L'economia solidària serà feminista o no serà

L'economia social i solidària defensa que és possible cobrir totes les necessitats del dia a dia gràcies al consum de productes i la contractació de serveis d'aquest sector. Valors com la sostenibilitat, la justícia social, l’equitat, la solidaritat, la participació democràtica, la inclusió i el compromís amb la comunitat formen part de l'ADN d'aquesta alternativa al sistema capitalista. Sembla que també té capacitat d'autocrítica, ja que, des de fa uns anys, dins aquest moviment s'estan plantejant si estan oferint oportunitats reals per fer front a la desigualtat de gènere.

Segons Economistas sin Fronteras, aquest sector reprodueix algunes desigualtats de l'economia tradicional: les dones del sector tenen menys pes en la presa de decisions, hi ha divisió de tasques per sexe, les dones concilien més, s'infravaloren les aportacions de les dones i persisteixen certes resistències a les seves demandes. A més, el treball de les cures segueix estant, majoritàriament, en mans de les dones, "invisibilitzat i no remunerat". En el seu dossier número 25, 'El enfoque de género en la Economía Social y Solidaria: aportes de la Economía Feminista', planteja aquesta situació com un dels desafiaments que enfronta l'ESS.

La publicació recull set experiències representatives del vincle entre l'ESS i l'economia feminista i conclou que el tàndem té molt de futur. Per a Economistas sin Fronteras, constitueixen enfocaments que qüestionen de forma clara i rotunda el model hegemònic neoliberal i que s'articulen notablement: la segona enforteix a la primera i aquesta possibilita un àmbit propici per a la materialització dels plantejaments feministes.

L'economia feminista enforteix a l'ESS i aquesta possibilita un àmbit propici per a la materialització dels plantejaments feministes.

L'aposta del moviment de l'ESS per incorporar la perspectiva feminista és ferma, però passar de la teoria a la pràctica no resulta fàcil. Així i tot, s'hi estan fent passos per avançar cap a una economia solidària i feminista. A Madrid, per exemple, des de 2014 funciona la Red de economía social feminista, que aplega 20 entitats de l'ESS.

Aquesta confluència ha estat molt present a les darreres trobades sobre l'ESS de nivell estatal, com ara, el II Congrés de l'ESS, que va tenir lloc el mes de novembre de 2016 a Bilbao, i la 13a edició de la trobada IDEARIA, celebrada a Còrdova l'abril de l'any passat. En el marc d'IDEARIA, es va crear la comissió de feminismes de la Red de Redes de la Economía Alternativa y Solidaria (REAS), xarxa que aglutina més de 500 entitats.

La Xarxa d'Economia Solidària (XES) també compta amb una Comissió d’Economies Feministes, des d'on s'ha creat una eina d’observació de gènere, que ofereix a les organitzacions un recurs per analitzar les relacions que s’estableixen als espais de treball. L'objectiu és visibilitzar les actituds masclistes que existeixen en les organitzacions de l'economia social i solidària i fer reflexionar sobre aquestes. Per donar a conèixer l'eina, el passat mes de març, la XES va llançar una campanya a les xarxes socials amb l'etiqueta #aDONAt.