Caldes Solidària, 25 anys de cooperació

“Portem 25 anys i l’objectiu és continuar 25 anys més”, diu Daniel López, co-fundador de Caldes Solidària. El que va començar amb petites accions individuals va derivar en la creació de la primera ONG local de Caldes de Montbui.

Abans del 1991, ja existia Amigues del Senegal, que enviava roba i calçat al país africà, però no estava constituïda formalment com a ONG i no disposava de projectes concrets.

A finals dels 80, una desena de persones van reivindicar l’objecció de consciència. Primer, la militar, amb el calderí Pepe Beúnza al capdavant i com a primer objector de consciència de l’Estat espanyol.

Després, l’objecció fiscal va permetre que els diners de les persones que es van negar a pagar part dels seus impostos a l’exèrcit es destinessin a projectes de cooperació. Els i les activistes van decidir donar aquests diners al projecte que dirigia l’escolapi calderí Josep Artigas al Senegal, que des dels anys 70 viu allà. “Ja és un africà més”, afirma Daniel López.

El següent pas abans de crear l'organització va ser impartir cursos sobre pau, ecologisme i solidaritat. Raül Romeva, actual conseller de la Generalitat, va passar per una d’aquestes formacions.

Finalment, es van veure en cor de tirar endavant una ONG i van fer una crida a través del setmanari local (el Setmanari Montbui) per recaptar activistes. Van aconseguir atreure'n un centenar.
 

Els primers passos

El següent projecte el van centrar al Senegal, i fins ara, tots els anys hi han destinat recursos. De fet, Caldes Solidària segueix donant suport al primer projecte d’Artigas a aquell país, que incideix en la formació professional agroramadera dels joves a través de la granja escola de M’lomp.

A banda, Caldes Solidària ha destinat recursos a l’Amazònia brasilera, on treballava Pere Albajar, metge de Caldes especialista en malalties tropicals. Allà es va crear una associació d’indígenes que va fer que els locals reivindiquessin les seves arrels, i es va desenvolupar una metodologia per controlar la malària que va acabar adoptant el govern del Brasil.

“La virtut de ser Caldes Solidària i no una ONG gran com la Creu Roja és que tenim més flexibilitat i llibertat. Quina ONG pot donar una beca per a una tesi doctoral?”, apunta López. Caldes Solidària va decidir ampliar la beca de 300 euros mensuals que Albajar rebia al Brasil mentre investigava la malaltia de Chagas. “Aquesta malaltia afecta 10 milions de persones. Va fer una tesi doctoral magnífica i ara treballa a la Organització Mundial de la Salut (OMS), després de passar per Metges sense Fronteres.
 

La llibertat de les ONG petites

Tant López com Albert Sanz i Albert Francolí, també socis de Caldes Solidària, coincideixen en el mateix: La gent s’involucra a la cooperació a partir d’una experiència concreta, d’haver vist alguna cosa que els fa adonar-se de la realitat, a partir d’una vivència a l’estranger.

Sanz és el nebot de Josep Artigas i des que va anar a visitar-lo fa més de 10 anys, va saber que havia de col·laborar en projectes de cooperació. Quan va tornar a Caldes, va començar a participar a l’ONG i ara n’és la cara visible portant el secretariat de l’entitat.

Més o menys li va passar el mateix a Francolí, de 31 anys. Francolí va tenir l’oportunitat de fer un voluntariat al Senegal. Allà hi va estar dos anys, del 2008 al 2010. "Jo sóc de Terrassa, al Senegal vaig conèixer una calderina i des de llavors, sóc actiu a Caldes Solidària". Francolí treballa en l’àmbit del voluntariat per a joves a la Fundació Educació Solidària.

Repte: Apropar-se al jovent

Francolí és justament el que s’encarregarà, a partir d’ara, d’atraure socis i sòcies joves a l’ONG local. El nombre de membres actius ha anat disminuint perquè hi havia una gran part que ja era massa gran.

L’objectiu és transmetre al jovent la importància de la cooperació internacional. De moment, el dia 20 de desembre aniran a fer xerrades als batxillerats de l’Institut Manolo Hugué de Caldes de Montbui per parlar del nou projecte de suport a camps de persones refugiades del Líban i Jordània.

Caldes Solidària no s'oblida de les persones refugiades que porten sent-ho des dels 70. Vacances en pau és la iniciativa que permet que famílies calderines acollin infants sahrauís durant l'estiu. 

La mirada local de l'entitat també es plasma en els tallers d'alfabetització que s'organitzen cada dissabte al matí per als nouvinguts al poble. A més, l'associació va ser una de les primeres a Catalunya a establir un sistema de servei d'acollida per a persones immigrants. Ho van crear als 90, quan van començar a arribar persones africanes, sobretot de Mali. Al cap dels anys, l'Ajuntament va absorbir aquest servei.
 

Recursos insuficients

“La crisi ha servit d’excusa per reduir els recursos a la cooperació”, apunta López, indignat per les retallades que han patit les entitats dedicades a projectes per al desenvolupament dels països del sud.

Caldes Solidària ha rebut aquest any prop de 40.000 euros, el 0,5% dels recursos de l’Ajuntament. Consideren que el percentatge és insuficient i reclamen el 0,7% que havien aconseguit abans de la crisi.

Per parlar del passat, present i futur de l’associació, i amb motiu del 25è aniversari, el divendres 16 de desembre es fa una trobada a la Biblioteca municipal de Caldes de Montbui.

Informacions relacionades:

Acte de divendres 16 a l’agenda de Xarxanet.

Marca la casella pel 0,7 a la matrícula i fes créixer la cooperació universitària.