Andrés García: "El que es genera amb els CIEs és més dany social que no pas un control del flux migratori"

Les entitats que lluiten pels drets de les persones migrades i refugiades han compartit un comunicat amb diverses exigències al govern de l'Estat espanyol al voltant de la situació d'aquest col·lectiu, així com el dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). Entre altres demandes, exigeixen que s'acordi no reobrir els CIEs i prengui les mesures necessàries per dur a terme un tancament definitiu i permanent d'aquests centres, a més de realitzar un procés de regularització de les persones migrades.

Una de les entitats més implicades en la campanya és Irídia. Parlem amb el codirector de l'entitat, Andrés García, sobre la campanya, el moviment contra la reobertura dels centres i el futur de les persones alliberades durant el confinament.

Per quines raons s'intensifica la campanya en aquesta situació?

Per dues qüestions principals: la primera, donat que el temps màxim d'estada al CIE és de seixanta dies, i era impossible poder deportar a les persones durant aquesta situació de pandèmia, doncs el CIE passava a tenir falta de justificació legal. I la segona, és que el sistema sanitari al CIE no oferia les condicions per garantir els drets sanitaris de les persones internades. Nosaltres ja fa molt de temps que diem que mentre continuïn existint, se n'hauria d'encarregar la sanitat publica, en aquest cas la conselleria de Sanitat, i no una empresa privada.

Quina era la situació de les persones tancades als CIEs durant la pandèmia?

Respecte al distanciament social era molt complicat mantenir-lo. A més, hauria suposat que no haguessin pogut passar aquesta difícil situació, que tots estem vivint, amb les seves famílies. Molta de la gent que està als CIEs té la seva família, té els seus amics i té un projecte vital. Aquestes persones no podien estar en un centre de privació de llibertat en aquest context. Hi ha motius sanitaris i d'impacte social i familiar.

Fa unes setmanes que els CIEs de tot l'Estat es van tancar.

Es va fer una campanya de pressió, a més de protestes als mateixos centres que va portar a un buidatge progressiu i lent de tots els CIEs de l'Estat. I ara estem en aquest punt, en el qual hi ha pressions de la UE perquè els estats continuïn deportant persones, al mateix temps que hi ha un tancament bastant específic de fronteres a més d'una recomanació de l'OMS per no generar més desplaçaments d'aquells que siguin imprescindibles.

Una de les demandes, doncs, és que un cop acabi el confinament els CIEs continuïn tancats.

El plantejament que tenim des de fa molts anys és que els CIEs no haurien d'existir. Hem d'aprofitar aquest moment per donar visibilitat a aquesta oposició ciutadana als CIEs. Al mateix moment es posa de manifest la necessitat de la dur a terme la regularització de persones migrants en lloc de tornar a obrir els CIEs. Hi ha més de 600.000 persones que es troben en situació irregular i moltes d'elles fa molt temps que viuen aquí.

Són dues campanyes que es complementen.

Van en la mateixa línia de voler lluitar per un canvi de paradigma de política migratòria. No es pot pretendre controlar els fluxos migratoris a través d'excloure la gent d'una regularització. A més a més, amb els CIEs, l'únic que s'està generant és més dany social que no pas un control d'aquest flux. És absolutament intolerable, es genera un sistema discriminatori des d'un punt de vista racista. Hi ha gent que pot estar tres, cinc o deu anys en situació irregular de manera continuada, i algunes d'elles acaben tancades en un CIE i deportades.

Demostra això que podem viure sense els CIEs?

De què serveixen els CIEs? Serveixen per generar una situació de por i de control de tota una capa de població migrant que està en una situació d'absoluta absència de drets. Llavors, tenim un debat moral com a societat. Si volem generar una societat basada en el racisme institucional, els CIEs serveixen. Si el que volem és gestionar de manera realista els fluxos migratoris respectant els drets humans, i construInt una societat sense racisme, doncs els CIEs no serveixen.

Quin és l'argument que utilitzen les administracions per mantenir els CIEs oberts?

És un espai on l'administració, amb una autorització judicial, pot tenir una persona fins a seixanta dies per poder-la deportar al seu país d'origen. Les polítiques migratòries es basen, entre moltes altres coses, en el control de l'arribada i a través de les deportacions. Ara mateix hi ha 600.000 persones migrants no regularitzades i es fan entre 9.000 i 10.000 deportacions a l'any, de les quals passen pels CIEs 4.500 persones.

L'administració considera que els funciona?

Per a aquestes persones té una afectació molt greu. Des d'un punt de vista general no té el pretès impacte que suposadament ha de tenir. El veritable efecte que té és que hi ha moltíssima gent que no sap si, quan surt al carrer, un policia l'aturarà i acabarà en un CIE i deportat. Té un impacte molt quotidià en la vida de la gent del qual s'estan beneficiant empresaris i famílies que tenen persones internes a casa seva pagant molt pocs diners.

Si volem gestionar de manera realista els fluxos i construir una societat sense racisme, doncs els CIEs no serveixen.

Què passarà ara amb les persones alliberades?

Hem de pensar que el 2018 hi havia unes 58.000 ordres d'expulsió a l'estat espanyol, de les quals es va deportar unes 4.500. Hi ha moltíssima gent migrant que té una ordre d'expulsió vigent, perquè a més perduren molt en el temps. Pot passar que un dia, caminant pel carrer, s'aturi a aquella persona i de nou torni a acabar en un CIE o, pitjor encara, que els vagin a buscar directament perquè hi ha un vol de deportació organitzat i queden places per un país determinat.

I amb els CIEs?

Tot apunta que aquest govern no té cap intenció en generar cap canvi de paradigma en política migratòria. Té l'oportunitat de generar una regularització de persones migrants, com a mínim en determinats sectors absolutament imprescindibles en aquest context, i ni tan sols ha fet això. Nosaltres, hem de ser realistes, ens estem preparant per a una reobertura dels CIEs des d'un punt de vista de lluita social forta contra la seva reobertura. I també afavorint un clima social favorable per generar un procés de regularització.

La campanya destaca la complicada situació dels CETIs de Ceuta i Melilla.

Al mateix temps que s'han buidat els CIEs de manera temporal per la Covid-19, als centres d'estada temporal d'immigrant saurien de ser centre de durada curta de primera acollida de la gent que arriba a Ceuta i Melilla. La gent no pot sortir si no és perquè el ministeri d'interior autoritza que puguin passar a la península, ja sigui com sol·licitants d'asil, com persones que se'ls donarà una acollida a escala humanitària o perquè són persones que continuen el seu viatge migratori.

El CETI de Melilla té una capacitat d'unes 780 persones i ara mateix hi ha més de 1.500 persones perquè no se les ha volgut traslladar a la península. Tenint en compte que al voltant de 250 persones són nens i nenes que estan en aquests espais, on ha estat i continua sent impossible mantenir el distanciament social, és una situació incomprensible que Interior la mantingui d'aquesta manera.