OpenStreetMap permet crear ‘el mapa de cadascú’

Parlem amb membres de la comunitat OpenStreetMap (OSM) de Catalunya, per saber més sobre aquest projecte, definit també com la Wikipedia dels mapes.

Per què les entitats haurien de fer servir OSM?

Perquè és obert, perquè és col·laboratiu, perquè és de franc...

Perquè té una gran llibertat, a escala micro i macro, i permet mapejar qualsevol àrea d'interès des de qualsevol òptica, amb l'única limitació que la informació ha de ser validada per la comunitat: podem crear mapes d'accessibilitat, d'arbrat, des de la mirada de persones amb diversitat funcional o des d'una mirada de la dona.

Perquè té més sentit estar amb una entitat amb aquests principis i no amb les que fan negoci, i que només et mostren dades que volen.

A més a més, OpenStreetMap és un projecte en dades obertes a partir del qual es poden desenvolupar app, i que dóna la garantia que les dades no es perdran mai.

Quins són els límits d'OSM?

Es recomana no fer servir elements efímers o temporals, com podrien ser pintades a les parets; tot i així sempre serà possible si la comunitat ho valida.

També hi ha una mica de problemes quan es volen fer càrregues massives de dades, tot i que cada vegada menys. Qualsevol persona pot afegir dades però per afegir coses complexes cal un cert coneixement.

Com lluitar contra el model privatiu?

No fent-lo servir.  Des d'OSM treballem per millorar la qualitat de les dades. En ser un model col·laboratiu les dades no són estàtiques i estan constantment actualitzades per la comunitat. L'actualització no depèn de decisions jeràrquiques o polítiques sinó de la comunitat. Cal dir que OSM també permet fer servir dades per projectes amb finalitats comercials.

Quines experiències hi ha del vincle entre OSM i ong's?

És significatiu l'ús d'OSM de Metges Sense Fronteres o Creu Roja, amb el projecte Missing maps. Es busca cartografiar àrees del món afectades per crisi humanitàries, malalties i desastres, de les que no existeixen mapes que puguin fer servir els equips humanitaris.

També hi ha projectes a escala més petita, com l'AAVV de Llefià, que elabora mapes d'accessibilitat, de la qualitat dels edificis, de plaques solar, en definitiva del barri.

OSM és infinit: es pot desenvolupar qualsevol mapa o projecte del qual sorgeixi un interès; pot sorgir a escala local i estar disponible per altres àrees a on es pot replicar.

Es fa servir molt en ciència ciutadana, on altrament caldria pagar un servei de mapejat.A més a més té una component participativa, amb esdeveniments com les mapping parties.

Com començar a treballar amb OSM?

El primer pas és localitzar l'entitat a OSM. Cal tenir en compte que en realitat OSM no és un mapa, sinó una base de dades. Per tant es pot generar qualsevol mena de mapa amb qualsevol dada, i decidir quin tipus d'explotació de dada o mapa necessitem. OSM és 'crear el mapa de cadascú', segons les seves àrees d'interès, ja siguin gossos, infants, al·lèrgies...

Hi ha tutorials per aprendre a fer servir OSM, i aplicacions per anar afegint informació, com LearnOsm o Switch2osm.