pomaret, una iniciativa de masoveria urbana al barri barceloní de Sarrià; 'Les cases dels mestres', fruit d'un acord amb l'Ajuntament de Sant Cugat i altres col·lectius per impulsar el lloguer social, o Princesa 49, una finca en desús propietat de l'Ajuntament de Barcelona i ubicada al carrer Princesa que l'anterior govern municipal va cedir a la cooperativa per a la seva gestió.
 

Paper de les administracions públiques

I és que un dels punts importants d'aquest model és l'establiment d'acords amb l'administració per gestionar o fer ús de sòl públic on construir aquests habitatges. En aquesta línia, l'Ajuntament de Barcelona ja ha tret a concurs 7 solars a diversos barris de la ciutat amb la idea de fer créixer el cohabitatge i des de Sostre Cívic ja s'està assessorant i acompanyant els grups de sòcies i sòcies que s'han autoorganitzant per presentar-s'hi.

Tot i que des d'aquesta entitat es reconeix que cada vegada hi ha més sensibilitat i predisposició dels ajuntaments per engegar iniciatives d'aquest tipus, també es reivindica la necessitat de portar a terme més polítiques públiques que permetin facilitar el finançament d'aquests projectes. Segons Yabel Pérez, algunes de les propostes serien que les administracions públiques facilitessin préstecs (que posteriorment es retornarien) o avalessin les cooperatives mitjançant un fons econòmic públic.

«Calen recursos perquè des de cooperatives com Sostre Cívic puguem acompanyar els grups que s'autoorganitzen per fer els seus projectes d'habitatge. És una manera d'apoderar-los. Si l'administració donés suport econòmic es notaria molt, ja que la part difícil de promoure aquestes alternatives, que és conscienciar les persones, ja la tenim».

Les persones interessades a implicar-se a Sostre Cívic poden consultar la seva web i associar-se escrivint a info@sostrecivic.cat .

 

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari