Compromís i rendició de comptes: les exigències de les entitats davant l'emergència climàtica

“Això no és un simulacre, la casa està en flames!”, va advertir Greta Thunberg el passat mes d’abril davant tot un Parlament Europeu. La proclama, convertida ja en un lema universal contra el canvi climàtic, serveix també com a eslògan de la campanya per difondre la declaració d’emergència climàtica que aquest dimecres va presentar l’Ajuntament de Barcelona. Un document que busca concretar amb ets i uts el compromís del govern d’Ada Colau en aquesta lluita global. 

L’alcaldessa i el seu executiu van presentar la declaració solemnement al Saló de Cent de l’Ajuntament i en van subratllar la transcendència: “No volíem que fos una declaració retòrica, sinó un document de mesures que marqui un abans i un després”, va explicar Colau sobre el projecte. 

Les entitats valoren la declaració

Des de Moviments pel Clima, que integra diverses entitats ambientals com Fridays For Future, i també des de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), volen més temps per estudiar la declaració en profunditat. Tanmateix, celebren -moderadament- l’esperit del document, recullen amb satisfacció algunes mesures i reconeixen un canvi en el discurs: “valorem positivament que s’incorporin qüestions com la justícia climàtica o el decreixement”, diu Gemma Barricarte, portaveu de Fridays For Future.

Però entre les entitats també hi ha escepticisme. Realment suposa un abans i un després? El Guille López, d’Eixample Respira, no va tan enllà: “veiem bones intencions en la declaració, però també una falta de concreció, especialment en l’àmbit de la mobilitat; amb mesures importants com el peatge urbà es parla molt de començar estudiar, impulsar… es volen sumar carrers 30, però quins seran? Manca concreció en les accions”.

Sigui com sigui, la declaració presentada ahir marca les línies mestres de l’actuació municipal davant el repte climàtic. Per fer-ho, inclou un paquet de més d’un centenar de mesures transversals que impliquen actuacions en multitud d’àmbits, des de l’energètic i l’econòmic al de la mobilitat i l’urbanisme; i també en residus, alimentació i consum. 

L’objectiu és minvar dràsticament, fins a dos milions de tones, les emissions de CO2 de cara al 2030. Això suposaria una reducció del 50% de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) respecte al 1992, el primer any en què hi ha registres. 

Per assolir aquests objectius, l’Ajuntament té previst destinar-hi un pressupost de 563 milions d’euros fins al 2025. Un pla ambiciós que s’ha treballat amb unes 200 entitats de la ciutat al llarg de l’últim semestre, un procés que la FAVB jutja “millorable”, com apunta el seu sotsdirector, Albert Recio; i “incoherent”, segons Fridays For Future: “quan afrontes una emergència actives un gabinet de crisi i apliques mesures immediatament, no elabores un procés participatiu que, a més, ha tingut deficiències”, assenyala la Gemma Barricarte. Això, afegeix, “denota que potser no s’està prenent l’emergència com a tal”. 

Més d’un centenar de mesures en solfa

Algunes mesures que contempla la declaració d’emergència climàtica ja s’han començat a implementar, com la Zona de Baixes Emissions (ZBE), en vigor des del 2 de gener del 2020, que restringeix la circulació de vehicles contaminants a la ciutat. No obstant això, el gruix de la comesa està per fer i el temps apressa. “Més que una emergència climàtica, creiem que el que estem vivint és una crisi ecològica global, s’ha d’actuar ja”, sentència Albert Recio. 

Quines altres mesures contempla la declaració? Pel que fa a la mobilitat, per exemple, es planteja desplegar la ZBE, caminar cap a un model més sostenible estudiant l’aplicació de zones d’ultrabaixes emissions i un peatge urbà, a banda de sumar més carrils bici, completar la connexió del tramvia i convertir a 'zones 30' la majoria de carrers de la ciutat. 

També s’ha adquirit el compromís de transformar 15 quilòmetres de carrers en eixos verds en els pròxims cinc anys, accelerar el programa de les superilles i incrementar en 40 hectàrees el verd urbà públic, així com millorar la seguretat i qualitat ambiental dels entorns de 200 escoles, entre altres.

Igualment, en l’àmbit energètic, s’aposta per les energies renovables, multiplicant per 20 la generació d’energia solar, alhora que s’impulsa una ordenança energètica per guanyar eficiència i rehabilitar energèticament 10.000 habitatges l’any, entre moltes altres mesures, 103 concretament.

Una declaració que no pot quedar en paper mullat

El més important, però, coincideixen les entitats ambientals, és constatar-ne l’aplicació. “Entenem que el compromís per part del consistori és clar, però des dels Moviments pel Clima estarem vigilants i supervisarem que es compleixi el que s’ha dit”, reitera Barricarte. En aquest sentit, exigeixen que el comitè encarregat de fer el seguiment, que ja existeix, inclogui experts i científics independents. “La gran pregunta és: amb quins nivells d’ambició s’aplicaran les mesures?”, inquireix el Guille López, d’Eixample Respira.   

L’Albert Recio, de la FAVB, avança que no serà fàcil: “la resistència que es trobarà l’Ajuntament serà molt gran, estàn en joc interessos molt poderosos, amb molts recursos i altaveus molt potents”, i concreta, “ja ho hem vist amb les primeres reaccions dels responsables del port i l’aeroport”. Reduir la contaminació que generen aquestes dues grans infraestructures, que no depenen del consistori, serà una de les claus de volta per assolir la reducció d’emissions que fixa la declaració. 

Però el canvi de paradigma que suposa una lluita decidida contra la crisi climàtica no només depèn de les institucions. “Aquestes transformacions també requereixen canvis en les actituds individuals de les persones, i tots som víctimes de rutines que haurem de canviar; costarà suor, sang i llàgrimes”, conclou Recio. No hi ha temps per perdre, la casa està en flames.