Carme Altayó: "El voluntariat ha de ser un reforç però no la solució"

La crisi del coronavirus ha trasbalsat tots els sectors de la societat i ha afectat, especialment, als més vulnerables. El confinament ha forçat situacions de convivència que han propiciat més violència, situacions de desemparament i de solitud.

En aquest context, la Fundació Hospital va voler reorientar la seva tasca per donar suport a totes les persones del Maresme que ho necessitessin. Així, van substituir el 40% de la seva activitat d'atenció psicològica habitual i van incorporar nous professionals i també més programes de voluntariat per adaptar-se a les noves necessitats.

Per conèixer l'experiència de l'entitat de primera mà, parlem amb la Carme Altayó, directora dels Programes Comunitaris a la Fundació Hospital.

Quina ha sigut la tasca de la Fundació Hospital durant el confinament?

La nostra tasca és la de complementar els serveis públics amb els nostres serveis. Durant la Covid-19 hem reforçat l'atenció psicològica en el dol i d'acompanyament en persones que l'estaven patint i no es podien acomiadar. La nostra especialitat és la gestió del dol i cures pal·liatives.

També hem adaptat la nostra web per donar recursos a professionals sanitaris i de serveis socials, a famílies i hem ofert diferents correus i telèfons per poder atendre a les persones de manera gratuïta.

Com va sorgir la iniciativa de llançar el programa Soledat Covid-19?

Soledat Covid-19 és un projecte de voluntariat cogestionat amb l'Ajuntament de Mataró per donar suport a moltes persones grans que vivien soles i que no podien ser ateses per familiars perquè aquests no residien a Mataró.

Les persones voluntàries es posaven en contacte amb una trucada diària per detectar l'estat d'ànim i fer un acompanyament alhora que també feien tasques com fer la compra, treure les escombraries o anar a la farmàcia. Depenent de la demanda es posava a un voluntari que ho fes tot o d'altres només feien l'atenció telefònica.

Aquest voluntariat s'ha sumat als que ja teníeu a l'entitat.

Exacte. Nosaltres tenim projectes de voluntariat des del 2005, sobretot especialitzat en cures pal·liatives i en tot el que és l'àmbit sociosanitari. Formem a moltes persones en l’acompanyament en soledat i en malalts. Però, com en aquest cas, anem afegint més projectes segons les necessitats.

Quin balanç feu de la vostra activitat aquests últims mesos?

Fem un balanç molt positiu. Pel que fa a la solidaritat, ha sorgit la part més solidària de la comunitat amb moltes ganes de col·laborar. És la part més positiva del confinament. Molta d'aquesta gent, a més, ha conegut el món del voluntariat i els seus drets i deures per primera vegada. Hi ha hagut moltes iniciatives comunitàries a les quals s'ha pogut donar forma a través d'un projecte i això és positiu perquè la comunitat sempre fa falta.

Per altra banda, hem après molt pel que fa a la gestió del temps, a adaptar-nos a la incertesa i a noves eines i a treballar en xarxa per poder donar solucions immediates i d'urgència.

En moments de crisi com aquest, guanya la solidaritat o guanya la por?

Una de les coses que no poden passar és que la por ens paralitzi. El cert és que en el punt de voluntariat de l'Ajuntament de Mataró, que és on es recepciona a les persones que volen ser voluntàries, han tingut molta demanda, gairebé més que oferta. Per això, vull donar les gràcies a totes aquestes persones voluntàries i professionals que s'han unit per donar resposta i tecnologia en aquests moments.

Molta gent ha pogut fer de voluntària durant el confinament o quan estaven en ERTO. Són programes que han tingut una temporalitat i que han anat molt bé perquè s'hi hagi pogut sumar gent que normalment no fa voluntariat.

I aquesta nova gent que s'ha sumat a la xarxa de voluntariat, creus que seguirà participant en altres projectes?

Jo crec que sí. Almenys totes les persones que han participat amb nosaltres ens han demanat seguir rebent informació sobre voluntariat sigui l'àmbit que sigui. Crec que no volen desconnectar-se. Una altra cosa és que es faci amb un compromís més ferm o flexible.

Això em recorda una mica a l'onada solidària del 1992, que un cop van acabar les Olimpíades van sortir iniciatives, projectes i associacions. Ara crec que estem en un moment similar i el que hem de fer és aprofitar aquesta nova onada de solidaritat per poder-la reconvertir en quelcom positiu.

Amb quines conclusions ens hem de quedar sobretot el que estem vivint respecte al voluntariat i les xarxes solidàries?

El voluntariat ha d'estar organitzat: és un moviment amb unes lleis i entitats que representen el tercer sector i que permeten donar resposta a llocs on d'altra manera no s'arriba. Per altra banda, m'agradaria afegir que el voluntariat ha de ser un reforç però no la solució. La resposta ha de venir per part de les administracions i el voluntariat ser un factor que hi suma.

A més, hi ha hagut molts actes de solidaritat espontanis com cosir mascaretes o donar ulleres. El que sí que és important és que quan hi ha una iniciativa s'ha de contactar amb l'entorn per saber què més hi ha i no trepitjar tota la tasca que s'ha anat fent durant anys. Si ja hi ha una estructura creada, s'haurien d'adreçar a aquestes entitats o mirar de fer un treball en xarxa.

Creieu que el confinament pot causar (o ja ha causat) un augment en els desequilibris emocionals i psicològics?

El confinament ens ha tocat a tots i ens ha apropat a moltes realitats complicades com les pèrdues immediates i sense poder acomiadar-se. A ningú li agrada viure amb aquesta incertesa. Hem vist angoixa i per això s'han hagut de fer molts acompanyaments explicant que tots els sentiments que es generen d'aquestes situacions són completament normals.

En aquest sentit, una bona iniciativa va ser l'app de Gestió Emocional del Servei Català de Salut perquè aportava moltes eines i recursos i una atenció immediata. 

Quines pautes bàsiques heu donat en la gestió psicològica i emocional per poder tirar endavant en el context en què estem vivint?

Nosaltres hem fet un acompanyament individual per recomanar a cada persona el que necessitava. Però, en trets generals, el que recomanàvem nosaltres, el Col·legi de Psicòlegs o l'app de Gestió Emocional era mantenir la rutina, vestir-se, fer esport físic, cuidar l'alimentació, mantenir el contacte amb la xarxa social i ajudar-nos els uns als altres.

Quina ha sigut l'experiència dels professionals de l'entitat en tot aquest procés d'adaptació a una nova realitat?

Hem hagut d'aprendre a gestionar el nostre temps des de casa i això ens ha permès entreveure les coses positives i negatives de cadascú. Ara amb perspectiva també podem apreciar la gran feina que s'ha fet: hores i hores de dedicació per poder donar solucions. Un cop ens hem adaptat hi ha aspectes que canviaríem però també un aprenentatge i maneres de fer que ja quedaran per sempre, que poden ser solucions a moltes coses que fins ara no ens havíem plantejat.