Àmbit de la notícia
Econòmic

El negoci dels comptadors d’aigua a Barcelona

Entitat redactora
Enginyeria Sense Fronteres
  • Monopoli aigua Barcelona
    Font: Enginyeria sense Fronteres

Enginyeria Sense Fronteres presenta un vídeo per tal d'explicar el negoci que fa Agbar amb els comptadors d'aigua a Barcelona.

Enginyeria Sense Fronteres presenta un vídeo que explica la situació de vulnerabilitat que vivim la ciutadania abastida per la Societat d’Economia Mixta (15% pública, 15% La Caixa i 70% AGBAR) pel que fa als comptadors d’aigua. El marc legal sota el qual es regulen i l’opacitat i posició d’abús del Grup AGBAR fan que avui estiguem pagant uns sobrecostos clarament injustificats.

El novembre de 2014 la plataforma Aigua és Vida denunciava aquesta situació i presentava un informe a l’Autoritat Catalana de la Competència. A dia d’avui MUSA i el grup AGBAR segueixen sumant beneficis a càrrec de les famílies de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per un servei que a la resta de municipis esta inclós al rebut de l’aigua.

Assegurant el monopoli pel grup AGBAR

Tal i com s’explicita en el Reglament del Servei Metropolità del Cicle Integral de l’Aigua, cada abonat ha de tenir un equip de mesura i un contracte de manteniment associat, i per fer-ho cal acudir al mercat. Tanmateix, a la pràctica només hi ha una empresa oferint aquest servei, MUSA-Aqualogy, empresa del mateix grup AGBAR, que opera en un monopoli de facto utilitzant diverses estratègies:

  • Al contractar un nou servei d’aigua o canviar-ne la titularitat arriba una carta de l’empresa d’aigües (controlada per AGBAR) amb el contracte de subministrament i al seu costat arriba una carta de MUSA amb el contracte de l’equip de mesura, vulnerant les opcions d’altres actors del lliure mercat.
  • Si alguna altra empresa que ofereixi el servei de lloguer i/o manteniment del comptador es volgués anunciar públicament cal que escrigui a atencioalclient@agbar.es, creant un conflicte d’interessos evident.
  • En cas que algú vulgui comprar pel seu compte el comptador d’aigua es trobarà amb què el llistat d’equips de mesura oficialment homologats per la SEM són pràcticament impossibles de trobar a Barcelona i Àrea Metropolitana. Com pot ser que en un lliure mercat no es puguin trobar amb facilitat els comptadors que estan obligats a tenir 2,9 milions de persones?

D’aquesta manera es creen les condicions necessàries per garantir el monopoli. Per si això fos poc, a més a més, ls usuaris i les usuàries es trobem que l’exigència del contracte de manteniment és falsa i irreal, ja que totes les operacions de precintat, desprecintat i d’altres associades a l’equip de mesura les realitza per llei AGBAR. Aleshores, què fa l’empresa encarregada del manteniment, MUSA? De quin personal disposa, i per a fer quines tasques? Quina justificació tenen les seves tarifes?

Impacte econòmic

El fet d’externalitzar el comptador permet al grup AGBAR facturar de manera independent els serveis associats al comptador, així com no haver de respondre dels costos del servei, ja que és una oferta feta en el marc de la “lliure competència”.

Segons l’informe publicat per Aigua és Vida, d’acord amb els preus oficials de MUSA-Aqualogy, el cost mig de tenir un comptador és de 30€/any, independentment de si s’opta per una modalitat de lloguer o per una modalitat de compra, a més del manteniment que va incorporat en els dos casos. Una comparativa d’aquests costos amb els d’altres municipis on la gestió de l’aigua és pública i el comptador d’aigua està incorporat a la tarifa del servei revela que estem pagant entre 3 i 4 vegades més.

Tenint en compte que a 2014 la SEM preveia 1.442.776 contractes d’aigua, els ingressos del grup AGBAR associats als comptadors van ser de 43M d’€, dels quals 18,6M d’€ correspondrien a un manteniment inexistent. Al comparar de nou aquests valors amb els casos de gestió pública es dedueix que existiria un marge de benefici per al Grup AGBAR de 30M d’€, un 70% del cost total.

Per tant, s'està pagant uns costos clarament sobredimensionats i injustificats per un servei falsament externalitzat i que en el cas del manteniment ni tant sols existeix.

Davant d’aquests fets, des d’Enginyeria Sense Fronteres i la Plataforma Aigua és Vida es denuncien aquests fets i es reclama:

  • Que la Societat d’Economia Mixta es faci càrrec de les seves responsabilitats i assumeixi la propietat pública dels equips de mesura. En cas que decideixi estudiar les diferents possibilitats, que obri un concurs públic en igualtat de condicions per a tots els actors, on s’hi reflexin els costos reals.
  • Que els costos de manteniment, lectura i reposició dels equips de mesura s’integrin en la tarifa del servei, prèvia justificació de la seva existència i valor.

Per a més informació, es pot veure el vídeo d’Enginyeria Sense Fronteres i a consultar tots els detalls relacionats amb el comptador d’aigua a l’informe publicat per Aigua és Vida.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari