Fer els deures: benefici o suplici?

El cicle Documental del Mes emet un documental diferent cada mes a diversos cinemes arreu de l’Estat espanyol. La mostra de documentals s’escull entre els films premiats en festivals internacionals i per l’interès social, cultural i artístic que tenen. Aquest mes de febrer és el torn de ‘L’hora dels deures’ del cineasta francès Ludovic Vieuille.

En aquest film, Vieuille recull les gravacions al llarg de quatre anys durant l’estona dels deures del seu fill. Es titula ‘L’hora dels deures’ i dura exactament una hora, el temps que dedicaven pare i fill a fer els deures. El to íntim i autobiogràfic del film mostra la desesperació del pare i del nen a l’hora d’entendre i concentrar-se en les tasques, una frustració compartida tendra i propera. Durant una hora al dia, els dos protagonistes es dediquen a intentar desxifrar les assignatures i a recuperar el temps perdut per la desconcentració del nen. De fet, el títol original és ‘Deux cancres’, que es pot traduir com ‘Dos mals estudiants’. 

Amb aquest documental, Vieuielle obre el debat sobre la utilitat i necessitat de mantenir el concepte tradicional de deures o si cal replantejar i transformar el model. Ja fa temps que aquest tema suscita discussió entre la comunitat educativa i, de fet, diversos experts qüestionen que aquest mètode s’hagi de mantenir o si s’han de buscar models alternatius amb aprenentatge més significatiu i de recerca i no memorístic.

Sobre aquest tema, ja fa temps que és un tema que es qüestiona i es critica. Hi ha moltes publicacions i reflexions sobre la necessitat,o no, de fer deures. Un exemple de reflexió sobre aquest tema és el llibre ‘Cal fer deures?’ de Jaume Funes, educador, psicòleg i periodista, una publicació que ha tingut molt èxit i reconeixement.