Com avança el dret humà a l'aigua?

Conversem amb Enginyeria sense fronteres, entitat activa en la defensa i desplegament del dret humà a l'aigua.

Està reconegut el dret a l'aigua?

El 2010 el dret a l'aigua i al sanejament va ser declarat  com a dret humà per Nacions Unides. Forma part de les lleis internacionals, i és un dret legalment vinculant per als Estats. Però l'Organització Mundial del Comerç encara no ho ha transposat, provocant un buit que no considera l'aigua un dret, sinó un bé subjecte a privatització i a un model de comerç, similar al del petroli.

L'actual relator de l'ONU pel dret humà a l'aigua i el sanejament, Leo Heller, ha visitat recentment Catalunya, i s'ha pogut reunir amb Enginyeria Sense Fronteres. 'A la reunió el relator va prendre nota de la situació a l'àrea de Barcelona, dels augments de tarifa tan pronunciats, i dels endeutaments que afecten moltes famílies a l'àrea metropolitana. Gràcies a la llei 24/2015 a Catalunya ara no poden haver-hi talls al servei de l'aigua, però s'arrosseguen deutes que ofeguen les famílies vulnerables' ens explica Martí Kubish d'Enginyeria Sense Fronteres.

Una de les formes de garantir totes les dimensions del dret humà a l'aigua és la participació. 'A Enginyeria Sense Fronteres i Aigua és Vida creiem que és molt important que la gent pugui participar en la gestió. A Terrassa, per exemple, s'ha creat l'Observatori ciutadà a través del qual la ciutadania pot demanar explicacions i fer requeriments a l'empresa publica' ens aclareix Kubish.

Quines són les dimensions del dret humà a l'aigua?

'Caterina d'Alburquerque, la relatora especial amb qui el 2010 es va reconèixer el dret a l'aigua, va descriure les 5 dimensions del dret humà. Avui encara veiem que l'aplicació del dret no sempre les respecta totes. Segons aquestes, l'aigua ha de gaudir de disponibilitat, accessibilitat, acceptabilitat, assequibilitat i qualitat.

És a dir, l'aigua ha de ser disponible, a les llars de les persones durant totes les hores el dia; ha de garantir-se la qualitat; ha de ser assequible, això vol dir que el preu de l'aigua no ha de limitar la capacitat de les persones a accedir a altres béns i serveis bàsics relacionats amb altres drets humans, com aliments, habitatge, salut, o educació. Es considera que el cost mai ha de ser superior al 3% dels ingressos totals de la llar. Ha de tenir accessibilitat física, econòmica, no discriminatòria, i informada. La informació i la transparència al voltant de l'aigua estan doncs recollits al dret humà. I ha de gaudir d'acceptabilitat, un terme que explica que no es pot discriminar l'accés a l'aigua per motius de gènere, grup o ètnia. Per exemple, en alguns països la manca de privacitat discrimina l'accés de dones i nenes als serveis, i en indrets de Palestina, on l'aigua la gestiona Israel, no arriba de la mateixa forma als assentaments israelians que als nuclis on viuen palestinesos.....'

Com treballa Enginyeria Sense Fronteres en relació al dret a l'aigua?

'Als països del Sud intentem que es compleixin totes les dimensions del dret, des de la disponibilitat a l'accessibilitat. Treballem molt perquè les persones beneficiàries s'organitzin i facin seva la gestió de l'aigua. D'aquesta manera és més fàcil que les tarifes siguin adequades i hi hagi més transparència. Una vegada hi ha disponibilitat i accessibilitat, si la gestió la assumeix la pròpia comunitat, és més fàcil assolir les altres dimensions. 

Aquí denunciem els talls al subministrament. Gràcies a la llei 24/2015 ara ens trobem que ja no n'hi ha tants, però es genera un gran deute, que vulnerar la component assequibilitat, i genera situacions de gran estrès en les famílies vulnerables. Es tracta d'un tema candent ara a Catalunya on la a responsabilitat última de l'aigua recau als ajuntaments. A més a més, formem part d'Aigua és Vida, la plataforma que treballa en defensa de la gestió pública i no mercantil de l'aigua a Catalunya. La seva pàgina recull molta informació sobre la gestió de l'aigua a Catalunya, amb dades dels municipis on hi ha gestió publica, privada o el cas particular de la cooperativa a Olesa de Montserrat.